Els germans catalans que van retratar de ben a prop les estrelles de Hollywood

Mentre s¡¯enfonsava l¡¯Imperi rom¨¤, a la Lucil¡¤la, la filla de l¡¯emperador Marc Aureli, la van enxampar fumant un cigarro asseguda en una quadriga. No ho van fer els pretorians del seu malvat germ¨¤ C¨°mmode, sin¨® dos catalans. I tamb¨¦ van capturar Lara Antipova ¨Cembolicada amb Iuri Jivago¨C estirant les (precioses) cames en un trineu. I la comtessa russa Natalie Ivanoff, de 55 dies a Pequ¨ªn, amb actitud felina sobre el llit del seu dormitori.

La parella que va tenir aquestes vistes privilegiades de Sophia Loren, Julie Christie i Ava Gardner, respectivament, i les va immortalitzar en imatges d¡¯una espontane?tat meravellosa i una singular intimitat eren els germans de Cervera Claudi i Frederic G¨®mez Grau, que durant part de l¡¯¨¨poca daurada de Hollywood van treballar com a fot¨°grafs (foto fixa) en els rodatges de moltes de les grans superproduccions del moment, com La caiguda de l¡¯Imperi rom¨¤, Lawrence d¡¯Ar¨¤bia i Patton.

Descobrir al gran p¨²blic la personalitat, les ins¨°lites carreres i les sorprenents fotos dels germans ¨¦s l¡¯objectiu de l¡¯exposici¨® Prop de Hollywood, fotografies de Claudi i Frederic G¨®mez Grau, que es va inaugurar dijous a la Filmoteca de la Generalitat, on es podr¨¤ visitar fins al 16 de setembre. La mostra, comissariada pel director de la Filmoteca, Esteve Riambau, t¨¦ com a pre¨¤mbul una immensa foto en la qual apareix Frederic de genolls, amb les c¨¤meres al coll, col¡¤locant el fot¨°metre al davant d¡¯un immens lle¨® que se¡¯l mira com rumiant si li clava una urpada o una queixalada. ¡°M¡¯agradava la foto pel que t¨¦ de simb¨°lic, perqu¨¨ sembla el lle¨® de la Metro¡±, assenyala Riambau, que confessa que no es tracta d¡¯aquest c¨¨lebre fel¨ª, sin¨® d¡¯un que tenien com a reclam tur¨ªstic en un hotel d¡¯Addis Abeba quan es va rodar Shaft a l¡¯?frica (1973), de John Guillermin, la tercera entrega del personatge encarnat per Richard Roundtree.

L¡¯exposici¨® consisteix en una selecci¨® del fons de 6.284 fotos de rodatges i material f¨ªlmic divers dels G¨®mez Grau donat per la fam¨ªlia a la Filmoteca ¨CClaudi, nascut el 1907, va morir el 1989 i Frederic (1920), el 2013¨C. El material dels germans (¡°un veritable tresor¡±), que en la mostra se centra en deu superproduccions nord-americanes rodades, en bona part, en paisatges espanyols, es presenta acompanyat de detalls escenogr¨¤fics que fan encara m¨¦s emocionant la visita: cadires de rodatge amb el nom dels directors de les pel¡¤l¨ªcules representades, cartells vintage, uns fanalets xinesos sobre la monumental foto del set de 55 d¨ªas en Pek¨ªn (a Madrid, de fet), neu artificial al terra de l¡¯espai dedicat a Doctor Jivago o sorra ¨Camb filtres taronja als llums¨C al de Lawrence d¡¯Ar¨¤bia.

El passeig per la mostra ¨¦s molt entretingut i l¡¯aficionat el fa amb un somriure als llavis, feli? i malenconi¨®s alhora. Hi podem trobar David Lean fent localitzacions a Jord¨¤nia davant d¡¯un vast¨ªssim paisatge que sembla l¡¯aut¨¨ntic Wadi Rum de Faisal; els personatges de Doctor Jivago a l¡¯estaci¨® de Moscou (Madrid Delicias); Nicholas Ray amb la creu on claven un dels dos lladres que flanquejaran el Rei de Reis (el G¨°lgota era a Navacerrada); Charlton Heston despatxant, amb la Tizona a la m¨¤, un enemic d¡¯El Cid; James Mason ajudat per uns t¨¨cnics a enfundar-se en la cuirassa de Tim¨°nides o George Cukor dirigint una animada escena de Viatges amb la meva tia.

¡°Van comen?ar a Cervera en un negoci familiar de fotos de noces, batejos i comunions¡±, explica Riambau de la fenomenal traject¨°ria dels G¨®mez Grau. El Claudi tenia una c¨¤mera de cinema d¡¯aficionat i rodava pel¡¤l¨ªcules etnogr¨¤fiques sobre la Segarra (qui li havia de dir que un dia rodaria a Aqaba). ¡°Llavors el cinema de Hollywood va arribar a Espanya i va desembarcar prop de casa seva¡±. Eren els anys, finals dels cinquanta, en qu¨¨ Franco oferia m¨¤ d¡¯obra barata ¨Csi calien molts extres fins i tot oferia l¡¯Ex¨¨rcit¨C i tot tipus de facilitats als estudis a canvi de divises i de la pres¨¨ncia d¡¯estrelles internacionals, que venien una imatge m¨¦s amable de la fosca Espanya de la dictadura.

Els G¨®mez Grau es van incorporar a la gran caravana dels somnis sobretot com a fot¨°grafs. Samuel Bronston els va fitxar per a totes les seves grans pel¡¤l¨ªcules. Despr¨¦s va c¨®rrer la veu i els germans van treballar en una llista sorprenent de films inoblidables. ¡°Feien la feina de foto fixa, les instant¨¤nies de rodatge que despr¨¦s servien per a la publicitat o per posar als vest¨ªbuls dels cinemes, per¨° seguien fotografiant quan el rodatge s¡¯aturava, i obtenien imatges ins¨°lites dels actors i les actrius durant els descansos¡±. La preferida del comissari ¨¦s la de la Loren a la quadriga.

L¡¯estima que van rebre els G¨®mez Grau es fa palesa en les fotos dedicades, com la de George C. Scott caracteritzat de Patton (¡°A Freddy¡±) o la de Richard Harris a L¡¯home en una terra salvatge. En una altra apareix Claudi amb John Wayne en un paper de fot¨°graf, precisament, un cameo a El fabul¨®s m¨®n del circ, de Hathaway. ¡°?s incre?ble que aquests dos personatges, Claudi i Frederic, siguin avui uns aut¨¨ntics desconeguts¡±, lamenta Riambau, que confia que l¡¯exposici¨®, que inclou la projecci¨® d¡¯algunes pel¡¤l¨ªcules de rodatges que van cobrir els germans, serveixi per revelar aquesta hist¨°ria tan cinematogr¨¤fica.