4.400 leds per la silenciada hist¨°ria de la dona que va escriure la primera ¡®app¡¯ el 1843

Puja a l¡¯escenari amb un vestit de torero que no t¨¦ res a veure amb la taurom¨¤quia. En lloc de lluentons est¨¤ carregat amb 4.400 bombetes led que es poden programar d¡¯una en una. Camale¨°nic. El vestit t¨¦ wifi i diverses bateries, que garanteixen una autonomia suficient per a l¡¯hora que dura la performance Ada.Ada.Ada. Pesa 10 quilos. ¡°?s un ordinador a mida en una caixa personalitzada¡±. Aix¨ª el va definir l¡¯artista, Zoe Philpott (Londres, 1972), a la seva asseguradora. Amb una carrera fidel al trinomi format per la tecnologia, l¡¯educaci¨® i el teatre, la brit¨¤nica protagonitza la gira europea d¡¯un mon¨°leg que pret¨¦n il¡¤luminar el llegat d¡¯Ada Lovelace (1815-1852), la dona que va escriure sobre paper, el 1843, el primer programa inform¨¤tic de la hist¨°ria. Aquesta setmana arriba a Barcelona i l¡¯octubre vinent a Madrid.

Lovelace, matem¨¤tica i f¨ªsica, va ser l¡¯autora del primer algorisme complex de la hist¨°ria. Mai no el va poder executar per¨° el seu plantejament era correcte, igual que el primer ordinador dissenyat pel seu coetani Charles Babagge. De fet, van treballar junts. Ell va inventar el maquinari, ella el programari. ¡°La hist¨°ria ¨¦s la hist¨°ria dels homes¡±, denuncia Philpott per justificar el poc reconeixement que Ada Lovelace ha rebut en comparaci¨® a homes que han assolit fites similars. ¡°Va ser esborrada de la hist¨°ria¡±, assegura l¡¯artista, que vol reparar el dany amb Ada.Ada.Ada, que representar¨¤ dijous a la tarda al museu CosmoCaixa de la capital catalana i dissabte que ve al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona.

¡°El vestit ¨¦s la hist¨°ria sobre la seva inspiraci¨®, un reflex d¡¯una lluita contra els l¨ªmits preestablerts i de pensar amb visi¨® de futur¡±. Philpott i el seu equip van escollir la llum i una tecnologia pionera de la qual ¡°Ada estaria orgullosa i segur que ens ajudaria a millorar-la¡±. El vestit es va il¡¤luminant a mesura que avan?a la biografia de Lovelace explicada per l¡¯artista, que interactua amb el p¨²blic per construir entre tots un programa inform¨¤tic senzill. Cadascuna de les escenes t¨¦ un algorisme que dona vida als leds, que prenen diverses formes i fins i tot dibuixen xifres a manera de pantalla. L¡¯actriu va passant les escenes amb un guant que equivaldria al teclat.

Philpott es va plantejar d¡¯estudiar programaci¨® inform¨¤tica a la universitat a principis dels 90. No obstant aix¨°, el seu tutor li ho va desaconsellar. En part, per ser dona. 175 anys despr¨¦s del primer programa de Lovelace, segueix havent-hi una escletxa de g¨¨nere en les professions relacionades amb la tecnologia. En aquell temps era dif¨ªcil veure metgesses i avui les dones s¨®n majoria a les facultats de Medicina. En inform¨¤tica no hi ha hagut aquest ¡°canvi cultural¡±. Nom¨¦s el 15,4% dels especialistes en tecnologies de la informaci¨® i la comunicaci¨® (TIC) a Espanya eren dones el 2016, un 16,7% a Europa (Eurostat, 2017). Philpott destaca que a la d¨¨cada dels 40 i els 50 predominaven les dones en la programaci¨® inform¨¤tica. No obstant aix¨°, segons ella, als 80 els videojocs van despertar inter¨¨s a Europa, predominantment entre els nois, un dels motius pels quals explica que en el sector TIC ara predominen els homes.

Tot i que es va llicenciar en Filosofia, Zoe Philpott va crear la seva empresa tecnol¨°gica en sortir de la universitat i va acabar assessorant la BBC a finals dels 90 per penjar v¨ªdeos a Internet, molt abans que YouTube, quan els m¨°dems per connectar-se a Internet a una velocitat que avui seria de tortuga emetien sorolls estridents. Ara anima les nenes i les noies adolescents a dedicar-se a carreres t¨¨cniques en l¨ªnia amb l¡¯objectiu de la trobada STEAMConf, que se celebra aquesta setmana a Barcelona i que inclou el treball de Philpott, que consisteix a promoure la igualtat d¡¯oportunitats a trav¨¦s de l¡¯educaci¨®. Lovelace, que als 12 anys va dissenyar un esb¨®s d¡¯una m¨¤quina per poder volar (inviable) l¡¯ajuda en la seva comesa.

Dimecres, Philpott va impartir un taller a noies estudiants de prim¨¤ria a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Fascinada per l¡¯experi¨¨ncia, explica com una d¡¯elles va proposar de crear una app que, a l¡¯estil de TripAdvisor, serv¨ªs per recollir dades de llocs on anar a jugar a la ciutat. ¡°A una noia que em digu¨¦s que vol ser enginyera i que el seu pare li diu que no, li diria: sigues enginyera¡±, assegura, al mateix temps que destaca que els llocs de treball que ocuparien aquestes noies encara no existeixen i els recomana ¡°pensar en alguna cosa amb qu¨¨ gaudeixin i aprenguin el m¨¤xim de tot per poder-ho aplicar¡±. Al Consistori, va ser el primer tinent d¡¯alcalde, Gerardo Pisarello, qui va rebre Philpott. La conversa entre l¡¯artista que encarna la primera programadora de la hist¨°ria i la primera alcaldessa de Barcelona, l¡¯hom¨°nima Ada Colau, de viatge a Uruguai, ha quedat pendent.