Barcelona i Terol

El problema pol¨ªtic de Catalunya que vivim ara t¨¦ un rerefons tanclar com oblidat en molts comentaris que haurien de tenir m¨¦s pes. Les dades ens les ha revelat la premsa els darrers dies. S¨®n les not¨ªcies oposades de dues capitals de prov¨ªncia espanyoles. Una d'elles, Barcelona, s'ha situat al capdavant d'Europa en organitzaci¨® de grans esdeveniments internacionals havent desbancat fins i tot Par¨ªs. Una altra, Terol, que, per contra, exigeix que es tregui la seva prov¨ªncia de la profunda desertitzaci¨® que la destrueix.

Important contrast, certament, at¨¨s que si b¨¦ a Barcelona hi ha 720 habitants per quil¨°metre quadrat, a Terol nom¨¦s n'hi ha 9. Amb un abismal poder diferencial d'influ¨¨ncia d'impossible correcci¨®. No obstant aix¨°, la dada divergent no ¨¦s tan important com el fet que no es tracti de dues situacions a?llades sin¨® que cadascuna d'elles exerceixi de pol en m¨¦s ¨¤mplies geografies. Barcelona se sent guia d'unes prov¨ªncies en qu¨¨ el seu estil emprenedor i creatiu es repeteix. Em refereixo a les prov¨ªncies que existeixen a les comunitats de Catalunya, Val¨¨ncia i Balears. Aix¨° no t¨¦ a veure amb la pluralitat ideol¨°gica de les seves poblacions. Estic parlant, exclusivament, del fet constatable i evident del creixement i del progr¨¦s.

Terol, encara que inconscientment, ¨¦s com el pol l¨ªder d'unes vint prov¨ªncies, i parcialment d'unes quantes m¨¦s, en creixent despoblaci¨®. Un pol que mostra per on pot avan?ar amb el temps el corrent demogr¨¤fic.

El fet tindr¨¤ unes grans conseq¨¹¨¨ncies en l'organitzaci¨® del pa¨ªs. S¨®n trets de dues realitats: un desenvolupament de grans proporcions en sentit creixent juntament amb un endarreriment cr¨°nic que tendeix a una degradaci¨® m¨¦s gran. La zona desenvolupada mostra la seva pesada mol¨¨stia d'haver de conviure depenent, en part, d'una comunitat que t¨¦ entre els seus trets essencials el de la decad¨¨ncia. I ¨¦s explicable que vulgui modificar-ne la relaci¨®.

En quin sentit? Fraccionament independentista? Creaci¨® de cocapitalitat de l'Estat? Tenim ja elements suficientment profunds per dir-ho? Els l¨ªders que encap?alen les dues tend¨¨ncies, Puigdemont i Rivera, s¨®n catalans. ?s cert que entre aquest mar interior de buit al qual ens estem referint sorgeix a Madrid amb trets demogr¨¤fics superiors als de Barcelona. Per¨° est¨¤ envoltat d'un ampli cintur¨® de despoblaci¨® que comen?a des de les seves mateixes llindes i arriba a Lugo, Osca, Albacete i Huelva. Una ¨¤rea de 287.963 km2 en qu¨¨ la ciutat m¨¦s gran, Saragossa, nom¨¦s aconsegueix augmentar la densitat del seu territori provincial a 55 habitants per quil¨°metre quadrat. Espanya ha de reestructurar-se de nou. S¨®n els fets els que ho demanen. No volem afegir res a la realitat que per si mateixa s'imposa.

Com se situen davant d'aquesta situaci¨® els dirigents pol¨ªtics? Uns volen conservar la convicci¨® que sintetitzava la nostra hist¨°ria amb aquell aforisme tantes vegades repetit "Castilla hizo a Espa?a". I des d'aquest nucli pedreg¨®s estenen la defensa d'una Constituci¨® imm¨°bil, a la llei, als tribunals, a l'administraci¨®. Senten la decidida necessitat de quedar-se aturats en el temps. No s'adonen que el corrent de la hist¨°ria seguir¨¤ impassible el seu cam¨ª.

D'altres, per contra, en lloc de confiar que l'onada de la hist¨°ria els llan?a necess¨¤riament cap endavant encara que, evidentment, al seu pas i amb grans matisos, volen c¨®rrer massa i imposar des d'avui la seva soluci¨®. Puigdemont ambiciona ser, juntament amb Guifr¨¦ el Pil¨®s i Jaume I el Conqueridor, un dels tres grans personatges de la plurisecular hist¨°ria de Catalunya.

La realitat global d'un conjunt ¨¦s m¨¦s important que el desig personal o grupal. Voler-la substituir per un afany no desitjat per una meitat ens empetiteix. S¨®n els pensadors, els intel¡¤lectuals imparcials els qui han de buscar el cam¨ª m¨¦s profund que l'esdevenir hist¨°ric ens marca i que pugui satisfer una ¨¤mplia majoria.

Davant els moviments socials que ara contemplem, no hem d'enfurismar-nos. Tot el que hi ha s'est¨¤ coent des de fa molt de temps. Cada vegada que un emigrant del pol del Terol emigrava del seu gens emprenedor ¨¤mbit al pol del desenvolupament, donava a la q¨¹esti¨® que avui ens ocupa un vot hist¨°ric. Vot hist¨°ric que, per la seva naturalesa, sempre ha estat ser¨¨. No podem deixar-nos influir per la serenitat sempre tan plena de quirats?

Santiago Petschen ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Relacions Internacionals.