Joan Miquel Oliver: ¡°Un escriptor ¨¦s alg¨² que veu m¨¦s coses que els altres¡±

Joan Miquel Oliver (S¨®ller, Mallorca, 1974) era, fins fa no gaire, la veu (i bona part de la m¨²sica i la lletra) d¡¯Ant¨°nia Font, un dels grups clau de l¡¯indie pop catal¨¤ i no nom¨¦s del pop catal¨¤: va ser Premi Nacional de Cultura el 2008. Al seu capdavant Joan Miquel va editar, amb la seva incansable passi¨® per la bicicleta, l¡¯escalada i els ovnis, nou discos i va fer prop de 600 concerts. La banda va dir adeu el 2013, per¨° Joan Miquel no pensa acomiadar-se d¡¯all¨° que no pot evitar fer tota l¡¯estona: escriure i compondre. Ha continuat ¡ªamb ¨¨xit¡ª la seva carrera en solitari ¡ªque encet¨¤ el 2005, en paral¡¤lel amb la banda¡ª i la liter¨¤ria, de la qual don¨¤ la primera mostra el 2002 amb el seu llibre de poemes Odissea trenta mil. A la versi¨® en novel¡¤la de la biografia de l¡¯escalador mallorqu¨ª Miquel Riera, Setembre, octubre i novembre (L¡¯Altra Editorial, 2014), segueix ara la s¨¤tira extraterrestre Alexandra Schneider und ihr Casiotone (tamb¨¦ a L¡¯Altra Editorial).

Pregunta.?El t¨ªtol est¨¤ en alemany, volgudament ¡ªla traducci¨® literal ¨¦s Alexandra Schneider i el seu Casiotone¡ª, perqu¨¨, per damunt de tot, la nouvelle ¨¦s una s¨¤tira sagnant sobre la invasi¨® de Mallorca per part dels alemanys, per¨° uns alemanys del futur, que semblen venir d¡¯un altre planeta. Com hi apareixen i d¡¯on li ve aquesta ci¨¨ncia-ficci¨® boja?

Resposta.?Diria que ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®? Jo no ho s¨¦. La veritat ¨¦s que mai s¨¦ on anir¨¦ quan comen?o a escriure. Aqu¨ª vaig comen?ar amb una amiga meva arribant a casa, una amiga alemanya, s¨ª, per¨° que no es diu Alexandra, i que, com passa a la hist¨°ria, em va dir que vindria a veure¡¯m i la hist¨°ria comen?a quan truca a la porta.

¡°No he deixat mai de jugar: de petit ho feia amb ¡®legos¡¯ i l¡¯¡®scalextric¡¯, i ara ho faig amb can?ons i hist¨°ries¡±

P. Per¨° a partir d¡¯aqu¨ª es deixa portar i el seg¨¹ent que sabem ¨¦s que un munt de turistes s¡¯equivoquen de porta i volen entrar a casa seva, i despr¨¦s, comencen a menjar llibres perqu¨¨... s¡¯han convertit en cabres zombi!

R. S¨ª (riu). La veritat ¨¦s que tot aix¨° ho vaig somniar. Vaig somniar que entrava gent al meu estudi i comen?ava a menjar-se llibres, i quan em vaig posar a escriure, el somni va tornar, i em vaig dir: ¡°I per qu¨¨ no faig que siguin cabres?¡¯¡¯. La idea ¨¦s improvisar, perqu¨¨ si no improviso, res t¨¦ sentit. ?s a dir, per explicar una hist¨°ria que ja tinc al cap i he planejat al paper, no l¡¯explico. Jo vull ser el primer de viure l¡¯aventura del que sigui que escrigui. Quin sentit t¨¦ escriure una cosa que ja has viscut? Quan improviso em sento lliure, si tingu¨¦s un gui¨®, ja m¡¯estaria posant un l¨ªmit, i jo el que vull ¨¦s no tenir l¨ªmits, que tot sigui possible en tot moment.

P. La hist¨°ria pot ser improvisada, per¨° el missatge ¨¦s ben clar al final: el turisme est¨¤ acabant amb Mallorca. Ha empitjorat la cosa?

R.?S¨ª, ha empitjorat. Quan arriba un creuer, els carrers s¡¯omplen, no es pot ni caminar, i el lloguer tur¨ªstic ha fet que tinguis ve?ns que estan sempre de vacances i amb horaris molt diferents dels teus... Els guies que expliquen coses ara van amb meg¨¤fons, fins i tot als convents no hi ha silenci! Jo soc un apassionat de les bicicletes, per¨° no quan em trobo grups de 20 o 30 persones pels carrers de Palma. Ells poden estar feli?os, i rient, per¨° ignoren que all¨¤ hi viu gent, que no ¨¦s nom¨¦s un escenari per a les seves vacances. Tamb¨¦ hi apareix una cosa preciosa, que ¨¦s la imatge de la illa de Mallorca buida.

P. I el fet que Mallorca esdevingui, en cert moment, part de la mateixa Alemanya? La s¨¤tira ¨¦s salvatge en aquest sentit, i no nom¨¦s en el fet que la suposada invasi¨® extraterrestre faci de tothom unes cabres zombi...

