Feixistes al desert

L¡¯¨²s del terme feixista per desacreditar qualsevol opini¨®, actitud o programa pol¨ªtic que s¡¯oposi, ni que sigui puntualment, als valors i pretensions de l¡¯esquerra ¨¦s gaireb¨¦ tan antic com el mateix feixisme. A El camino al 18 de Julio (Espasa), Stanley Payne documenta, als ¨²ltims anys de la Rep¨²blica, l¡¯extensi¨® de l¡¯¨²s de feixisme i feixista aplicat a tota la dreta. Tamb¨¦ documenta l¡¯¨²s de l¡¯expressi¨® oasi catal¨¤ en un article de La Veu de Catalunya del 4 de mar? de 1936, per¨° aclareix que es presenta com una aspiraci¨®, enfront de la viol¨¨ncia i el desordre que regnaven a tot Espanya, i no pas com el reconeixement d¡¯una realitat diferenciada, que ¨¦s el sentit que la cultura de l¡¯autoelogi li ha donat els ¨²ltims anys.

Que l¡¯home viu en el llenguatge no ho demostren nom¨¦s la poesia i la filosofia, sin¨® tamb¨¦ el paper de la propaganda en els deliris de masses. En els nostres temps, l¡¯expansi¨® de l¡¯etiqueta feixista ¡ªamb les variants de fatxa, franquista i falangista¡ª ha creat milions de circuits neuronals que s¡¯encenen per donar l¡¯alerta contra tot el que no forma part del sistema de creences de l¡¯ultraprogressisme, la passi¨® identit¨¤ria i la ideologia de g¨¨nere. En el cas particular de Catalunya, aquest cavall de batalla ¨¦s potser l¡¯eina que m¨¦s ha contribu?t a portar les coses al terreny on es troben en aquest moment. Per als devots del proc¨¦s, feixista ¨¦s tot aquell que queda fora del seu ¨¤mbit. L¡¯anatema justifica la comuni¨® de la dreta catalana amb l¡¯anarcocomunisme com si es tract¨¦s de l¡¯alian?a de les pot¨¨ncies occidentals amb la Uni¨® Sovi¨¨tica per derrotar el nazisme, i justifica tamb¨¦ que no s¡¯hagi d¡¯actuar contra hordes de fan¨¤tics que boicotegen un acte cultural en una universitat al crit de ¡°Vosaltres, feixistes, sou els terroristes¡± i ¡°El feixisme avan?a si no se¡¯l combat¡±, com si a les nostres latituds ja hagu¨¦s comen?at a arribar la plaga que ha anat corcant la llibertat d¡¯expressi¨® a les universitats nord-americanes, on ¡ªsovint amb el benepl¨¤cit de les autoritats acad¨¨miques¡ª grups d¡¯estudiants posse?ts per un odi incontenible impedeixen l¡¯¨²s de la paraula a tots els sospitosos de discrep¨¤ncia.

Aquestes ¨²ltimes setmanes s¡¯ha discutit molt sobre l¡¯exist¨¨ncia, als anys trenta, d¡¯un feixisme catal¨¤ aut¨¨ntic ¡ªQuadern hi va dedicar unes p¨¤gines espl¨¨ndides al n¨²mero anterior¡ª. Els referents de l¡¯actual president de la Generalitat (Estat Catal¨¤, Denc¨¤s, els germans Badia) eren realment feixistes o nom¨¦s ho feien veure? Per a qui tingui curiositat, a La lucha por Barcelona, de Chris Ealham (Alianza), es descriuen i es documenten l¡¯ideari i les accions d¡¯aquests referents. Hi podem posar el nom que vulguem; el que ens interessa no ¨¦s determinar qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ no ¨¦s feixisme, sin¨® observar, en el passat i el present d¡¯aquest oasi ja constitu?t en Rep¨²blica del desert, qu¨¨ se li assembla m¨¦s.