Bj?rk desplega el seu fascinant m¨®n al Primavera Sound

Va sortir a escena davant la multitud, i el temps va semblar que s'aturava i quedava susp¨¨s dels n¨²vols, all¨¤ a dalt, gaireb¨¦ invisibles ja en la nit. El p¨²blic va aplaudir, per¨°, m¨¦s que una altra cosa, volia veure. No era f¨¤cil. En l'enormitat d'un dels escenaris cicl¨°pics del Primavera Sound una persona menuda com Bj?rk no es deixa veure f¨¤cilment. I hi havia plantes, com si all¨° fos el boscatge, molt en la l¨ªnia del set vegetal que va oferir al S¨®nar l'any passat. En les pantalles van comen?ar a obrir-se unes flors, esclatant en colors i formes delicades i fr¨¤gils.

I la seva obertura era puntualitzada pel ritme t¨¨nue d'Arisen my senses, primera can?¨® de la nit. La melodia es desplegava lenta i els ulls no sabien on mirar. La islandesa va apar¨¨ixer per fi, amb un vestit que s'obria en unes m¨¤nigues japoneses, i amb una m¨¤scara que podia recordar una flor. O qualsevol altra cosa. En definitiva, Bj?rk inventa les seves pr¨°pies formes, aplica la seva sorprenent est¨¨tica a qualsevol detall i es mostra, ja d'inici al Primavera, com una artista que juga en una altra lliga. La seva.

Utopia va ser el disc que va suportar bona part del repertori de la nit, en un desplegament est¨¨tic i musical fascinant. Precisament en la can?¨® que dona t¨ªtol al disc semblava transportar els m¨²sics a una escena de Bollywood en un esclat de colors intensos refor?ats pels jocs de llums. Darrere dels int¨¨rprets en escena, el bosc girava complementant el cant a la natura que l'espectacle proposava a la multitud, tot i que gaireb¨¦ muda, capturada per l'esquer que Bj?rk llan?ava des de l'escenari amb el suport de la producci¨® d'Arca, un altre artista que juga la seva pr¨°pia lliga.

Tot era delicat, tot era t¨¨nue, tot era bonic, fruit d'una imaginaci¨® que no funciona per acumulaci¨® d'efectes, sin¨® per la seva adequada gradaci¨®, sempre buscant suggerir m¨¦s que no pas atordir. Va sonar Blissing me?i va arribar Isobel, primera can?¨® aliena al disc que presentava. So sense m¨¤cula, arranjaments que funcionaven com el perfum, superposant-se en bafarades, sempre subtil malgrat el poder dels sons greus, que, com en una process¨® de Setmana Santa venusiana estranya, pauten la can?¨®. El p¨²blic gaireb¨¦ no parlava; nom¨¦s aplaudia despr¨¦s de cada can?¨®, potser incr¨¨dul i at¨°nit davant del que veia. La fascinaci¨® dels assistents es va estendre tota l'hora i quart que va durar el concert.

La categoria de Sparks

I precisament Bj?rk, com Morrissey, ¨¦s una gran fan de Sparks, una altra de les propostes que van donar categoria?a la primera part de la jornada inaugural del festival. El grup dels germans Mael ¨¦s directament inclassificable per la varietat de registres que domina, que van del pop, a la new?wave, passant pel cabaret i les derivacions oper¨ªstiques. I tot aix¨° amb un regust de fina ironia, intel¡¤ligent ironia, que els distingeix dels qui fan grans pinzellades.

Ron, hier¨¤tic darrere del seu bigotet, seri¨®s darrere del seu teclat com un notari de la mort, ¨¦s el contrapunt de Rusell, amb la jaqueteta rosa, moviments de cantant pop atabalat, que va entonar feli? temes com Missionary position, la ballable When do I get to sing my way o el seu c¨¨lebre This town ain¡¯t big enough for both of us, un exemple de com s¨®n d'imaginatives les composicions i el missatge d'aquest grup nord-americ¨¤ amb d¨¨cades de carrera i encara ali¨¨ a l'¨°xid.