L¡¯efic¨¤cia dels gestos

Des de la formaci¨® de govern fins als primers passos pol¨ªtics, el president S¨¢nchez ha llan?at efectistes missatges de canvi. Es parla de pol¨ªtica de gestos. Donant aix¨ª a entendre que un govern constru?t sobre una majoria molt prec¨¤ria est¨¤ condemnat a tenir moltes dificultats per passar de les paraules als fets. Els bons senyals que emet se¡¯ls pot emportar el vent parlamentari. Per¨° els gestos defineixen intencions, comprometen, marquen difer¨¨ncies ideol¨°giques, obliguen els altres a pronunciar-se, i poden tenir cert car¨¤cter performatiu.

En realitat, ja han donat un missatge: el PSOE ha tornat, diferent i amb voluntat de durar. La pol¨ªtica est¨¤ en una fase de mutaci¨® i els valors pugen i baixen amb summa facilitat. Qualsevol contratemps pot donar la volta a la situaci¨® i que el PSOE es trobi xocant amb un mur. Per¨° el primer pas ha estat efectiu: ha apostat per una cultura pol¨ªtica diferent, en qu¨¨ les dones marquin l¡¯evoluci¨® cap a un tarann¨¤ menys autoritari i menys cerca-raons, i en qu¨¨ el rebuig a l¡¯altre i la construcci¨® de bocs expiatoris siguin substitu?ts pel reconeixement i el respecte. Amb voluntat de tenir veu a Europa sense complexos i amb el llist¨® d¡¯exig¨¨ncia alt, sense marge per eludir responsabilitats (com s¡¯ha vist amb la fulminaci¨® de M¨¤xim Huerta). S¨®n nom¨¦s senyals per¨° es nota un canvi de clima que est¨¤ obligant els altres a adaptar-s¡¯hi. Tot i que en alguns gestos s¡¯apreci? excessivament la m¨¤ de l¡¯assessor de comunicaci¨® de torn. Pedro S¨¢nchez ha pagat la frivolitat de tractar la Cultura com a territori per a experiments graciosos.

Les desigualtats ¡ªque no s¨®n nom¨¦s una q¨¹esti¨® econ¨°mica, sin¨® tamb¨¦ social, cultural i de civilitzaci¨®¡ª, el conflicte catal¨¤ i la depressi¨® d¡¯una Europa desorientada s¨®n les tres q¨¹estions de fons sobre les quals girar¨¤ el futur immediat. Totes tres requereixen temps, tenacitat i capacitat d¡¯entesa, tres coses que xoquen amb el calendari vigent. Per¨° marcar refer¨¨ncies ¨¦s una manera de comen?ar.

I crec que ha arrencat b¨¦ en un tema tan delicat com el de la immigraci¨®. De moment, l¡¯impacte del cas Aquarius ha estat efectiu i no ha quedat en un simple gest: estan en marxa decisions que apunten voluntat de fer les coses d¡¯una altra manera.

L¡¯impacte: el cas Aquarius ha estat l¡¯entrada del president S¨¢nchez en l¡¯escena europea. I arriba amb perfil definit a la cimera de finals de juny. En un moment especialment past¨®s, en qu¨¨ les pol¨ªtiques de rebot van guanyant adeptes a la Uni¨®, davant el silenci culpable dels que discrepen, el gest de S¨¢nchez hauria d¡¯obligar a reobrir el debat, en una Europa que ha fracassat en aquesta q¨¹esti¨® crucial. Com han escrit un grup de personalitats franceses encap?alades per Edgar Morin: ¡°l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una elecci¨® pol¨ªtica clara entre l¡¯hospitalitat (acolliment digne i segur, estudi cas per cas sense condicionants obscens en la selecci¨®) i l¡¯hostilitat (repressi¨® brutal i criminalitzaci¨® progressiva de les persones i dels que els ajuden) ¨¦s palesa¡±. I afegeixo: estan guanyant els hostils que poden emportar-se per davant la idea fundacional d¡¯Europa i no es fa res per frenar-los. S¡¯obre una oportunitat. Sobretot si la ciutadania es va adonant que no s¨®n els immigrants els culpables del malestar sin¨® unes pol¨ªtiques econ¨°miques que no fan m¨¦s que engrandir l¡¯esquerda social. I que, convertint al que ve de fora en boc expiatori, els governants nom¨¦s pretenen blanquejar les seves pol¨ªtiques.

L¡¯interessant ¨¦s que el gest Aquarius va acompanyat de fets. El Govern persisteix: el Ministeri de l¡¯Interior es planteja retirar les ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla, constru?des per Aznar i refor?ades per Zapatero. La crueltat no hauria de formar part del repertori d¡¯un Estat. I aix¨° no ¨¦s tot: es parla ja de la suspensi¨® del retorn en calent dels immigrants al seu pa¨ªs d¡¯origen. Una barbaritat de desprotecci¨® jur¨ªdica que porta la marca PP.

El president S¨¢nchez marca el terreny. Probablement el secret del seu mandat sigui trobar el punt ¨°ptim entre la definici¨® d¡¯un programa de llarg recorregut i la seva dif¨ªcil concreci¨® pr¨¤ctica en la debilitat parlament¨¤ria en qu¨¨ es troba. No obstant aix¨°, per obtenir nota necessita aconseguir que els dos grans problemes del moment, les desigualtats i Catalunya, deixin de ser tab¨².