No(m) castell¨¤

Constatar ¨¦s opinar. Si la realitat observada ¨¦s per dir-ho aix¨ª inn¨°cua, es descriu el que s¡¯ha vist o sentit i la cosa no va m¨¦s enll¨¤. No s¡¯entaula la discussi¨®, perqu¨¨ l¡¯evid¨¨ncia no passa del lloc com¨² i plausible. Avui el cel ¨¦s ben blau (ergo, bonic), m¡¯agrada que cantin els ocells quan ha plogut, el brogit dels cotxes a Barcelona retira a manicomial. ?s clar que sempre hi haur¨¤ alg¨² que no compri el blau, que s¡¯ennervioseixi amb la piuladissa i que trobi que els tubs d¡¯escapament toquen Bach, per¨° en general un cel rutilant, els ocells en doina i la cafrada del tr¨¤nsit s¨®n constatacions d¡¯un ecumenisme s¨°lid.

Ara b¨¦, quan les constatacions s¡¯esdevenen en ambients en pot¨¨ncia crispats salten les espurnes. Posem per cas que passo per Celr¨¤ a comprar tabac i de resultes dic que la pla?a era plena de magribins. Enll¨¤ que descrigui una realitat que es pot demostrar a simple vista, segons qui hi veur¨¤ un conat de racisme, o de rebuig disfressat de sorpresa. Si per contra un dia dic que tot caminant per Nova York no he parat de trobar catalans, aleshores ning¨² no pensar¨¤ en la xenof¨°bia, sin¨® m¨¦s aviat en termes d¡¯alegria o d¡¯ir¨°nica mol¨¨stia.

La constataci¨® de les realitats socials no sol ser mai encertada, llevat de quan implica recomptes i, tot i aix¨ª, sempre desemboca en balls d¡¯opinions contraposades. Perqu¨¨ aquesta mena de constataci¨® ¨¦s fillola de la ideologia. I a m¨¦s a m¨¦s s¡¯encarrila en el llenguatge, aquella font de malentesos i tan ¨²til per a la propaganda. En aquest sentit, l¡¯art de constatar ha perdut pistonada enfront de l¡¯art innoble de mentir sobre el que es veu i se sent. Constatar ¨¦s enervar.

De vegades les constatacions sobre fets socials a la menuda palesen realitats superiors, i de vegades no. I per tant correm el perill de prendre la part pel tot. Em mirava el ple d¡¯investidura d¡¯en Quim Torra. Els diputats eren cridats pels seus noms i cognoms i es posaven drets per emetre el vot. A les bancades del s¨ª o de l¡¯abstenci¨® tots els diputats presentaven noms de pila o de registre civil en llurs variants catalanes, llevat dels noms estrangers Jenn i Najat i dels noms diguem-ne ambidextres ¡ªdel tipus Adriana o Vidal¡ª, que s¨®n iguals en castell¨¤ i en catal¨¤. En canvi, a les bancades del no hi havia m¨¦s diversitat, per¨° el detall que em va encuriosir va ser que, al final, tots els diputats amb nom castell¨¤ van votar que no.

Recordo que anava a piular-ho a Twitter quan el ling¨¹ista i guionista Enric Gom¨¤ se¡¯m va avan?ar. Veient la pluja de picades al crost¨® que li va caure, em vaig quedar al sof¨¤, rumiant sobre les bambolines del fet incontestable. Val a dir que mig desmentit per Ruben Wagensberg, malgrat que de moment signa el nom sense l¡¯accent que decantaria la balan?a. I em vaig demanar si el nebot de Jorge Wagensberg no era l¡¯excepci¨® que confirmava una regla de categoria superior.