Mitchell Baker: ¡°No sabem protegir-nos ¡®online¡¯ com ho fem ¡®offline¡±

No li agrada saludar amb una encaixada. Prefereix una f¨®rmula informal: fer xocar els punys. Mitchell Baker (Oakland, 1957) ¨¦s la presidenta i cofundadora de la Fundaci¨® Mozilla, popular pel seu navegador Firefox, que aquest any celebra el 20¨¨ aniversari. De visita a la capital catalana per la seva participaci¨® al congr¨¦s Sonar+D i la Barcelona Maker Faire, parla dels reptes d¡¯Internet des de la perspectiva d¡¯una organitzaci¨® sense ¨¤nim de lucre que promou el programari lliure. Li agrada el ritme de la ciutat i els seus habitants, que veu molt servicials. Baker celebra la posta en marxa de la nova llei de protecci¨® de dades europea amb un bagatge que va comen?ar el 1994. Va ser llavors quan, jurista de formaci¨®, es va incorporar a Netscape, el navegador comercial que quatre anys m¨¦s tard va mutar cap a Mozilla: una instituci¨® amb 1.000 treballadors i milers de voluntaris el nom dels quals es deu a la combinaci¨® de Godzilla ¡ªel monstre¡ª i Mosaic, la primera eina gr¨¤fica que va permetre navegar per Internet. Mozilla ¨¦s l¡¯¨¦sser que va matar Mosaic.

Pregunta. El nom prov¨¦ d¡¯un ¨¦sser apocal¨ªptic, per¨°, veient la humanitat que despr¨¨n el vostre manifest, un s¡¯imagina m¨¦s aviat una cosa angelical.

Resposta. La gent a Silicon Valley ens veu amb bons ulls perqu¨¨ no guanyem milers de milions. A Europa crec que som m¨¦s respectats. Segur que tamb¨¦ cometem molts errors, per¨° treballem pel b¨¦ com¨², per beneficiar tots els humans.

P. Suposo que estan contents amb la implementaci¨® de la nova llei general de protecci¨® de dades europea.

R. S¨ª, ¨¦s un tema dif¨ªcil de regular i dif¨ªcil de regular b¨¦. Per¨° hem de comen?ar per alguna cosa.

P. Animaria altres governs a prendre mesures similars per garantir la privadesa dels internautes?

R. S¨ª, la tecnologia es mou a una escala gegantina. Gaireb¨¦ no hi ha res que un hum¨¤ no pugui fer sol. Hem de treballar a trav¨¦s dels nostres Governs i la gent ha de prendre iniciatives en grup.

No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res

No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res

P. Ho veu factible als Estats Units?

R. All¨¤ ¨¦s dif¨ªcil implementar qualsevol cosa nova. Unes quantes companyies de la costa oest dels Estats Units ho controlen tot. Hi ha preocupaci¨® pel que est¨¤ passant amb la democr¨¤cia, amb la societat i per estar controlat per alg¨² d¡¯un altre lloc.

P. Per vetllar per la seva privadesa, la gent ha de configurar les aplicacions, potser sense saber ben b¨¦ qu¨¨ ¨¦s una cookie o qu¨¨ vol dir que una companyia segueixi els teus moviments en el navegador. En una ¨¨poca en qu¨¨ ho volem tot i ho volem ara, haur¨ªem de dedicar m¨¦s temps a pensar sobre la nostra privadesa?

R. Probablement haur¨ªem de prendre la iniciativa, per¨° no crec que cada individu tingui la total responsabilitat de preocupar-se de si mateix. ?s complex. No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res. Necessitem un canvi sistem¨¤tic. Sabem el que ¨¦s segur i el que no, per exemple, quan ens movem per la ciutat. Per¨° no sabem protegir-nos online de la forma que ho fem offline.

P. Qu¨¨ fa Mozilla per protegir les persones que utilitzen Firefox?

R. En els tel¨¨fons m¨°bils ¨¦s m¨¦s complicat perqu¨¨ estan totalment controlats per Apple i Google. Per¨°, per exemple, en el navegador d¡¯un port¨¤til podem fer coses com limitar la informaci¨® a qu¨¨ t¨¦ acc¨¦s Facebook. Amb el temps hem d¡¯aprendre a buscar l¡¯equilibri entre la seguretat i el que ens conv¨¦, com fem offline. Cal temps.

Algunes de les coses disponibles en l¨ªnia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment

P. Qu¨¨ li semblaria que hi hagu¨¦s una assignatura sobre privacitat a les escoles?

Algunes de les coses disponibles en l¨ªnia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment

R. ?s un tema clau, i al mateix temps Mozilla creu que s'ha de potenciar a Internet l'impuls hum¨¤ per crear.

P. L'exposici¨® The glass room experience, finan?ada per Mozilla, que es pot veure al S¨®nar+D i la seva reflexi¨® sobre totes les dades personals que bolquem a Internet ¨¦s inquietant. Parla d'un cotxet per a nadons que es condueix tot sol. Realment necessitem aparells intel¡¤ligents com aquest?

R. En la vida anterior a Internet tamb¨¦ hi havia molts productes que potser no ens feien falta. La humanitat ¨¦s salvatgement creativa. Algunes de les coses disponibles en l¨ªnia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment. Estimo la tecnologia i Internet i continuo pensant que ¨¦s admirable en tot el que ha ajudat.

