El Constitucional avala que les comunitats declarin zones lliures de ¡®fracking¡¯

Des que el PP va arribar a la Moncloa el 2011 els intents per impulsar l'extracci¨® de gas esquist a trav¨¦s de la fracturaci¨® hidr¨¤ulica des de l'Administraci¨® central van ser una constant. Es van modificar lleis i, fins i tot, es va canviar la Llei del Sector d'Hidrocarburs perqu¨¨ els ajuntaments i propietaris de terrenys es beneficiessin econ¨°micament de les explotacions dels jaciments d'aquest gas.

Per¨° l'oposici¨® a aquesta t¨¨cnica no ha defallit a Espanya. El problema ha estat des del principi la manera en qu¨¨ s'extreu aquest tipus de gas no convencional del subsol. Per poder treure'l cal trencar la roca on es troba mitjan?ant el?fracking, que consisteix a injectar a trav¨¦s dels pous aigua a pressi¨® barrejada amb sorra i diversos productes qu¨ªmics. L'oposici¨® a la t¨¨cnica (per les seves possibles afeccions als aq¨¹¨ªfers, per exemple) va arrencar entre els grups ecologistes i, d'aqu¨ª, va passar a alguns ajuntaments (que van aprovar mocions) i a diversos Governs regionals, que van comen?ar a legislar per impedir l'¨²s del?fracking.

Cant¨¤bria, La Rioja i Navarra van aprovar lleis en qu¨¨ directament establien la prohibici¨® d'utilitzar aquesta t¨¨cnica d'extracci¨® de gas no convencional dins del seu territori. I el Constitucional va anul¡¤lar totes aquestes normes el 2014 i va recordar als Governs regionals que les compet¨¨ncies en mat¨¨ria de planificaci¨® energ¨¨tica eren de l'Estat.

Catalunya i el Pa¨ªs Basc van intentar seguir un altre cam¨ª. No figurava en les seves normes la prohibici¨® absoluta, per¨° s¨ª que s'introdu?en canvis en diferents lleis sectorials (les compet¨¨ncies mediambientals o urban¨ªstiques estan en mans de les autonomies) que feien pr¨¤cticament inviable la utilitzaci¨® del?fracking. El Constitucional tamb¨¦ va anul¡¤lar aquesta via. Primer la de Catalunya, el 2016, i despr¨¦s la del Pa¨ªs Basc, el 2018. Aquesta ¨²ltima sent¨¨ncia va tirar endavant amb un vot particular que signaven tres magistrats contra la sent¨¨ncia.?

¡°Una norma nova¡±

Castella-la Manxa va aprovar el 2017 la seva norma. I el Constitucional ent¨¦n ara que la de l'Executiu d'Emiliano Garc¨ªa-Page ¨¦s "una norma nova i no examinada fins avui, consistent a habilitar l'Administraci¨® auton¨°mica perqu¨¨ aquesta faci una zonificaci¨® del territori de la comunitat aut¨°noma". I dins d'aquesta zonificaci¨®, continua la sent¨¨ncia, es delimitin "¨¤rees on la t¨¨cnica del?fracking?quedi exclosa, restringida o permesa". Els magistrats remarquen que aquesta ¨¦s una via diferent i que "no procedeix anticipar ni fer hip¨°tesis sobre els resultats d'aquesta zonificaci¨® que s'encomana a l'Administraci¨®".?

Per dur-ho a terme, el Govern de Castella-la Manxa haur¨¤ d'elaborar ara un pla estrat¨¨gic que contingui aquesta zonificaci¨®. I la Junta ja va avan?ar ahir que en aquest pla es vetar¨¤ l'¨²s d'aquesta t¨¨cnica.

La bombolla de la fracturaci¨® hidr¨¤ulica a Espanya (i a bona part d'Europa) es va punxar gr¨¤cies en gran part a la pressi¨® social contra aquesta t¨¨cnica, que va trobar el rebuig a molts ajuntaments afectats i algunes comunitats aut¨°nomes, que es van mobilitzar per legislar en contra seva. Tamb¨¦ al Congr¨¦s els pronunciaments de la majoria de partits contra el?fracking?es van fer habituals.

Quan el debat s'estava iniciant, cinc companyies (que lideraven el moviment profracking) van constituir una plataforma:?Shale Gas Espanya. Totes han acabat renunciant als seus projectes a Espanya.