La maledicci¨® de la presid¨¨ncia

L¡¯estiu del 2008, Rodr¨ªguez Zapatero em va dir en un dinar a la Moncloa: ¡°Aquest r¨¨gim ¨¦s molt presidencialista, els ministres nom¨¦s hi s¨®n per donar gust al president¡±. ?s a dir, no hi ha parapet que protegeixi l¡¯habitant de la Moncloa: els tom¨¤quets van directament a la seva cara. En un r¨¨gim molt jer¨¤rquic, amb un gran pes de l¡¯Executiu sobre els altres poders de l¡¯Estat, la figura del president est¨¤ molt mitificada. Comen?ant pel nom: li diem president quan en realitat ¨¦s un primer ministre. I aquests s¨®n, per definici¨®, els fusibles de l¡¯Estat.

El r¨¨gim espanyol est¨¤ constru?t sobre dues legitimitats, l¡¯aristocr¨¤tica i la democr¨¤tica, minimitza les responsabilitats del cap de l¡¯Estat i centra la pol¨ªtica en la figura del president. La legitimitat aristocr¨¤tica no es toca, a la monarquia se la tomba o se l¡¯empara, no hi ha terme mitj¨¤. Els fluxos de la realitat social i pol¨ªtica conflueixen tots sobre aquest primer ministre amb aura de president, i alhora portador de la legitimitat democr¨¤tica. La seva responsabilitat augmenta, a m¨¦s, pel car¨¤cter extremadament jer¨¤rquic dels partits: el l¨ªder ho ¨¦s tot, t¨¦ sempre l¡¯¨²ltima paraula, al pa¨ªs i a casa. I aix¨° marca el perfil dels ministres: l¡¯exig¨¨ncia d¡¯obsequiositat i obedi¨¨ncia al cap limita les possibilitats d¡¯iniciativa pr¨°pia i afirmaci¨® personal.

Com que el president ¨¦s qui t¨¦ l¡¯¨²ltima paraula en tot ¨Cal Govern i al partit¨C ¨¦s el responsable de tot. I aix¨° ¨¦s el que no va voler veure Rajoy mentre les aig¨¹es de la corrupci¨® inundaven el seu partit. Per aix¨° gaireb¨¦ tots els presidents acaben malament. En els anys vertiginosos de la Transici¨®, Adolfo Su¨¢rez va sucumbir a la tra?ci¨® dels seus, sense temps per consolidar la seva obra, tot i que la seva en¨¨rgica imatge al Congr¨¦s, quan es va produir el cop de Tejero, li va salvar la dignitat. Felipe Gonz¨¢lez va aguantar els embats d¡¯una dreta renovada fins a l¡¯¨²ltim moment, per¨° va sortir marcat pel GAL i la corrupci¨® que van simbolitzar la degradaci¨® dels governs socialistes. Aznar va voler evitar la maledicci¨®, potser coneixedor de gripaus que ara s¡¯ha hagut d¡¯empassar Rajoy, i va posar data a la seva retirada, per¨° en la seva sup¨¨rbia va sucumbir a la temptaci¨® de Bush per la guerra de l¡¯Iraq i es va enfonsar arran de la p¨¨ssima gesti¨® de l¡¯11-M. A Rodr¨ªguez Zapatero el va destruir la seva incapacitat per anticipar la crisi i el seu gir brusc cap a l¡¯ortod¨°xia, la primavera del 2010, va canviar la hist¨°ria del PSOE: des d¡¯aquell moment va caure en picat. Nom¨¦s Calvo Sotelo, el president oblidat, va marxar sense m¨¤cula: es va fer c¨¤rrec del pa¨ªs l¡¯endem¨¤ d¡¯un cop d¡¯Estat fallit i el va lliurar al cap d¡¯un any i mig amb els colpistes jutjats i en condicions perqu¨¨ l¡¯esquerra torn¨¦s al poder.

Per¨° cap final ha estat tan catastr¨°fic com el de Rajoy: per primera vegada, un president surt humiliat per una moci¨® de censura en qu¨¨ els votants estaven units per un ¨²nic objectiu: fer-lo fora. En ple debat sobre la successi¨® d¡¯Aznar, li vaig preguntar a Rajoy si aspirava a ser el candidat i quins plans tenia: ¡°Vivim temps en qu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil fer un projecte pol¨ªtic¡±, em va dir, i va afegir: ¡°El millor ¨¦s ser per aqu¨ª¡±. I hi era i va ser l¡¯escollit. El seu frac¨¤s ¨¦s precisament creure¡¯s que n¡¯hi ha prou amb ser per aqu¨ª. I ¨¦s una lli?¨® que no s¡¯ha d¡¯oblidar. Amb aquesta mentalitat, un s¡¯instal¡¤la en el principi que ¡°no hi ha alternativa¡±, que pot ser ¨²til com a coartada per plegar-se a l¡¯ortod¨°xia de l¡¯austeritat, per¨° que a la llarga ¨¦s paralitzant perqu¨¨ allunya de la realitat ciutadana i porta a confusions, com que el sentit com¨² equival al fet que no passi mai res. Aquesta actitud antipol¨ªtica de Rajoy ¨¦s la clau del seu frac¨¤s: elusi¨® de responsabilitats en la corrupci¨® i en la q¨¹esti¨® catalana, incapacitat de plantejar batalles pol¨ªtiques on cal fer-ho (per exemple, a Catalunya), impot¨¨ncia per afrontar la crisi de governan?a que ha liquidat el bipartidisme. La seva famosa capacitat de resist¨¨ncia, de la qual alguns n¡¯han fet un mite, nom¨¦s era terreny f¨¨rtil per a qualsevol conflicte que s¡¯obr¨ªs. Ell no ha tingut mai cap resposta pol¨ªtica per aportar. I aix¨ª se¡¯n va, amb tots els fronts oberts i una profunda crisi d¡¯Estat. Que n¡¯aprengui el seu successor. Sense projecte pol¨ªtic no hi ha cam¨ª. El de S¨¢nchez, ara com ara, no el coneixem.