Caminar la ciutat

Caminando la ciudad ¨¦s un llibre que ara veu la llum en castell¨¤ (abans ho va fer en angl¨¨s), publicat per la Universitat de Barcelona i l¡¯Ajuntament de la ciutat, que ¨¦s fruit d¡¯una experi¨¨ncia acad¨¨mica iniciada el 2003 a l¡¯ETSAB, en una de les assignatures en qu¨¨ es van plantejar sortir de l¡¯escola per aprendre la ciutat real, substituint l¡¯aula pel carrer. El llibre ¨¦s una mica excessiu en voler donar veu a tantes persones, potser massa pr¨°legs, massa finals i uns poemes que obren cada una de les 13 rutes que, malgrat la seva v¨¤lua, no tinc clar que siguin adequats per a l¡¯ocasi¨®. Un llibre interessant que dona peu a parlar del passeig com a eina, del caminar com a experi¨¨ncia de ¡°mesurar les dist¨¤ncies en unitats de cansament¡±, com diu el professor Ferran Segarra en un dels primers textos que expliquen l¡¯inici d¡¯aquesta experi¨¨ncia acad¨¨mica i el seu valor per aprendre a llegir llocs.

Ara far¨¤ uns dos anys, la llibreria La Central va estendre sobre una taula una s¨¨rie de t¨ªtols amb el com¨² denominador del passeig. S¡¯hi reunien Thoreau, Schelle, Baudelaire, Stevenson o Walser i d¡¯altres, textos fruit de diversos passejos, uns, i textos sobre la literatura del passejar, altres. Un denominador com¨² d¡¯aquesta literatura ¨¦s que el pensament est¨¤ associat al passeig, al caminar o, amb m¨¦s ambici¨®, al viatge: ¨¦s igual que sigui Alexander Humbolt endinsant-se l¡¯Orinoco o Xavier de Maistre viatjant tancat a la seva habitaci¨®. Tots s¨®n una manera de pensar. No gaire despr¨¦s, crec que l¡¯any passat, va saltar la not¨ªcia que una recerca afirmava que quan caminem, i no exclusivament quan correm, els peus bomben sang i aix¨° millora el flux sanguini cap al cervell i clarifica les idees.

Caminar ¨¦s doncs pensar, com practicaven els deixebles de l¡¯escola peripat¨¨tica, per¨° aquest pensament surt, salta o s¡¯excita al mirar: ¨¦s la mirada del passeig. Per aix¨° ¨¦s diferent del que pensem quan correm: ¨¦s una mirada cin¨¨tica, que passa d¡¯observar de lluny alguna cosa que sembla concreta per, en arribar, constatar que en realitat ha desaparegut. Literalment, un emmirallament. Una mirada que amb la dist¨¤ncia ens fa veure coses que despr¨¦s de prop es tornen diferents, o s¨®n m¨¦s anodines, o b¨¦ s¨®n un regal per als sentits.

Una de les coses que matisa el passeig ¨¦s que aquest descobreix i transforma el que v¨¨iem quan ho veiem. No ¨¦s aix¨ª el passeig que anomenem recorregut, que suposa itinerari i trajecte, i per tant resposta, i, que si no el corregim, no ajuda a descobrir. Per aix¨°, a la ciutat resulta important passejar badant tant com es pugui mentre caminem, deixant que el fet literal de posar en perspectiva permeti fer el descobriment. Si no ¨¦s aix¨ª, el nostre passeig es torna l¡¯execuci¨® d¡¯una guia, en el sentit que t¨¦ objectius marcats, ja siguin les fa?anes d¡¯alguns edificis o els estils, o la hist¨°ria dels llocs i dels edificis, tots ells considerats un a un, simples punts d¡¯un itinerari operatiu. ?s significatiu que algunes rutes estiguin organitzades per parades, com la del barri de Gr¨¤cia, on s¨®n aquestes les que estructuren el passeig: imagino que sense parar no es pot agrupar unes persones i fer alguna observaci¨®, per¨° aqu¨ª les parades semblen l¡¯objectiu i l¡¯estructura del discurs. Segur que el passeig ¨¦s millor.

D¡¯aquesta manera queda fora l¡¯observaci¨® m¨¦s banal, la que incorpora un judici sobre els espais per on es passa. Una observaci¨® atenta als canvis en la percepci¨® que introdueix el pendent, el car¨¤cter de la perspectiva ¡ªsi ¨¦s corba o si t¨¦ llum¡ª, quines coses tanquen una vista o com estan formats els conjunts que mirem. El context, en definitiva. En canvi, en el llibre, algunes de les rutes semblen estar massa pendents dels fruits, per¨° no dels arbres. Avui ¨¦s m¨¦s necessari que mai caminar per la ciutat: ¨¦s un substitut formidable a dibuixar-la sobre un pl¨¤nol i alhora la forma m¨¦s evident d¡¯experimentar, de constatar els llocs urbans, ja siguin llocs concrets o fam¨ªlies de llocs. Vivim un temps que convida m¨¦s a la reparaci¨® i a noves maneres d¡¯ocupar l¡¯espai p¨²blic que no pas al seu disseny de vell nou, un temps que encaixa millor en el documental que en la ficci¨®. Realitzar els passejos que proposa aquest llibre ¨¦s la millor manera de llegir-lo, i de veure la ciutat.