El cascavell i el gat

L¡¯espai p¨²blic, on es lliuren totes les batalles socials, est¨¤ que treu fum, i s¨®n imminents els incendis. Les ciutats s¡¯acosten perillosament a l¡¯escenari d¡¯un drama expressionista, amb les seves inquietants ef¨ªgies de tints estridents, descolorits prohoms i embafadors monuments kitsch. Sobre aquest paisatge ortop¨¨dic s¡¯est¨¦n com un ectoplasma la pantalla virtual d¡¯una atmosfera trencada. Com podem estar segurs del que veiem, de si s¨®n reals o no aquests basars en qu¨¨ s¡¯han convertit els carrers i les places p¨²bliques, on tot es compra i es manipula per un vot o per una foto oportuna?

L¡¯artista vol que la situaci¨® actual sigui una demostraci¨® m¨¦s de l¡¯experiment del gat de Schr?dinger, aquesta paradoxa que va popularitzar el f¨ªsic te¨°ric m¨¦s addictiu de les teles¨¨ries nord-americanes, Sheldon Lee Cooper (The Big Bang Theory), que diu que si posem dins d¡¯una caixa tancada i opaca un gat, amb una elaborada trampa qu¨¤ntica (un ¨¤tom radioactiu, un comptador Geiger i una ampolla de cianur), un temps despr¨¦s, quan obrim el recipient, l¡¯experiment pot ser activat i matar el moix o b¨¦ no ser activat de cap manera. La f¨ªsica qu¨¤ntica argumenta que el fel¨ª pot estar en ¡°superposici¨®¡± mentre no el podem veure. El que l¡¯austr¨ªac Erwin Schr?dinger va voler demostrar ¨¦s que no podem pensar que el gat ¨¦s viu i mort al mateix temps, per¨° si la interpretaci¨® ens diu que aquest ¨¦s el cas, llavors hauria de ser incorrecta. Jugar a desxifrar d¡¯aquesta manera el que ¨¦s real ¨¦s arriscat, ja que la veritat ¨¦s una cosa independent del que s¡¯estableix experimentalment. Per¨°, ?i si el gat zombi estigu¨¦s viu en un univers i mort en un altre? Podrien aquests mons paral¡¤lels interactuar entre si?

De forma provocadora, l¡¯art posa en connexi¨® aquests dos mons aparentment bloquejats i crea una nova realitat, mediatitzada per l¡¯observador/artista, que far¨¤ tot el que estigui al seu abast per mostrar les eines que la fan possible. Daniel Garc¨ªa And¨²jar (Alacant, 1966) la presenta a ?ngels Barcelona, en una mostra que li serveix per analitzar el poder del simulacre a l¡¯espai p¨²blic real i virtual. En els nostres condensadors socials que s¨®n les ciutats, plenes de soroll, de formigues (Baudelaire) i p¨ªxels, l¡¯artista li posa el cascavell al gat.

Garc¨ªa And¨²jar i Marcos ?vila mostren que es poden connectar mons 'paral¡¤lels'

Garc¨ªa And¨²jar fa un estudi sobre algunes de les escultures de Barcelona, que exerceixen una funci¨® decorativa-exemplaritzant per al ciutad¨¤, especialment les modernistes, on la dona est¨¤ representada com a objecte passiu i l¡¯home com a art¨ªfex o heroi. Amb una impressora 3D, corregeix aquests estereotips en models a escala redu?da d¡¯escultures de pl¨¤stic, posant el focus en l¡¯artificiositat del posat. Les figuretes, alternativament amena?adores o par¨°diques, representen diferents personatges: Oca?a, la prostituta, el turista, una escultura trobada als magatzems del MNAC d¡¯un milici¨¤ per ser exposada al pavell¨® de la Rep¨²blica el 1937, o un pol¨ªtic primmirat que probablement porta al malet¨ª la comissi¨® d¡¯una operaci¨® il¡¤legal. En una altra s¨¨rie de v¨ªdeos i fotos, es refereix a la transformaci¨® de la ciutat durant els anys vuitanta, amb l¡¯aparici¨® de les drogues i els narcopisos, i compara aquestes imatges amb altres de detritus i senyals dels moviments socials del 15-M.

Garc¨ªa And¨²jar registra un desig actiu de veure; ¨¦s perfeccionista, radical, encara que una mica ret¨°ric, per¨° anticipa en el seu nivell m¨¦s formal els desitjos de molts artistes que vindran.

En les seves fotografies i instal¡¤lacions, el colombi¨¤ Marc ?vila (1988) es refereix a la viol¨¨ncia de la guerra i la lluita per la dignitat de les tribus ind¨ªgenes del seu pa¨ªs. Una gran escultura de fusta amb forma de meg¨¤fon al¡¤ludeix al drama humanitari a S¨ªria: un amplificador que ¨¦s alhora una embarcaci¨® capa? de navegar al mar i en l¡¯espai p¨²blic. Un altre gat en ¡°superposici¨®¡±?

L¡¯escultura es converteix en una eina de reivindicaci¨® social feta per ser activada, un micr¨°fon m¨°bil que divulga els testimonis de les v¨ªctimes que clamen perqu¨¨ els tornin la pol¨ªtica i el seu pa¨ªs. La trag¨¨dia siriana ha eliminat la dist¨¤ncia entre el p¨²blic i el privat, com passa a una altra escala a les nostres ciutats, poblades de figuretes de pl¨¤stic iridescent. Som vius o morts?