Reinventar l¡¯art des de la gravetat zero

El m¨²sic Marc Marzenit (Mollerussa, 1983) va tenir un atac de riure de dos minuts quan va sentir per primera vegada, fa deu mesos, el que llavors va veure com una idea esbojarrada. Despr¨¦s de col¡¤laborar amb Albert Barqu¨¦-Duran (Mollerussa, 1989), artista i investigador postdoctoral, en un projecte sobre intel¡¤lig¨¨ncia artificial en l'edici¨® del congr¨¦s S¨®nar+D del 2017, aquest li va plantejar emprendre un altre viatge junts. Barqu¨¦-Duran va exposar a Marzenit que li agradaria explorar com la humanitat es relacionar¨¤ amb l'art si aconsegueix habitar en altres planetes o a l'espai. El va conv¨¨ncer. Uns mesos despr¨¦s, Marzenit va acabar sentint en la pr¨°pia pell l'abs¨¨ncia de gravetat mentre s'esfor?ava perqu¨¨ no li rellisqu¨¦s el teclat de les mans.

El dia clau va ser el 16 de febrer. Allotjats en un hotel al costat de l'aeroport de Burdeus, va elevar l'excitaci¨® de la parella art¨ªstica The Zero Gravity Band la sorpresa de compartir restaurant amb tres astronautes. Van escollir la ciutat francesa com a origen per fer-hi un vol parab¨°lic, que alterna maniobres d'ascens i descens entre 6.000 i 8.000 metres d'altitud per aconseguir per¨ªodes de 22 segons de microgravetat. Aquest tipus de viatges nom¨¦s es fan a Fran?a, R¨²ssia i els Estats Units. La idea del Marc i l'Albert: dur a terme diversos experiments per donar resposta a la seva pregunta inicial i pensar com compartir la viv¨¨ncia amb els assistents del S¨®nar d'aquest any dins d'una c¨²pula d'onze metres de di¨¤metre per sis d'altura.

"La nit abans vam estar amb l'Albert fins a les tantes repassant el gui¨® de tot el que havia de fer, amb la sobrepressi¨® d'haver de volar sol", explica Marzenit, capcot perqu¨¨ al final el seu company no va poder volar amb ell perqu¨¨ no va aconseguir a temps el certificat m¨¨dic que demana?Air Zero G. "Est¨¤vem plantejant una cosa que semblava grandiloq¨¹ent, que els humans se'n vagin del planeta Terra i veure quin ¨¦s el seu impacte cultural, i ens vam adonar que continuem sent immensament fr¨¤gils", reflexiona l'investigador de la City University of London, especialitzat en com reacciona el sistema cognitiu davant de l'art.

L'Albert i representants de la fundaci¨® Quo Artis, que ha produ?t el projecte, van poder acompanyar el Marc fins a dins de l'avi¨®, on el dia abans havien instal¡¤lat l'equip t¨¨cnic i les c¨¤meres per gravar l'experi¨¨ncia. Anava medicat per suportar una gran sacsejada al sistema vestibular, que controla l'equilibri i l'orientaci¨®. Durant dues hores i mitja el seu cos va sentir la gravetat zero, la lunar, la de Mart i una hipergravetat que li va fer notar gaireb¨¦ el doble del pes al cos: unes variacions radicals.

"Estem acostumats a la verticalitat. El nostre cos forma una perpendicular amb la Terra i aix¨° t¨¦ un impacte enorme en com percebem l'entorn", assenyala Barqu¨¦-Duran, que, amb Marzenit, es va nodrir de la base cient¨ªfica del Vestibular Multisensory Embodiment Lab de la Universitat Royal Holloway de Londres, dirigit per la doctora Elisa Ferr¨¨. En ple viatge, Marzenit havia perdut el pes de la gravetat, que veu "com si fos un sentit m¨¦s que ens ajuda a percebre l'est¨¨tica". Li era igual estar en posici¨® invertida, la sang no li pujava al cap. Va fer alguns exercicis musicals d'improvisaci¨® amb una m¨¤. Amb l'altra subjectava el teclat. "Volia veure si la gravetat zero potenciava la inspiraci¨®", comenta. Dels cinc minuts totals nedant en l'aire, narra que "set segons van ser molt intensos" perqu¨¨ va estar "transmetent alguna cosa que sentia en aquell moment".

Marzenit va aprofitar el trajecte per provar un anell de la companyia nord-americana Sourceaudio, que emet sons segons com es mogui la m¨¤, amb m¨¦s llibertat sense gravetat. Tamb¨¦ va fer proves de realitat virtual per al laboratori de Ferr¨¨. Malgrat tot, una de les conclusions de The Zero Gravity Band ¨¦s que ¡°la gravetat zero ¨¦s for?a hostil. Per m¨¦s ben planejat que ho tinguis tot, ni psicol¨°gicament ni f¨ªsicament est¨¤s preparat per a una experi¨¨ncia aix¨ª. Et destarota¡±, reflexiona l'Albert, fent-ne un balan?.

¡°Cal reestructurar des de zero les formes que els humans han utilitzat per tocar instruments i les t¨¨cniques per crear¡±, conclou Marzenit, que no veu factible tocar el piano a l'espai tal com s'ensenya a la Terra, amb les mans relaxades i aprofitant la for?a de la gravetat, que regeix tamb¨¦ el mecanisme intern del teclat cl¨¤ssic. Ell s'imagina un nou piano vertical amb una forma ergon¨°mica que es pugui abra?ar. Tampoc veu possible poder pintar una aquarel¡¤la fora de la Terra. En aquest sentit, al S¨®nar The Zero Gravity Band mostrar¨¤ un prototip d'una vitrina a la qual es pot insuflar pintura, que sura a dins i va creant formes: una nova forma d'expressi¨® pict¨°rica.