Poeta que tamb¨¦ salva mots en prosa

Podem definir la prosa po¨¨tica com una prosa que fa servir, de manera deliberada i recurrent, recursos ret¨°rics propis de la poesia. Una altra cosa ¨¦s la prosa que escriuen alguns poetes, caracteritzada per una atenci¨® escrupolosa a les paraules escollides, al ritme de la frase, a l¡¯emoci¨® que es pret¨¦n provocar. No deixa de ser prosa, prosa ben escrita, per¨° est¨¤ dotada d¡¯una virtut que nom¨¦s un creador de poemes pot donar-li, o no se¡¯n sap estar de donar-li. Sovint el poeta sembla incapa? d¡¯escriure la prosa deixatada, merament instrumental, farcida de crosses i llocs comuns, pr¨°pia del prosista a tant la plana; deu ser que el poeta ha vingut a salvar-nos els mots tamb¨¦ quan escriu en prosa. ?s el cas d¡¯Un estiu, amb qu¨¨ Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) repr¨¨n el g¨¨nere del dietari, que va iniciar amb La primavera a Pequ¨ªn (2013).

At¨¨s que en les anotacions que cont¨¦ no hi figura la data, no es tractaria pr¨°piament un dietari, per¨° no hi fa res, perqu¨¨ el concepte dietari engloba avui dia escrits de moltes menes que no tenen m¨¦s en com¨² que la veu d¡¯un jo que explica les seves viv¨¨ncies presents o passades, i que reflexiona sobre el seu sentit, a vegades recolzant-se en lectures. S¨ª que tenim una delimitaci¨® temporal ben definida. La reuni¨® amb uns amics per celebrar la revetlla de Sant Joan marca ¡°un inici d¡¯estiu ben cordial, engrescador, antic¡± ¡ªla capacitat de suggeriment dels adjectius ben travats ¨¦s un dels recursos que Parcerisas sap administrar¡ª, i el final del llibre es pot situar a la primera meitat del setembre: ¨¦s l¡¯estiu de 2014. Els llocs on transcorre s¨®n propers: Barcelona, Sitges, el Vendrell¡­ Tanmateix, algunes reflexions s¨®n intemporals i podrien haver-hi estat simplement incorporades: ¨¦s una obra liter¨¤ria, no cal dir-ho, no pas un document hist¨°ric.

S¨®n 73 anotacions, d¡¯extensi¨® molt desigual ¡ªmitja dotzena d¡¯elles no van m¨¦s enll¨¤ de presentar una cita remarcable¡ª, que, diu, ¡°formen una s¨¨rie de petits papers privats que s¨®n com la roba que s¡¯acumula (¡­) als penjadors i calaixos d¡¯un armari que, potser per por, mai no acabem d¡¯obrir de bat a bat¡±. Encara que mai no s¡¯acaben d¡¯obrir de bat a bat, aquests papers privats fan una incursi¨® decidida en ¨¤rees de la intimitat que no s¨®n f¨¤cils d¡¯exposar. Els temes del llibre s¨®n m¨²ltiples, per¨° segurament el m¨¦s important, i tamb¨¦ el m¨¦s colpidor, ¨¦s el de la malaltia, l¡¯envelliment i la mort de gent estimada, que ¨¦s exposat amb delicadesa per¨° sense concessions. Parcerisas relata detalls de la vida de la seva mare, necessitada d¡¯atenci¨® constant; es troba diverses vegades amb Josep Miquel Sobrer i Carles Miralles, que van morir pocs mesos despr¨¦s d¡¯aquell estiu; narra l¡¯¨²ltima visita a Jaume Vallcorba, mort aquell agost, el qual exhibeix ¡°una mena de dandisme que, en un home que sap que t¨¦ els dies comptats, ¨¦s una envejable declaraci¨® d¡¯absolut esto?cisme rom¨¤¡±.

UN ESTIU

Francesc Parcerisas
Quaderns Crema
144 p¨¤gines
12 euros

Altres anotacions s¨®n m¨¦s previsibles per¨° no menys captivadores, com ara els records de temps passats, les opinions sobre aspectes de la religi¨® ¡ªafirma ser un dels primers ap¨°states d¡¯Espanya¡ª, les vagueries que sorgeixen en contemplar gents i paisatges, els pensaments que arriben a partir d¡¯algun passatge trobat en un llibre, els judicis cr¨ªtics sobre alguns autors.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯indubtable inter¨¨s biogr¨¤fic que t¨¦, l¡¯obra est¨¤ plena de moments liter¨¤riament feli?os i suggeridors, com quan compara una sorollosa tempesta nocturna d¡¯estiu a ¡°una adolescent que sospira, irritada, gemegosa i desconsolada. Durar¨¤ poc¡±. Un estiu tamb¨¦ dura poc, per¨° venen ganes de tornar-lo a comen?ar.