Catarsi irlandesa

En la segona d¨¨cada del segle XXI, despr¨¦s de d¨¨cades de debat i cinc refer¨¨ndums previs, Irlanda accepta reformar la Constituci¨® i legalitzar l¡¯avortament. Una majoria ¨¤mplia dels electors, un 66,4%, hi ha donat l¡¯aprovaci¨®. Ho han decidit en un clima joi¨®s que ha transcendit fronteres, una catarsi fenomenal que hem vist als noticiaris i a les xarxes comunicatives globals. Sisme, orgull i emoci¨® eren les paraules que m¨¦s se sentien diumenge, quan es van confirmar els resultats. Una catarsi p¨²blica, als carrers, en un pa¨ªs que fins a aquesta campanya ha tractat el tema amb eufemismes, sense parlar-ho. ?s una bona not¨ªcia arreu. Tamb¨¦ fora d¡¯Irlanda: encara que costi molt aconseguir-les, que aix¨ª ha estat en aquest cas, les mesures civilitzadores guanyen. El dret a tenir fills desitjats ¨¦s b¨¤sic.

¡°La revoluci¨® tranquil¡¤la¡±, se n¡¯ha dit. ¡°El que vivim avui culmina la revoluci¨® tranquil¡¤la que coneix Irlanda des de fa deu o vint anys¡±, en paraules del primer ministre, Leo Varadkar, pol¨ªtic de centredreta, declaradament gai, fill d¡¯immigrants indis, metge de formaci¨® i proeuropeu. Irlanda t¨¦ un president gai des de fa un any, la uni¨® entre persones del mateix g¨¨nere est¨¤ aprovada, l¡¯homosexualitat no est¨¤ criminalitzada i el divorci ¨¦s legal. Per¨° fins ara no ha estat possible trencar el seu tab¨² suprem, l¡¯avortament.

Ho celebrar¨¤ fins i tot el capitalisme rampant. L¡¯economia irlandesa ha hagut de considerar el gran flux de dones i homes joves que han emigrat en els ¨²ltims anys per falta de feina, per¨° tamb¨¦ per no voler viure m¨¦s en un pa¨ªs que no reconeixia el seu dret a formar fam¨ªlia quan poguessin i com volguessin. Ja dins de la Uni¨® Europea, amb els grans canvis que aix¨° ha comportat per al pa¨ªs illenc, no tenir dret sobre el propi cos i la pr¨°pia descend¨¨ncia ha pesat en els seus ciutadans en els ¨²ltims deu anys. Hi ha q¨¹estions morals que passen per la manera d¡¯entendre la vida, que ¨¦s una q¨¹esti¨® que cadasc¨² tra?a, sol o en parella, fins a influir en les lleis econ¨°miques i acabar aix¨ª sent q¨¹estions col¡¤lectives. El model de fam¨ªlia ¨¦s una d¡¯aquestes q¨¹estions.

Un dret, sobretot si ¨¦s femen¨ª, ¨¦s reconegut perqu¨¨ ha estat exigit, no es concedeix sense m¨¦s, per¨° el clima social que el reconeix es dona quan no tenir-lo causa massa danys econ¨°mics col¡¤lectius. L¡¯¨¨xit d¡¯un dret tamb¨¦ passa per aqu¨ª. A Irlanda, han lluitat per l¡¯avortament unes quantes generacions en condicions molt dures. Dones que han mort per no haver estat ateses en hospitals malgrat dessagnar-se, dones esclavitzades per ser mares solteres. Obscurantisme i temor sexual.

L¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica irlandesa ha dirigit la vida privada dels irlandesos amb un rigor extrem i ha sotm¨¨s les dones de manera implacable. Els seus abusos sexuals a menors durant d¨¨cades van conformar el 2009 un dossier espant¨®s, l¡¯Informe Ryan. Centenars de cad¨¤vers de fetus enterrats es van trobar l¡¯any passat al jard¨ª d¡¯un centre per a dones solteres. Un altre informe, el McAleese, documenta 10.000 dones en r¨¨gim esclavista en bugaderies regides per responsables cat¨°lics i finan?ades per l¡¯Estat, entre el 1922 i el 1996, per ser mares solteres.

Unes mares solteres a causa, gaireb¨¦ sempre, de l¡¯emigraci¨® dels homes. Molt de dolor, molta por de l¡¯Esgl¨¦sia i de les institucions encarregades de la fam¨ªlia. Tant ¨¦s aix¨ª que un gran flux de persones va tornar a Irlanda des de l¡¯estranger la setmana passada per votar. Majorit¨¤riament, per votar que s¨ª. Van tornar, encara que nom¨¦s fos per unes hores.

En deu anys han emigrat prop de 750.000 persones, i es calcula que n¡¯han tornat unes 10.000 per votar. N¡¯hi ha que han viatjat des del Jap¨®, Am¨¨rica, el nord europeu. Moltes dones s¡¯havien concentrat en els ¨²ltims temps davant de les ambaixades d¡¯Irlanda de diverses capitals per protestar, amb la maleta a la m¨¤. Una foto d¡¯Alastair Moore per al grup activista Abortion Rights Campaign, amb seu a Londres, mostra un nombr¨®s grup de joves amb les seves maletes, formant una llarga fila de protesta. Des del 1983, quan es va endurir la llei, es calcula que unes 180.000 dones han viatjat fora per avortar. Ara, tantes emigrants han tornat per votar. Tamb¨¦ hi han tornat homes.

Es temia que el refer¨¨ndum dividiria els irlandesos i, en realitat, els ha unit. Han votat que s¨ª el doble dels que han dit que no. Perqu¨¨ no n¡¯hi hagi dubtes. I ho han manifestat amb ll¨¤grimes d¡¯alleujament als carrers.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF