Les tecnol¨°giques aposten per Barcelona

Va n¨¦ixer com un espai de networking que havia de donar cabuda a emprenedors de Barcelona. Avui, el Pier 01, situat al Palau de Mar, ¨¦s un formiguer de startups i una mostra de l¡¯atracci¨® que t¨¦ la ciutat per a les empreses tecnol¨°giques. En aquest centre hi ha Tiendeo, HolaLuz o ByHours. I ara acaba d¡¯aterrar Chartboost, una companyia nascuda a San Francisco, per¨° fundada per dos catalans, Maria Alegre i Pepe Agell. Set anys despr¨¦s que obr¨ªs la seva seu a Silicon Valley, l¡¯empresa dedicada a la publicitat en els videojocs ha decidit tornar a Barcelona amb 20 enginyers i un objectiu: buscar el talent i l¡¯ecosistema innovador pel qual es barallen infinitat d¡¯empreses. Els ¨²ltims mesos la ciutat ha viscut una pluja de projectes tecnol¨°gics, des de grans corporacions com Facebook, Lidl, Microsoft o Nestl¨¦, fins a empreses especialitzades, com Satellogic, Energisme, Moodle o Zeptolab. La tecnologia ha impulsat, el primer semestre de l¡¯any, la capital del Mobile World Congress, que necessitava deixar enrere les males not¨ªcies pels trasllats de seus socials o per la caiguda del turisme.

Els impulsors del Pier 01 han aconseguit crear un ecosistema emprenedor en qu¨¨ conviuen startups, business angels, inversors, universitats i grans corporacions que busquen noves aplicacions per al seu negoci. Els r¨¤nquings que elaboren institucions i consultores internacionals aix¨ª ho avalen. Segons l¡¯¨²ltim Innovation City Program, la capital catalana ¨¦s la cinquena ciutat m¨¦s innovadora d¡¯Europa i la tretzena del m¨®n, mentre que PwC la considera com la quarta urbs del planeta m¨¦s ben preparada per als reptes del futur. L¡¯urbanista i assessor de ciutats Greg Clark assegurava en l¡¯¨²ltim congr¨¦s de Barcelona Global que la ciutat s¡¯havia posicionat als ulls del m¨®n com una ciutat creativa i tecnol¨°gica. El repte, al seu parer, era crear m¨²scul i cr¨¦ixer. ¡°Barcelona ¨¦s un ecosistema que ja t¨¦ moltes peces del trencaclosques. Ara nom¨¦s cal que les administracions centrin el finan?ament en els projectes que ho valguin¡±, argumenta Llu¨ªs Rovira, director de CERCA, la instituci¨® que aglutina els centres d¡¯investigaci¨® a Catalunya.

Fa quatre anys, Financial Times publicava el reportatge Barcelona: sun, sea and startups (Barcelona, sol, mar i startups). Des d¡¯aquell moment, la capital catalana ha tingut diversos casos d¡¯¨¨xit. La francesa Vente-priv¨¦e va adquirir Privalia per una quantitat que el mercat va situar en uns 500 milions d¡¯euros; la nord-americana Take-Two va adquirir l¡¯empresa de videojocs Social Point per uns 230 milions i el gegant japon¨¨s Softbank es va fixar en Beabloo, entre d¡¯altres. Aquestes empreses, i moltes altres del sector de l¡¯e-commerce, fintech o biotech, han fet de la capital catalana un aparador per a les grans corporacions. ¡°L¡¯arribada d¡¯aquestes empreses ¨¦s la constataci¨® que l¡¯¨¨xit de Barcelona passa per ser una ciutat que sigui capa? de crear i retenir talent, que s¡¯ha convertit en el petroli del segle XXI. I per a aix¨°, hem de seguir fent els deures i donar facilitats a la gent que vingui a la ciutat: que la fiscalitat i la burocr¨¤cia no siguin un problema, que l¡¯angl¨¨s sigui una llengua vehicular m¨¦s... Si som capa?os de fer-ho, ens convertirem en un aut¨¨ntic hub¡±, sost¨¦ el conseller delegat de Barcelona Global, Mateu Hern¨¢ndez.

