Una altra lli?¨® de Tarradellas

S¡¯imaginen un Diccionari Tarradellas de Pol¨ªtica? Els disgustos que ens hauria estalviat. El recomanarien a les escoles de negocis i als estudis d¡¯humanitats. No caldria estimar-lo o avorrir-lo per treure-li suc, com ning¨² sent debilitat o aversi¨® per Sunzi o Maquiavel. Se¡¯ls llegeix i despr¨¦s, segons la capacitat de cadasc¨², es reflexiona. Com que no va llegar cap manual d¡¯instruccions, hem d¡¯espigolar aforismes, imatges, advert¨¨ncies i consells en la seva infinita correspond¨¨ncia, discursos o testimonis privats.

Llu¨ªs Maria Bonet em facilita del seu fons particular documentaci¨® relacionada amb el president. El veter¨¤ periodista va treballar a l¡¯Ag¨¨ncia Popular Informativa, que va publicar el juliol del 1974 potser la primera entrevista al renascut Tarradellas. Si alguna cosa s¡¯ha creuat per la seva vida, el periodista la t¨¦ a casa. Hom dubta si E. L. Doctorow es va basar en els germans Collyer per inspirar el seu Homer & Langley o si ho va fer en ell.

La tarda del 30 de juny de 1977 Llu¨ªs Maria, amb qui va exercir de secret¨¤ria de Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau, Isabel Bonet, i el seu germ¨¤ Sebasti¨¤ (hom¨°nims amb el primer, per¨° sense parentiu), van visitar el president a Madrid. Aquest els va rebre a la seva base per a l¡¯Operaci¨® retorn, el pis de Manuel Ort¨ªnez. El dia 27 s¡¯havia entrevistat amb Su¨¢rez. Dos dies m¨¦s tard, despr¨¦s d¡¯un intermedi angoixant, ho va fer amb el Rei. Bonet va anotar en una mena de post-it mitj¨¤ els highlights de la seva trobada. ?s dif¨ªcil trobar en una nota m¨¦s titulars per cent¨ªmetre quadrat. Sintetitzo.

Com ja sab¨ªem, el primer a qui el president va notificar el seu immediat viatge a la capital espanyola va ser Joan Revent¨®s, el socialista vencedor a Catalunya de les eleccions del 15 de juny. El motiu per informar-lo, segons Tarradellas: ¡°Soc fidel¡±. Qui es va assabentar m¨¦s endavant de la seva tornada va ser Jordi Pujol. Ho va fer a trav¨¦s de Revent¨®s. Quan l¡¯entorn del president, ja a Madrid, va intentar contactar amb el l¨ªder nacionalista, no ho va aconseguir. Marta Ferrusola va al¡¤legar que estava ¡°il¡¤localitzable a Lleida¡±, segons Tarradellas. Al futur mandatari, contrariat pel protagonisme de l¡¯exiliat, li va costar acceptar l¡¯esdevingut. ¡°Se li notava que encara menjava ferralla¡±, va resumir el president als Bonet.

Durant la trobada amb Su¨¢rez, aquest ¡°em va fer trenta propostes i jo li vaig dir a totes que no, i jo n¡¯hi vaig fer unes altres trenta i ell em va dir que no a totes¡±, va comentar Tarradellas al trio. El dia 30 el president va proposar a Revent¨®s perfilar jur¨ªdicament un principi d¡¯acord per negociar en una segona fase. S¡¯hi van sumar Frederic Rahola, Ort¨ªnez, i els catedr¨¤tics en Dret Josep Llu¨ªs Sureda i Josep Antoni Gonz¨¢lez Casanova. Encara que, segons Tarradellas, la q¨¹esti¨® jur¨ªdica la volia resoldre el catedr¨¤tic de Dret i diputat de la UCD, Manuel Jim¨¦nez de Parga. El qu¨¨ era ¡°s¨²per secret¡±.

I atenci¨® ara. Aquell mateix dia Tarradellas va dinar al Ritz amb dos vells republicans, Josep Andreu Abell¨® i Joan Casanelles. Cr¨¨iem, aix¨ª ho va anotar el mateix president en el seu p¨°stum Ja s¨®c aqu¨ª, que els havia cridat a consultes per con¨¨ixer la seva opini¨® i que havien redactat un comunicat conjunt posterior.

Res d¡¯aix¨°. Van ser Andreu i Casanelles els qui, no volent quedar fora de la foto, van viatjar a Madrid, van convidar el retornat i li van plantar el text perqu¨¨ el sign¨¦s. Una ¡°trista visita¡±, va definir-la Tarradellas. Tot i aix¨°, va callar i va deixar fluir el teatre. ¡°Quan s¡¯ha guanyat, s¡¯ha de ser gener¨®s¡±, va dir als Bonet.

N¡¯hi ha m¨¦s. Manuel Fraga, l¨ªder d¡¯Alian?a Popular, el va convidar a sopar. Tarradellas, perqu¨¨ tot s¡¯acaba sabent, va declinar l¡¯oferta. L¡¯endem¨¤, 1 de juliol, l¡¯exvicepresident el va rebre amb fredor. I la perla: el president tenia bitllet per tornar a Par¨ªs, via Pa¨ªs Basc, amb tren, ¡°per por de l¡¯avi¨®¡±.

La setmana entrant es compliran quaranta-un anys de l¡¯episodi. Tarradellas va tenir la seva oportunitat i la va aprofitar, en benefici propi i en el de tots per m¨¦s que despr¨¦s sortissin figures com Josep Benet amb rebequeries. Va acudir a la cita sabent qu¨¨ podia esperar d¡¯uns i altres i fins i tot com havia d¡¯acontentar els propis. No va tenir cap problema per pactar amb Su¨¢rez i entendre¡¯s amb el Rei. Representaven l¡¯Estat, no eren els seus enemics. Pactava d¡¯instituci¨® a instituci¨®. Era amb els qui havien quedat a l¡¯oposici¨® dels que recelava per la seva experi¨¨ncia d¡¯antany. Per aix¨° hi va haver acord.

Ll¨¤stima que un home tan preocupat per conservar fins a l¡¯¨²ltima nota per a la posteritat no destin¨¦s les atl¨¤ntiques nits de la Turena a elaborar una mena de companion guide per orientar-nos en el futur i evitar que ens perd¨¦ssim entre tant full de ruta grandiloq¨¹ent i tant immobilisme vacu. No podem fer altra cosa que acontentar-nos a reflexionar sobre les notes del diligent Llu¨ªs Maria Bonet.