Proletaris

¡°Proletaris del m¨®n, uniu-vos¡±, clama Karl Marx des del seu pedestal al centre de Moscou. I els ciutadans passen de llarg per anar a comprar a les botigues m¨¦s exclusives de la zona, compendi de les marques m¨¦s simb¨°liques del capitalisme m¨¦s consumista a la ciutat que s¡¯hi ha reconvertit m¨¦s fero?ment. A uns cent metres, la hist¨°rica seu de la KGB, l¡¯ull que tot ho veu. All¨° i aix¨°. Imatge i descripci¨® d¡¯un moment en qu¨¨ pocs volen saber-se proletaris i els qui diuen que lluiten per ells i pels seus drets acaben preguntant a les seves bases si poden segellar el tracte hipotecari que els permet accedir a un xalet amb piscina a la serra. Pablo Iglesias i Irene Montero. Falsa consulta.

Tot quedaria en una simple an¨¨cdota contradict¨°ria ¨Ccom contradictoris han estat alguns dels l¨ªders comunistes entre nosaltres i el comportament del comunisme hist¨°ricament¨C si els que s¡¯han cregut que tenen poder de decisi¨® els haguessin negat el benefici immobiliari. Per¨° no. Els l¡¯han concedit, com suposadament els ho concedien als membres de la Nomenklatura sovi¨¨tica, perqu¨¨ defensar el poble unit requereix una dosi de representativitat que exigeix un determinat nivell. D¡¯una imatge de lideratge que obliga a un m¨ªnim d¡¯obligacions que cal complir encara que no agradin. Una mena de sacrifici per i per a la causa. Tota una nosa, suposadament.

Aix¨ª s¡¯hauria defensat en altres ¨¨poques i altres llocs en qu¨¨ la idolatria al l¨ªder va ser una constant incoher¨¨ncia amb la norma ideol¨°gica que ho prohibia. Per¨° ara les coses es veuen d¡¯una altra manera. D¡¯entrada, perqu¨¨ anhelar un estadi superior ¨¦s motor de productivitat, pert¨¤nyer a la classe mitjana ¨¦s sin¨°nim d¡¯ascens social i tenir un apartament a la platja o un segon pis adquirit com a inversi¨® per complementar la minsa pensi¨® de jubilaci¨®, un martelleig constant de publicitat i propaganda que ha penetrat en la poblaci¨®, de la qual m¨¦s del 60% es considera de classe mitjana. I que vol gaudir de ser-ho des dels temps en qu¨¨ l¡¯apartament a Torrevieja, Alacant, era un dels al¡¤licients de l¡¯Un, dos, tres.

Proletari. Ja ni la paraula descriu el que realment significa. Perqu¨¨ un jove inform¨¤ticament preparat que treballa com a aut¨°nom, creant aplicacions o facilitant serveis a les empreses es considera a si mateix un proletari? S¨ª, d¡¯acord, arrenda la for?a del seu coneixement, la seva capacitat t¨¨cnica, per¨° ho fa amb unes eines que li s¨®n tan pr¨°pies mec¨¤nicament com per pertinen?a.

Posats a revisar-ho tot, ara sabem que ni tan sols Karl Marx va predicar amb l¡¯exemple. Casat amb una filla de l¡¯aristocr¨¤cia, la pobresa l¡¯acorralava amb freq¨¹¨¨ncia perqu¨¨ vivia m¨¦s de les aparences que no pas de les seves possibilitats. Una vida burgesa d¡¯aparador que mantenia gr¨¤cies a les flu?des ajudes econ¨°miques del seu amic Friedrich Engels, industrial benestant. Tan dominador era el pare d¡¯El capital que exercia una absoluta voluntat de control sobre la seva fam¨ªlia fins a l¡¯extrem de negar-li a una de les seves filles una relaci¨® sentimental amb un comuner franc¨¨s. Volia per a ella alg¨² amb m¨¦s bona posici¨®. La noia no li va fer cas i va marxar per poder ser feli? amb l¡¯home que estimava, per¨° la llarga m¨¤ de la mare va convertir en amor frustrat el que pretenia ser un amor viscut (Karl Marx. Ilusi¨®n y grandesa, de Gareth Stedman Jones).

?Va ser aix¨° el que va inspirar els comunistes espanyols durant la guerra a negar-li a Dolores Ib¨¢rruri la possibilitat de divorciar-se de l¡¯home que detestava per compartir la seva vida amb el jove que realment desitjava? Per separat els van enviar a l¡¯exili de Moscou amb la voluntat de mantenir la icona de la Pasionaria com la verge laica que no volia ser. Ironies del dest¨ª, com assenyalava Almudena Grandes en la seva aplaudida In¨¦s y la alegr¨ªa.

?s evident que la pol¨¨mica en qu¨¨ s¡¯ha vist immersa la c¨²pula de Podem t¨¦ m¨¦s de controvertida pel que han dit que pel que han fet, ¨¦s a dir, pel que han recriminat als altres que no pas pel que han fet ells mateixos. Tan evident, com que aquest ser¨¤ a partir d¡¯ara el seu tal¨® d¡¯Aquil¡¤les en els debats parlamentaris i televisius. Perqu¨¨ la incoher¨¨ncia, o el que s¡¯ent¨¦n per ella, ¨¦s sempre la palla a l¡¯ull de l¡¯altre. L¡¯artilleria que la dreta sap utilitzar sense contemplacions i l¡¯esquerra amb m¨¦s delicadesa. Ho veurem i sentirem en la sessi¨® de moci¨® de censura dels propers dies. Est¨¤ cantat. Com tamb¨¦ el progressiu q¨¹estionament del paper adequat de la just¨ªcia per part del PP ara que la sent¨¨ncia G¨¹rtel ha despullat els seus interessos m¨¦s interessats. Ja s¡¯ho ha preguntat la Sra. Cospedal: els jutges s¨®n infal¡¤libles? Ella, que com a devota hauria de saber que ni el Papa ho ¨¦s.