Gelats ¡®bomba¡¯

Els gelats de bomba existien, eren (s¨®n) armes de construcci¨® ef¨ªmera del goig, amb artefactes dom¨¨stics i manuals abans, amb gel i rodejats de sal; ara, de m¨¤quines de factura italiana, com toca. Els productes gelats esdevenen excuses amb disfressa, temptaci¨®.

No solament s¨®n pels ll¨¦pols, addictes al dol?, llaminers, s¨®n un capritx i, alhora, una aposta de plaer, curiositat i mem¨°ria. El seu consum, globalment i territorialment va creixent, els fa uns artefactes cal¨°rics contra les doctrines i vetos fonamentalistes, una altra bomba, exquisida alhora.

Les tend¨¨ncies i tsunamis gastron¨°mics, tantes de sectes, gaireb¨¦ religions i opcions alliberadores, solen excloure el greix i el dol?, mat¨¨ria central dels gelats. S¨®n un entreteniment alimentari a resguard de molts gurus i ac¨°lits que prediquen en nom de la salut, la salvaci¨® mundial. Amb els seus dogmes, quadriculen a tothom mentre esperen la vida eterna.

Aquests dol?os freds, que no congelats, cremosos, amb aigua o llet, amb sucs de fruites o fruites fragmentades, l¨ªquides, esbocinades, amb les ess¨¨ncies reals o el ress¨° de sabors certs, cavalquen amb la seva hist¨°ria, ¡ªi per tots els carrers¡ª amb al¨¨ original exquisit, exclusiu, aristocr¨¤tic i, a m¨¦s, medicinal.

Els celebren per llegenda i marques italianes, n¨°rdiques i generalment valencianes. No s¡¯ignora que procedeixen de l¡¯edat de les cases de neu, de la neu escassa sempre de temporada, trepitjada en pous/cases a la muntanya per a resistir fins a l¡¯estiu. Tot va comen?ar abans de l¡¯electricitat, la gran revoluci¨® culin¨¤ria i per a la salut.

Un polo amb pal, el cucurutxo i el tall, les bolles, les terrines, la porci¨® de past¨ªs, els denominats i els gen¨¨rics, s¨®n les f¨®rmules d¡¯¨²s solitari, sempre una concessi¨®, que no un complement alimentari.

El gelat no ha de ser necess¨¤riament sempre la darrera estaci¨® del men¨², un plat finalista triat de rebot entre els dubtes, les postres finals d¡¯un men¨² plet¨°ric, correcte o sorprenent. El tot ¨¦s un manifest del cuiner i una comuni¨® del menjador.

Una ¡°pedra¡± grisa gla?ada, de disseny japon¨¨s, gaireb¨¦ un mac, un c¨°dol, com de la costa propera va apar¨¨ixer en un men¨² Thai ex¨°tic per¨° simple i natural, obra d¡¯una cuinera de Par¨ªs amb posada en una banya de Mallorca que no ¨¦s al sud. A Andratx i Felanitx mantenen una singularitat amb els seus gelats d¡¯ametlla torrada. El fresque felanitxer, marr¨®, molt dol? i aigol¨®s, de can Llenya, ¨¦s una devoci¨® nativa, mentre s¡¯evoquen en can?ons modernes i llegendes els bombons i cubanitos, tots dos mallorquins naturals de Campos.

La Menorquina va ser una instituci¨® comercial aut¨°ctona que va passar a altres mans despr¨¦s d¡¯expandir les llimones naturals farcides i gelades i els mitjos cocos. Con Joan de s¡¯Aigo (del temps de la neu) aguanta i eixampla la llegenda a Palma amb el suport de les bones ensa?mades i les reunions i cites dels habituals i transe¨¹nts.

Les bolles d¡¯ametlla crua o torrada, els joiosos i festejats sorbets, granissats amb aigua, resisteixen a Mallorca davant el devessall multicolor de les franqu¨ªcies dels gelattos italians. A Ciutadella, en la seva festa estel¡¤lar del Solstici i de Sant Joan, militen en els cremosos de vainilla dins aludes, rutes de neula, en la seva cl¨¤ssica gelateria del cor monumental i antic.

Antonio M¨²?oz Molina va contestar a Mallorca a la pregunta rutin¨¤ria ¡°qu¨¨ est¨¤s escrivint?¡±. Eren dies de vacances i lletres. En dos minuts mostr¨¤ els eixos del que ja ¨¦s un bell i complex llibre: Un andar solitario entre la gente (Seix Barral). El di¨¤leg va succeir trescant pel passeig del port de Pollen?a, amb un gelat local (Valls) en m¨¤. ¡°?s millor que el de Nova York¡±, va dir l¡¯escriptor amb argument, caminant despr¨¦s de sopar, amb Elvira Lindo i amb una altra persona que fin¨ª. Tampoc ja no hi ¨¦s el xibiu gelater litoral.

An¨¤rem cam¨ª del seu refugi: ¡°En un hotel arran de mar¡± i ¡°Tal vegada en una illa¡±, s¨®n les dues notes a l¡¯obra gestades aquells dies, en peces fragment¨¤ries i profundes d¡¯observador, les nits, al bar. En el ress¨° queda el flaire distint del Quadern gris de Josep Pla. L¡¯estiu seg¨¹ent, Mu?oz Molina va arribar al restaurant de Santany¨ª amb dues figues de moro a la bossa de n¡¯ Elvira, un parell d¡¯espinetes als dits. Devora amb l¡¯actriu i companya de pupitre Assun Planas.

Hi ha qui fa gelats de figa de moro i altres ex¨°tics fruits i menjars salats, per¨° per sobre de tots sobreviuen els ressons i els nets de gelaters ambulants valencians i torroners que passejaven amb carretons i motos les seves orxates i gelats, tan tradicionals, inoblidables.

Els divulgadors d¡¯IB3 parlen de l¡¯ahir i del present cultural dels plaers que es mengen, emper¨° ara per ara cal fer mem¨°ria a l¡¯orxata espl¨¨ndida que va batejar a Val¨¨ncia les emissions de la primera televisi¨® p¨²blica que reneix al segle XXI, i es reinventa transm¨¨dia i en plataforma: ? Punt vola i escampa les cendres de l¡¯esbucat Canal 9.