R.?S¨ª, b¨¦, era un joc, pensar que a finals del segle XXI Mallorca esdevingu¨¦s prov¨ªncia d¡¯Alemanya, com abans havia estat part del regne de Catalunya, i ara del d¡¯Espanya... I no ¨¦s tan esbojarrat pensar-ho, pot arribar a ser-ho, perqu¨¨ si els alemanys, que estan comprant l¡¯illa a trossos, arriben a tenir poder pol¨ªtic al Consell de les Illes, podrien arribar a votar annexionar-se-les, i passar¨ªem a ser ciutadans alemanys... I a mi em donaria igual.

P. Amb un ritme que ¨¦s gaireb¨¦ de pel¡¤l¨ªcula de George A. Romero ¡ªtota invasi¨® zombi t¨¦ alguna cosa sempre del cinema de Romero¡ª, la novel¡¤la ¨¦s, per moments, un road-book amb molta mala llet...

R.?S¨ª, ¨¦s un llibre cabroncete, sembla un llibre d¡¯aventures per¨° ¨¦s ple de destralades...

P. Als membres de Manel, per exemple, se¡¯ls veu ¡°en actitud ostensiblement cabruna a l¡¯interior d¡¯una popular bodega¡± de l¡¯Eixample barcelon¨ª, quan la pand¨¨mia s¡¯est¨¦n...

R.?S¨ª, per¨° no nom¨¦s aix¨°, el llibre ¨¦s ple de portes que no porten enlloc. ?s a dir, hi apareix una bicicleta que sembla que hagi de servir per a alguna cosa en una determinada p¨¤gina, i despr¨¦s no torna a apar¨¨ixer. El mateix passa amb una guitarra que el narrador busca per fer una altra cosa i que despr¨¦s s¡¯oblida de continuar buscant... ?s un llibre org¨¤nic en aquest sentit, el que desapareixia del meu cap, desapareix de la hist¨°ria. La literatura, l¡¯art, ha de donar sentit a les coses, per¨° en aquest llibre no hi ha sentit, i jo vull que sigui aix¨ª. Per mi, un escriptor ¨¦s alg¨² que t¨¦ visi¨®, alg¨² que veu m¨¦s coses que els altres.

P. Per a vost¨¨, com a creador, m¨²sica i literatura formen part d¡¯un tot?

R. S¨ª, el meu art ¨¦s com aquesta taula (assenyala la taula davant la qual ¨¦s assegut), i cada cosa que faig hi suma una pe?a que fa un tot. ?s com un gran puzle, i els llibres i les can?ons en s¨®n les peces.

P. Si en el pla musical Mike Oldfield, per¨° no nom¨¦s ell, se situa entre els seus referents, a nivell literari, a qui trobar¨ªem?

R. Molta obra period¨ªstica. No s¨¦, m¡¯agraden molt Hunter S. Thompson i el recentment desaparegut Tom Wolfe. Per¨° el llibre que m¨¦s cops he llegit ¨¦s el Quadern gris, de Josep Pla, i despr¨¦s el Diari d¡¯Esc¨¤nia i Univers endins, d¡¯Enric Casasses. Per¨° tamb¨¦ m¡¯agraden Franz Kafka i Julio Cort¨¢zar. La literatura que no m¡¯agrada ¨¦s la dels literats que per dir quatre coses necessiten un munt de p¨¤gines. Per aix¨° m¡¯agrada la literatura catalana, perqu¨¨ sempre ha estat molt r¨¤pida: si podem dir una cosa amb tres paraules, per qu¨¨ en necessitem sis?

P. Una altra cosa important de la novel¡¤la s¨®n els amics. A la hist¨°ria, els ¨²nics que no agafen la pand¨¨mia cabrum s¨®n un grapat d¡¯amics del narrador que semblen la seva fam¨ªlia no de sang...

R.?S¨ª. Al cap i a la fi, el que hi ha a la novel¡¤la ¨¦s la meva vida a Mallorca. Anar a buscar els amics en bicicleta, fer coses junts, i a m¨¦s viure una aventura com aquesta. Escric per viure dins del que escric durant els dies que ho estic fent. En aquest cas, han estat 15 dies, s¨ª, 15 dies amb els meus amics fugint d¡¯una invasi¨® extraterrestre d¡¯alemanys a Mallorca. No s¨¦, de vegades penso que no he deixat mai de jugar, que de petit jugava amb Legos i l¡¯Scalextric, i ara, amb can?ons i hist¨°ries.

P. Tornant a la imatge potent¨ªssima de Mallorca buida, diria que escriu tamb¨¦ per fer realitat all¨° que ara li sembla impossible? Perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s ben sabut que voldria sortir a ca?ar ovnis en bicicleta...

R.?S¨ª, tinc un projecte de llibre-diari en aquest sentit, que encara no he fet, per¨° en el qual penso sovint... M¡¯agrada tenir aquesta mena de poder que tenies quan jugaves de petit. Agafar els personatges, que s¨®n els meus amics en realitat, i fer-los fer el que vull, salvar el m¨®n d¡¯una invasi¨® alien¨ªgena! Escric pel mateix motiu que llegeixo i pel mateix que faig m¨²sica i l¡¯escolto: per evadir-me de la realitat. Per¨° s¨ª, la imatge de Mallorca buida ¨¦s preciosa, i nom¨¦s es pot fer realitat, ara per ara, en llibres com aquest.