El poder de la ficci¨®

A?La novel¡¤la de Sant Jordi M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963) du a terme, amb una estranya facilitat, el que es proposa el M¨¤rius Serra de ficci¨® ¡ªl¡¯autor de la fict¨ªcia novel¡¤la Eleusis per Sant Jordi¡ª quan es va decidir a ¡°escriure una novel¡¤la de g¨¨nere amb tots els ingredients dels anomenats best-sellers: morts, girs argumentals sobtats, ritme ¨¤gil, di¨¤legs, cap¨ªtols curts, un tempo trepidant, uns fets incre?bles que tanquen de manera abrupta el proc¨¦s independentista...¡±. A La novel¡¤la de Sant Jordi hi ha cinc assassinats ¡ªcinc escriptors d¡¯¨¨xit¡ª, i hi ha cinc protagonistes sospitosos de ser el criminal: l¡¯editor d¡¯Eleusis per Sant Jordi, un cap de premsa, un periodista, el M¨¤rius Serra de ficci¨® ¡ªal cap i a la fi, a la realitat de la novel¡¤la que llegeix el lector es reprodueixen els mecanismes luctuosos que ha imaginat a la novel¡¤la fict¨ªcia¡ª, i Oriol Comas i Coma, un amic real del Serra real i que aqu¨ª esdev¨¦ un personatge clau en el moment de desemmascarar el nom de l¡¯assass¨ª: amb una cad¨¨ncia embogida, a mesura que les investigacions dels Mossos avancen, l¡¯amena?a de la culpabilitat recau sobre cada un d¡¯aquests personatges, i Serra ¡ªel real, no el de ficci¨®¡ª teixeix una xarxa de trames que es capgiren velo?ment sense complexos, com si cadascuna hi port¨¦s incorporada la certesa obligat¨°ria del dubte. Per¨° si La novel¡¤la de Sant Jordi convida a una lectura vertiginosa ¨¦s gr¨¤cies a la capacitat de Serra per dominar el temps narratiu, o per convertir l¡¯estil en una altra cosa, en una naturalitat expressiva d¡¯una desconcertant invenci¨®, en un talent reflexiu que s¡¯integra dins del relat, com s¡¯hi integren tamb¨¦ la sorpresa, l¡¯absurd i el grotesc.

I podria ser justament la pres¨¨ncia d¡¯aquests elements ¡ªla sorpresa absurda, la sorpresa grotesca¡ª el que alluny¨¦s de La novel¡¤la de Sant Jordi el lector insubornable de novel¡¤les negres, o de novel¡¤les de detectius, perqu¨¨ se li far¨¤ massa evident que Serra utilitza la mat¨¨ria polic¨ªaca sense amagar que en realitza un ¨²s par¨°dic, o com si fos el punt de partida per assolir uns altres objectius. Pot haver-hi qui cregui que, invocant la pres¨¨ncia de l¡¯actualitat social de Catalunya tant a la novel¡¤la real com a la novel¡¤la fict¨ªcia, l¡¯autor aprofundeix el cam¨ª de la pol¨ªtica-ficci¨® que va inaugurar a Res no ¨¦s perfecte a Hawai ¡ªencara que ho sembli, l¡¯abs¨¨ncia de numeraci¨® a la p¨¤gina 155 no ¨¦s cap errata¡ª; per¨° tamb¨¦ pot haver-hi qui llegeixi les perip¨¨cies i l¡¯agitaci¨® del gremi editorial al complet, enmig de la confusi¨® de veus i de la multitud que passeja amunt i avall durant el dia del llibre, com un homenatge, o un agra?ment, o una admiraci¨® at¨°nita, a l¡¯alegria de la literatura. Ho diu M¨¤rius Serra ¡ªel real no, el de ficci¨®, per¨° el lector sospita que ¨¦s compartible¡ª: ¡°Encara ara, tants anys despr¨¦s, quan llegeixo el que he escrit em sembla inexplicable. No tant per les hist¨°ries que invento, sin¨® pel fet de continuar posant una paraula rere una altra frase a frase, par¨¤graf a par¨¤graf. La veritat ¨¦s que em meravella no saber d¡¯on surt, aquest impuls. I em fascina conservar-lo¡±. Com un enamorat a ultran?a que es confessa, a vegades els dict¨¤mens contra el caos i el desordre de la ind¨²stria editorial s¨®n durs, per¨° lluny de pontificacions simplistes, les seves observacions haurien de convidar a la reflexi¨®, al dissentiment, per¨° sobretot a la reflexi¨®.

Amb M¨¤rius Serra un celebra el goig de tots els cercles conc¨¨ntrics que fan literatura

La novel¡¤la de Sant Jordi ¨¦s una novel¡¤la detectivesca que argumentalment es desfila una mica perqu¨¨ l¡¯afany burlesc caricaturitza en exc¨¦s les perip¨¨cies; ¨¦s una novel¡¤la de pol¨ªtica-ficci¨® que juga de manera h¨¤bil amb el temps narratiu; per¨°, per damunt de tot, ¨¦s una novel¡¤la que celebra el goig de llegir i d¡¯escriure, el goig de la literatura i de tots els cercles conc¨¨ntrics que la fan possible. De totes maneres, tamb¨¦ pot haver-hi qui localitzi una altra l¨ªnia de lectura, relacionada amb la fict¨ªcia Eleusis per Sant Jordi, i que el lector no pot llegir, per¨° que en realitat, quan arriba al punt final de La novel¡¤la de Sant Jordi, ja ha llegit: aqu¨ª rau justament el joc ¡ªel joc verdader¡ª de la novel¡¤la que es t¨¦ a les mans. I ¨¦s d¡¯aquesta manera que, gr¨¤cies al poder de la ficci¨®, el lector descobreix que s¡¯ha submergit en el work in progress d¡¯una novel¡¤la mai no escrita.