Ets el que piules

Tenir avui una certa rellev¨¤ncia p¨²blica equival no nom¨¦s a mesurar les teves paraules, sin¨® a revisar tot el teu passat autodescrit aprofitable pels censors de la vida per obrir-te en canal

Les xarxes socials ja s¨®n el nostre curr¨ªculum. De ben poc o res serveixen les experi¨¨ncies professionals o les aptituds personals davant del que d¡¯altres recuperen del compte que fem servir habitualment.

Primer va ser Facebook la consultada pels departaments de recursos humans de les empreses. Molts candidats a c¨¤rrecs de responsabilitat eren descartats en l¡¯¨²ltim tr¨¤mit per una fotografia provocativa o una declaraci¨® indecent, per evocar amb els col¡¤legues una nit de festa o per vacil¡¤lar amb els amics sobre altres situacions l¨ªmit. Un risc que els directius reconvertien en un senyal alarmant de l¡¯aspirant a un c¨¤rrec destacat. La creixent popularitat de Twitter, Instagram o ara Snapchat ha anat sumant actius demolidors per als rastrejadors de perfils, que han deixat la icona de Mark Zuckerberg davant dels seus propis lleons descontrolats: els seus clients. I a aix¨° s¡¯ha d¡¯enfrontar ara el programador nord-americ¨¤ que va crear la seva producci¨® m¨¦s reeixida per poder lligar. Un detall significatiu que ajuda a entendre algunes coses.

Aix¨ª, entre nosaltres, mentre Facebook es mant¨¦ com a l¨ªder indiscutible en nombre de seguidors ?23 milions? per¨° retrocedeix lentament, Twitter puja i s¡¯al?a com la xarxa m¨¦s activa i demolidora malgrat que nom¨¦s t¨¦ cinc milions de perfils a Espanya. Tenint en compte com d¡¯activistes s¡¯han tornat alguns, tot convida a deduir que la seva influ¨¨ncia ¨¦s m¨¦s que significativa. Com a exemple inicial pot servir el breu fitxatge de Sergi Guardiola pel Bar?a B el 2015. Va ser de nom¨¦s unes hores, les suficients per descobrir que en un missatge de dos anys abans i amb menys de 140 car¨¤cters havia of¨¨s culers i catalans en general amb la mateixa incontin¨¨ncia escrita piulant el que m¨¦s d¡¯un cridaria a la barra d¡¯un bar o al banc p¨²blic de la pla?a del poble.

D¡¯aquella an¨¨cdota inici¨¤tica al nomenament dels ministres del Govern S¨¢nchez ha passat prou temps per adonar-se de com est¨¤ el panorama. Al mig, tot el que s¡¯ha dit d¡¯aquest o d¡¯aquell altre personatge popular ¨Ca algun fins i tot se l¡¯ha donat falsament per mort¨C, o el que s¡¯utilitza com a munici¨® pol¨ªtica per condicionar decisions o amonestar dissidents i amena?ar contraris.

?s cert que aquesta part negativa de l¡¯¨²s de les xarxes socials contrasta amb la bona utilitzaci¨® que se¡¯n fa en tots els sentits. Sense la seva exist¨¨ncia no s¡¯haurien evitat greus danys i pitjors conseq¨¹¨¨ncies d¡¯activitats tan perjudicials en l¡¯¨¤mbit individual com terribles a escala col¡¤lectiva. Avui sabem que un missatge al mur pot salvar una vida i un tuit pot engegar un dispositiu de seguretat.

El que es destaca d¡¯aquestes xarxes, no obstant aix¨°, ¨¦s el que Bill Clinton descriu en la seva novel¡¤la El president ha desaparegut com a ¡°gratificacions instant¨¤nies¡±. ¡°Utilitzem tecnologia moderna per tornar a formes primitives de relaci¨® humana¡±, assenyala. I l¡¯expresident nord-americ¨¤ afegeix: ¡°Amb freq¨¹¨¨ncia la r¨¤bia funciona millor que les respostes; el ressentiment, millor que la ra¨®; les emocions triomfen sobre els fets demostrables. Si etzibes amb menyspreu una frase enginyosa i hip¨°critament beat¨ªfica, per m¨¦s falsa que sigui, la gent de seguida pensa que parles clar, mentre que respostes ben argumentades es consideren massa preparades, fingides¡±.

Per aix¨° Twitter delata qui ets en realitat. Ho sap b¨¦ el president de la Generalitat, a qui li han atribu?t la personalitat que emana dels seus missatges airejats i que condicionen tant la seva feina com la seva credibilitat. I per m¨¦s que s¡¯esforci a insistir que el seu ser¨¤ el Govern de tots els catalans, el recel provocat per les seves intemper¨¤ncies anteriors incita la meitat del pa¨ªs a dubtar-ho o fins i tot a mostrar-se esc¨¨ptica o insensible. Almenys de moment.

Per no parlar de la campanya de l¡¯independentisme a trav¨¦s de les xarxes contra Josep Borrell, amb Puigdemont al capdavant, o la iniciada pels cr¨ªtics reactius tan bon punt es va saber que M¨¤xim Huerta accedia al Ministeri de Cultura incidint tant en la seva vida televisiva com en els seus rampells tuitaires o el seu desconeixement de l¡¯esport.

?s obvi que vivim una sort desigual. Tenir avui certa rellev¨¤ncia p¨²blica equival no nom¨¦s a haver de mesurar les teves paraules actuals, sin¨® a revisar tot el teu passat autodescrit aprofitable pels censors de la vida per obrir-te en canal. La majoria de les vegades des de la impunitat que dona la cuirassa del pseud¨°nim. Aix¨° tindria la mateixa import¨¤ncia que les cartes an¨°nimes d¡¯abans, cap, si no fos per l¡¯amplificaci¨® que s¡¯obt¨¦ a trav¨¦s d¡¯alguns mitjans de comunicaci¨® digitals que han obligat a actualitzar la seva mirada als convencionals, que acaben jugant amb el que els acad¨¨mics anomenen ¡°falsa equival¨¨ncia¡±. Aix¨° ¨¦s, que la fortalesa d¡¯una muntanya es compensa amb un gra de sorra. El gra que mata.

Josep Cun¨ª ¨¦s periodista.