P. Podem tornar a confiar en Facebook despr¨¦s que Mark Zuckerberg hagi demanat perd¨® al Senat americ¨¤ i al Parlament Europeu?

R. Ja havia demanat disculpes anteriorment, per¨° potser ¨¦s un bon senyal. No obstant aix¨°, han de resoldre altres coses. Des del 2015 no cedeixen dades a desenvolupadors tercers que treballen sobre la plataforma, per¨°, qu¨¨ passa amb la resta? Amb les dades compartides amb les operadores, per exemple.

P. Com ¨¦s la seva relaci¨® amb Google? ?s el cercador per defecte de Firefox, per¨° vost¨¨s ofereixen un sistema de protecci¨® contra el seguiment dels moviments dels internautes que sembla molt potent.

R. Ells continuen invertint en el seu navegador Chrome de manera intensa i prefereixen que la gent l¡¯utilitzi i tingui la protecci¨® de Google. Per¨° fa temps que ens coneixem i s¨®n bons en el sentit de no pressionar la gent perqu¨¨ canvi? de navegador. Fan coses b¨¦. Microsoft, en canvi, et fa aquestes coses que eren il¡¤legals a Europa i ja no ho s¨®n...

La idea d'un assistent personal no ¨¦s exactament natural per a molts de nosaltres, que hem crescut sense servents

P. Qu¨¨ aconsella a les mares i pares amb fills que descobreixen Internet cada vegada m¨¦s d¡¯hora, amb els videojocs i les xarxes socials?

R. ?s temptador perqu¨¨ aquestes tecnologies fan la funci¨® de molt bons cangurs. Els teus fills poden estar a la part posterior del cotxe i tot est¨¤ en calma i en pau. El primer ¨¦s trobar la qualitat i el comprom¨ªs amb els nens. ?s m¨¦s important que mai. Abans la seva protecci¨® es limitava al barri o a la comunitat. Ara cada vegada s¨®n petits adults m¨¦s aviat i cal ajudar-los a prendre decisions.

P. S¨®nar+D va de m¨²sica, de so i de noves formes d'interacci¨®, com el projecte Common Voice de la seva fundaci¨®.

R. La relaci¨® amb les m¨¤quines a trav¨¦s de la veu ser¨¤ molt m¨¦s comuna del que ens podem imaginar. La idea d'un assistent personal [virtual] no ¨¦s exactament natural per a molts de nosaltres, que hem crescut sense servents. No estem acostumats a dir a alg¨² qu¨¨ fer, fins i tot de forma grollera. Per¨° pensem qu¨¨ podria ser ¨²til per al b¨¦ com¨². Les grans plataformes tenen eines per utilitzar el reconeixement de veu, especialment per a finalitats rendibles per a ells. Decidim crear una eina d'acc¨¦s obert per convertir la parla en text amb aprenentatge autom¨¤tic: ¨¦s una t¨¨cnica cara que poden assumir les grans companyies i, d'aquesta forma, ara la podran utilitzar m¨¦s desenvolupadors. Parlar¨¤ diversos idiomes i en diversos accents.

P. Alexa, l'assistent d¡¯Amazon, no ent¨¦n molt b¨¦ l'angl¨¨s parlat per un espanyol.

R. A Common Voice podran participar voluntaris que parlin en tots els accents. Hauran de llegir textos. Les frases que necessitem han d'estar lliures de drets. No podem agafar un llibre modern i fer que la gent el llegeixi. Es podr¨¤ col¡¤laborar amb un crowdfunding per comprar bases de dades o aportant-hi la veu.

P. L'assistent de Common Voice parlar¨¤ castell¨¤?

Si un mateix treball el signa un home o una dona, ¨¦s valorat de forma diferent

R. S¨ª.

P. I gallec, basc i catal¨¤?

R. Per aprendre una llengua, el sistema necessita 10.000 hores de lectura. Per a algunes lleng¨¹es pot ser que passi un temps fins que ho aconseguim, fins i tot ser¨¤ probablement impossible comprar bases de dades d'alguns idiomes.

P. En un any realment comprom¨¨s amb la igualtat entre dones i homes, qu¨¨ suggereix per combatre la bretxa de g¨¨nere en les empreses tecnol¨°giques?

R. S¨¦ el que passa a les dones que treballen en el sector i no ¨¦s bonic. Calen t¨¨cniques per acabar amb aquesta situaci¨® esbiaixada. Per exemple, si un mateix treball el signa un home o una dona, ¨¦s valorat de forma diferent. Aix¨° s'ha de parar.

P. La Comissi¨® Europea est¨¤ ajudant els Ajuntaments a oferir Wi-Fi gratu?t. La regulaci¨® a Espanya limita aquest tipus de connexions a 256 Kbps per no perjudicar les operadores, encara que en aquest cas far¨¤ una excepci¨®. Qu¨¨ opina d'aquesta limitaci¨®?

R. ?s un exemple d'una gran pregunta que ¨¦s fins a quin punt es vol protegir el statu quo i limitar possibilitats de creixement. Pot blindar llocs de treball en les operadores, per¨°, qu¨¨ passa si una persona s'ha de connectar a Internet per buscar ocupaci¨®, no t¨¦ un altre recurs i necessita pujar-hi un v¨ªdeo?