Mor l¡¯escriptor Philip Roth als 85 anys

Philip Roth, un dels autors m¨¦s importants de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, ha mort aquest dimarts a la nit a Manhattan als 85 anys, segons ha avan?at?la revista The New Yorker, amb la qual va col¡¤laborar durant bona part de la seva carrera. D'acord amb una amiga del novel¡¤lista citada per aquest mitj¨¤, la causa ha estat un problema card¨ªac.

Nascut el 19 de mar? del 1933 a Newark (Nova Jersey), fill d'un matrimoni de descendents d'emigrants jueus de l'Europa de l'Est i criat al barri de classe mitjana de Weequahic, Philip Milton Roth, etern candidat al Nobel, que mai va arribar a guanyar, va rebre alguns dels premis m¨¦s destacats, com dos National Book Awards, dos National Book Critics, tres PEN/Faulkner Awards, un Pulitzer i un Man Booker International. Despr¨¦s de publicar 31 obres al llarg de la seva carrera, l'autor del El trastorn de Portnoy (1969), que el va catapultar a l'¨¨xit amb la turbulenta relaci¨® amb el sexe del personatge Alexander Portnoy, i de la ja llegend¨¤ria trilogia americana que li va obrir definitivament les portes de l'Olimp literari ¨CPastoral americana (1997), Em vaig casar amb un comunista (1998) i La marca de l'home (2000)¨C, va prendre la decisi¨® de deixar l'escriptura el 2012, any en qu¨¨ va ser guardonat amb el Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Lletres, tancant una traject¨°ria magistral que va arrencar amb la publicaci¨®, el 1959, quan tenia 26 anys, de Goodbye Columbus, un conjunt de cinc relats i una novel¡¤la d'amor que li va valer un dels premis m¨¦s prestigiosos dels Estats Units, el National Book Award.

Amb Roth desapareix l'¨²ltim dels gegants de les lletres americanes del segle passat, juntament amb Saul Below (1915-2005) i John Updike (1932-2009), i una figura central de la fecunda narrativa jueva nord-americana al costat del mateix Bellow, Bernard Malamud (1914-1986) i Norman Mailer (1923-2007), brillant per la seva capacitat d'aprofundir en les obsessions de la cultura de la seva pr¨°pia comunitat. Roth, no obstant aix¨°, no se sentia c¨°mode amb la seva reiterada categoritzaci¨® com a escriptor jueu-americ¨¤. "Aquest ep¨ªtet no t¨¦ sentit per a mi", va dir. "Si no soc un americ¨¤, no soc res", o, com va resumir en una altra ocasi¨® rebutjant l'acotaci¨® comunit¨¤ria i ressaltant la seva voluntat d'universalitat: "Jo no escric jueu, escric nord-americ¨¤". En la seva autobiografia The Facts (2008), deia a prop¨°sit del seu pare: "El seu repertori mai ha estat enorme: fam¨ªlia, fam¨ªlia, fam¨ªlia, Newark, Newark, Newark, jueu, jueu, jueu. M¨¦s o menys com el meu".

La introspecci¨® psicol¨°gica ¨Crecorrent a l'¨²s de l'alter ego; com el novel¡¤lista Nathan Zuckerman, la veu de nou de les seves novel¡¤les¨C va ser un camp de batalla permanent del prol¨ªfic Roth, amb obres memorables com?Patrimony (1991), en la qual el protagonista examina la seva complexa relaci¨® amb el seu pare i se situa davant de la dificultat de ser testimoni de la seva agonia fins a la seva mort. En el seu obituari, The New Yorker ha recordat els temes preferits de Roth: ¡°La fam¨ªlia jueva, el sexe, els ideals americans, la tra?ci¨® dels ideals americans, el fanatisme pol¨ªtic i la identitat personal¡±.?

En una entrevista del 1985, Roth definia aix¨ª la q¨¹esti¨® essencial sobre la qual rotava, com la seva literatura: "?s la tensi¨® entre l'¨¤nsia de llibertat personal i les forces de la inhibici¨®", deia al¡¤ludint a la lluita de l'individu contemporani amb les cotilles tradicionals.

Al gener, despr¨¦s d'anys allunyat dels mitjans, l'autor de la La visita al mestre (1979) va concedir una entrevista a The New York Times en la qual afirmava que la lectura ¨Ccentrat sobretot en obres d'hist¨°ria¨C havia reempla?at la seva passi¨® per l'escriptura, i explicava que havia donat per acabada la seva carrera en prendre consci¨¨ncia que havia donat tot el que portava dins: ¡°Havia tret el millor del meu treball, i el seg¨¹ent seria inferior¡±. ¡°Ja no tenia la vitalitat mental, ni l'energia verbal o la forma f¨ªsica necess¨¤ries per construir i mantenir un llarg atac creatiu de qualsevol durada sobre una estructura tan complexa i exigent com una novel¡¤la¡±. I afegia sobre la vellesa: "Em sembla sorprenent seguir aqu¨ª al final de cada dia. Quan me'n vaig al llit somric i penso: ¡®He viscut un dia m¨¦s¡¯".