Pepe Agell, de Chartboost, va obrir la seva primera seu europea a Amsterdam. Ho va fer per la possibilitat de captar bons professionals i per les connexions internacionals de la ciutat amb San Francisco. Avui Barcelona t¨¦ dues l¨ªnies a¨¨ries (Norwegian i Level) que cobreixen aquesta ruta. I afirma que t¨¦ bons enginyers i un marc de flexibilitat laboral i empresarial que li ha perm¨¨s muntar el seu equip al Pier 01. ¡°A San Francisco hi ha una enorme compet¨¨ncia pel talent, per la qual cosa les empreses cada vegada miren cap a altres llocs per captar-lo¡±, explica Agell. Una de les ¨²ltimes empreses que va arribar a la ciutat ¨¦s l¡¯argentina Satellogic, que es dedica al disseny de nanosat¨¨l¡¤lits de l¡¯espai amb els quals es capten dades que siguin ¨²tils per a l¡¯agricultura, la ind¨²stria petroliera o els Governs. ¡°Tenim seus a Buenos Aires i Tel-Aviv, per¨° Barcelona ens semblava interessant pel talent, per desenvolupar q¨¹estions d¡¯algorismes i intel¡¤lig¨¨ncia artificial¡±, explica el fundador de l¡¯empresa, Emiliano Kargieman. Aquesta companyia espera tenir 100 treballadors a Barcelona en un any.

Xavier Mons¨®, president del 22@ Network, opina que la capital catalana t¨¦ el talent que les empreses busquen. I, a m¨¦s, l¡¯ecosistema de petites empreses tecnol¨°giques t¨¦ com a refer¨¨ncia el 22@, el districte desenvolupat a les antigues zones industrials del Poblenou i en el qual ja treballen 90.000 persones, amb espai per arribar fins a 150.000. ¡°Si a Silicon Valley les startups van n¨¦ixer als garatges, aqu¨ª ho fan a les antigues f¨¤briques¡±, resumeix Mons¨®. Avui molts d¡¯aquests espais s¡¯estan reconvertint en espais de coworking, laboratoris o centres d¡¯investigaci¨®. El director del sal¨® 4YFN de la Mobile World Capital, Esteban Redolfi, considera que Barcelona ja ha donat el salt de la pubertat a la maduresa. ¡°Abans ten¨ªem empreses sobretot d¡¯e-commerce o videojocs. Ara estem ocupant tots aquells n¨ªnxols en els quals no hi ¨¦rem¡±, sost¨¦.

Si d¡¯alguna cosa ha emmalaltit la ciutat ¨¦s de la manca del capital de risc que abunda a Silicon Valley o Londres. ¡°Europa sempre anir¨¤ coixa en inversi¨®. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que els diners viatgen molt m¨¦s que abans i els fons no tenen por a trencar les fronteres. Tenim l¡¯avantatge que hem trobat altres f¨®rmules. No tot s¨®n les acceleradores. A Barcelona hi ha grans corporacions que estan disposades a treballar, comprar o ser clients de startups. I sigui amb la f¨®rmula que sigui, aquestes aliances estan donant resultats¡±, afegeix. L¡¯arribada de Facebook a la Torre Gl¨°ries o el refor? de Nestl¨¦ del seu centre a Esplugues de Llobregat animen aquesta idea. Malgrat els llocs de treball que crearan aquestes empreses (uns 500 nom¨¦s en la subcontracta de Facebook) els sous, que parteixen de 24.000 euros bruts anuals, estan per sota del que ofereixen empreses tecnol¨°giques en altres pa?sos. El risc, segons han alertat els sindicats, ¨¦s que Barcelona se situ? com una ciutat tecnol¨°gica per¨° tamb¨¦ de low cost.