Reparat, millor

Un edifici d¡¯oficines per a la Caixa Provincial d¡¯Estalvis, al carrer Rossell¨® de Barcelona, constru?t per Robert Terradas i Via a cavall dels anys cinquanta i seixanta, s¡¯ha transformat en un d¡¯apartaments. Els projectistes han aprofitat aquest canvi d¡¯¨²s per fer que l¡¯edifici llueixi ara nou i amb una nova etapa que tant de bo arribi als m¨¦s de 50 anys que ha tingut la que ara ha finalitzat. Una reforma que, encara que t¨¦ signes visibles de la intervenci¨® realitzada, ¨¦s aparentment inexistent i agradablement elegant i discreta. Quants edificis a Barcelona, despr¨¦s de modificar-se per un canvi d¡¯¨²s, es doten de fa?anes extravagants que no tenen cap altra justificaci¨® que la de deixar const¨¤ncia de la petjada creativa del projectista? Aquesta intervenci¨®, per¨°, permet almenys fer dues consideracions oportunes en el moment actual.

La primera t¨¦ com a argument central el que en el seu moment va expressar amb contund¨¨ncia un article a Quaderns d¡¯Arquitectura i Urbanisme el 2001 de Kees Christiaanse, amb l¡¯expl¨ªcit t¨ªtol de Fuck the Programme: venia a dir que dif¨ªcilment un edifici projectat de nou i estrictament cenyit a un programa minuciosament estudiat podia arribar a tenir una qualitat i un car¨¤cter comparables als d¡¯un edifici resultat d¡¯una reparaci¨®. Aquest cas s¡¯ajusta com un guant a aquest argument. Talment ara sembla com si hagu¨¦s estat esperant aquest dest¨ª i d¡¯aqu¨ª un temps costar¨¤ creure que algun dia va ser una altra cosa.

Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® associada al que comunament ens referim quan parlem de reciclatge, per¨° en el cas d¡¯edificis resulta m¨¦s complex que quan es parla de materials sense atribuci¨® concreta. Aqu¨ª pren un altre sentit, ja que es tracta de reutilitzar un edifici sencer; i, en veure casos com aquest, pensem que l¡¯arquitectura, tots els edificis, llevat potser dels temples (i encara: pensin en la catedral de Siracusa), neixen per ser reutilitzats.

El reciclatge d¡¯oficines en apartaments d¡¯un edifici de Barcelona n¡¯ha millorat la vida i el car¨¤cter

Els edificis, m¨¦s que una vida ¨²til, tenen cicles de vida en qu¨¨ se succeeixen diferents usos, d¡¯una manera natural, i en aix¨° ¨¦s impossible no adjudicar un paper principal a la ciutat. Acabem per no saber si ¨¦s l¡¯edifici que es recicla i modifica o ¨¦s la ciutat, en tant que organisme, que, senzillament, viu.

La segona consideraci¨® ¨¦s molt particular. Si m¡¯ho haguessin preguntat fa uns anys hauria dit que els murs cortina (generalment presents en edificis d¡¯oficines moderns, i constru?ts amb acer alumini i vidre) eren els elements m¨¦s flexibles, cosa essencial per replantejar possibles canvis. Els murs cortina, que no tenen una funci¨® estructural, representen certa llibertat, s¨®n la ¡°fa?ana lliure¡± que reclamava als anys vint Le Corbusier. Aix¨ª doncs, resulta una paradoxa que una fa?ana p¨¨tria i amb finestres resulti a l¡¯hora de la veritat la m¨¦s flexible, especialment quan pensem a transformar l¡¯edifici d¡¯oficines en un altre d¡¯habitatges. Mentre que el mur cortina representa l¡¯espai indiferenciat, la finestra representa un espai. La finestra ¨¦s la manifestaci¨® exterior de l¡¯habitaci¨®, de l¡¯espai on vivim per excel¡¤l¨¨ncia. Les finestres d¡¯aquest edifici s¡¯han modificat, de fet han suprimit els mainells, ja que actualment la seva obertura pivota al centre del marc, enlloc de tenir dues fulles practicables. Aix¨° atorga a les finestres una superf¨ªcie de vidre neta que fa m¨¦s evident una de les qualitats que tenien les finestres d¡¯aquest edifici: eren coplan¨¤ries amb el revestiment de la fa?ana. Aquest fet ¨¦s el responsable del particular reflex que donen, en no tenir ombres de llindes ni brancals: s¨®n el reflex del cel sencer.

Avui sembla que l¡¯edifici ha hagut d¡¯esperar per ser valorat com ¨¦s de just¨ªcia. Malgrat que est¨¤ recollit amb un nivell de protecci¨® C al cat¨¤leg municipal, no va tenir mai la fortuna cr¨ªtica de l¡¯edifici d¡¯El Noticiero Universal del carrer Roger de Ll¨²ria. Ara, en veure¡¯ls els dos, que indubtablement tenen trets similars, per la seva coplanarietat de paraments petris i vidres que les fa semblar afaitades, i unes finestres, aquesta apa?sada i l¡¯altra vertical, rigorosament disposades, veiem que aquesta fa?ana hauria d¡¯haver estat valorada de manera similar a l¡¯altra. La bona not¨ªcia ¨¦s que la que ens ocupa no va ser gens imitada, al contrari del que ha succe?t durant anys en el cas de la del Noti, cosa que no li ha fet cap favor. Celebrem, doncs, el car¨¤cter ¨²nic d¡¯aquesta vella fa?ana nouvinguda.