Mor M¨¤rius Sampere, referent de la modernitat po¨¨tica

¡°Existir, sentir, pensar¡±. Aquest era l'ordre cartesi¨¤ de la vida per al poeta M¨¤rius Sampere, la primera premissa del qual s'ha trencat aquest dissabte, als seus 89 anys, despr¨¦s d'una llarga malaltia. Amb ell desapareix un dels grans referents de la modernitat po¨¨tica catalana, potser l'¨²ltim d'una generaci¨® que en el seu conjunt va ser potser injustament transl¨²cida (Felicia Fuster, Jordi Sarsanedas, Albert R¨¤fols Casamada, Bartomeu Fiol...), nens en plena Guerra Civil, que van patir la crua primera postguerra, inclem¨¨ncies a les quals van respondre, com a mecanisme de defensa, amb un espai de creaci¨® i llibertat interior, intangible, moltes vegades de vers lliure i poema en prosa.

El seu avi el va avisar amb un rodol¨ª, per¨° no li va fer cas: ¡°No siguis poeta, que no guanyar¨¤s ni una pesseta¡±, li va dir quan ja de petit va veure gargotejar uns versos que va dedicar a un roser blanc de casa seva. Mai li va resultar f¨¤cil segurament res. Tampoc el fet de ser poeta. Un any despr¨¦s de n¨¦ixer el 28 de desembre de 1928 al barri de Guinard¨® de Barcelona, els seus pares es van separar i potser per aix¨° es va refugiar ja amb 11 anys en la poesia, amb uns versos tremolencs en castell¨¤, que es movien tant com el tremolor que f¨ªsicament el va acompanyar bona part de la seva vida.

No semblava que aquell hagu¨¦s de ser el seu cam¨ª: a principis dels 40, de nou amb els seus pares reunits i despr¨¦s de traslladar-se a viure a Sant Adri¨¤ del Bes¨°s, es va dedicar a la fotografia i a la publicitat. Possiblement, aquestes dues disciplines el van ajudar a conformar el seu particular m¨®n po¨¨tic, carregat d'una particular modernitat, que, com ell mateix admetia, ¡°arrenca del caos inevitable, tractant la poesia d'expressar-se a trav¨¦s d'aquest caos perqu¨¨ resulti intel¡¤ligent¡±, va dir fa dos anys sobre el seu poemari L¡¯esfera insomne, amb la qual va obtenir el premi Lletra d¡¯Or. Sense dotaci¨®, ¨¦s clar.

Sampere, tocat per la sensibilitat rere dels seus clars ulls blaus, volia absorbir l'harmonia; potser per aix¨° el 1953 va comen?ar a estudiar solfeig, piano, harmonia, contrapunt¡­ que, amb el temps el portaria a compondre can?ons, que entre 1963 i 1967 van arribar a interpretar el Grup Estrop de Badalona, vinculat a la Nova Can?¨®. ¡°Crec que la realitat, la vida, ha estat injusta amb la meva tasca de compositor. Hauria d'haver tingut m¨¦s ress¨°. Hi havia moltes enveges. No em van acceptar amb el bra?os oberts. Deien que la meva m¨²sica era com la sarsuela. Jo, en el fons, volia ser m¨²sic compositor; el meu favorit ¨¦s Wagner, despr¨¦s, Mahler i tamb¨¦ m'agrada molt Richard Strauss¡±, confessava r¨¤pidament quan se li interrogava sobre aix¨°. Mai va quallar, per¨° va deixar un rastre ja en la seva obra po¨¨tica (¡°vaig pensar que el que volia fer amb la m¨²sica ho podia fer amb la poesia, amb un llapis i un paper¡±), que a finals dels anys 50 comen?a a escriure en catal¨¤ i que tindr¨¤ un naixement fulgurant, amb L¡¯home i el l¨ªmit, que obtindria el premi Carles Riba de 1963.

Semblava que aquesta poesia que sempre arrencava d'un aspecte quotidi¨¤, per¨° que el bard? recobria lentament de capes m¨¦s metaf¨ªsiques, seria imparable: va ser nomenat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Ginebra el 1972 o publicava el tamb¨¦ premiat Poemes de baixa freq¨¹¨¨ncia el 1976. Per¨° com va passar en el seu particular tobogan literari, el poeta va caure en l'oblit. No seria fins als anys 80, amb t¨ªtols com Samsara (1982) o Llibre dels inauguracions (1984) que Sampere es col¡¤locaria ja en la primera l¨ªnia de les refer¨¨ncies po¨¨tiques, que ha arribat a deixar petjada en altres poetes com el qui fos el seu editor i gran art¨ªfex de la seva rehabilitaci¨® en els 80, ?lex Susanna, o en Jordi Valls, Vicen? Llorca o Carles Duarte.

La trag¨¨dia humana, a partir de la trilogia amor-dolor-mort, per¨° sense massa transcend¨¨ncia, van emmarcar una producci¨® que des dels 90 no va deixar de madurar i ser reconeguda, com va passar? amb els seus poemaris Demi¨²rgia (1996), Subllum (2000, premi Serra d¡¯Or) o el multipremiat Les immin¨¨ncies (2002, premi de la Cr¨ªtica, nacional de Cultura i Ciutat de Barcelona).

Malgrat la seva avan?ada edat, incansable, malgrat comptar amb alguns dels m¨¦s alts reconeixements (Creu de Sant Jordi, 1999, Nacional de Cultura, 2003; Jaume Fuster, 2010¡­), Sampere no parava. I aix¨ª va donar a con¨¨ixer t¨ªtols com La ciutat submergida (2009) o la seva primera novel¡¤la, El gratacel (2010). Fins al final, a pesar que la vida, deia, ¡°et va polint els defectes¡±, va seguir sent aquell jove t¨ªmid que havia de prendre una mica de licor per poder encarar un recital po¨¨tic, sempre un punt rar (¡°La dem¨¨ncia conforma la realitat. ?s est¨¨tica, emocionant, una troballa l¨ªrica, si vol filos¨°fica¡±), inquiet. ¡°A mi m'han fet les circumst¨¤ncies i D¨¦u, si existeix, m'ha fet d'aquesta manera. A mi no em demani explicacions; jo nom¨¦s tinc versos¡±.