Supervendes editorial

Hi ha una artista conceptual s¨¨rbia anomenada Marina Abramovic que acostuma a dur a terme happenings de risc, amb el seu propi cos com a objecte art¨ªstic central. Una vegada es va estirar al terra de la sala d¡¯un museu al costat de diversos objectes violents i va convidar el p¨²blic a utilitzar-los amb ella; el que en un primer moment va ser prud¨¨ncia dels visitants es va acabar animant, i un home va arribar a apuntar-la amb una pistola. Ara ha anunciat que el 2020 s'electrocutar¨¤ amb un mili¨® de volts. Sempre est¨¤ al l¨ªmit de la imprud¨¨ncia i la temeritat, amb la possibilitat que un dia el c¨¤lcul de risc-benefici no s'ajusti al previst. Per¨°, b¨¦, aix¨° ¨¦s el que tenen les performances: el que sembla una idea brillant es pot convertir de vegades en una cosa perillosa. O rid¨ªcula.

I el que li va semblar una idea brillant al grup de Ciutadans al Parlament ¨¦s que cada diputat col¡¤loqu¨¦s sobre la taula un exemplar del Quixot, quan el seu portaveu, Fernando de P¨¢ramo, pregunt¨¦s al Govern per l'acte universitari sobre Cervantes ¨Corganitzat per Societat Civil Catalana¨C que van boicotejar uns CDR. En reunions creatives, de vegades se li diu a un guionista: ¡°A aquesta idea, fes-li una volta¡±. Per descomptat, ¨¦s un eufemisme, una manera suau de dir ¡°com se t'ha pogut acudir aquesta ximpleria?¡±.

Doncs no li van fer cap volta: i vet aqu¨ª els 36 parlamentaris de Cs amb els seus exemplars del Quixot. Nous, la mateixa edici¨® per a tots. No n¡¯hi havia cap m¨ªnimament grapejat, amb la sensaci¨® d'haver estat llegit; podrien haver optat per aquest missatge: som tan cultes que ens sabem el Quixot de mem¨°ria, el llegim al refectori quan anem de conviv¨¨ncies de grup, o al lavabo, el subratllem, quedem amb Francisco Rico per discutir sobre la seva edici¨® cr¨ªtica, Carrizosa es va disfressar de Sancho Panza al sopar de Nadal... No, ni tan sols aquesta presumpci¨®, nom¨¦s un gest decoratiu, una centrada a porta buida perqu¨¨ la consellera Laura Borr¨¤s ¨Ci despr¨¦s el president Quim Torra, que no perd cap oportunitat de lluir cultura cl¨¤ssica¨C s'estengu¨¦s en elogis cap a Cervantes i la seva obra m¨¦s c¨¨lebre, i acab¨¦s recomanant als diputats de l'oposici¨® que llegissin el llibre, gaireb¨¦ amb l'advertiment que entrava a l¡¯examen. Ah, i de passada, esquiv¨¦s qualsevol comentari sobre l'acte universitari que, presumptament, motivava la intervenci¨® de De P¨¢ramo. En fi, als gentilhomes de Ciutadans els va faltar enginy, per¨° cal aplaudir-los aquest gest d'est¨ªmul de la ind¨²stria editorial, que falta li fa: 36 llibres d'una tacada no es venen cada dia.

No us sorprengueu, ¨¦s comprensible que Ciutadans actu? amb aquesta gesticulaci¨®. Forma part del que podr¨ªem anomenar el tercer eix de la pol¨ªtica catalana. Els dos primers s¨®n els habituals, ¨¦s a dir, dreta-esquerra i constitucionalisme-independentisme. El tercer ¨¦s l'eix conflicte-distensi¨®, i en aquest terreny ¨Cper descomptat, a la banda del conflicte¨C, Ciutadans s'hi sent molt c¨°mode. I Junts per Catalunya, bastant c¨°mode tamb¨¦. Tots dos grups comparteixen una passi¨® per la solemnitat, la ret¨°rica, el simbolisme, el nacionalisme tradicional, i tendeixen a considerar una mol¨¨stia parlar de mesures pol¨ªtiques concretes. Fins i tot els mateixos noms de tots dos grups s¨®n ret¨°rics; encara m¨¦s, serien intercanviables gaireb¨¦ sense haver-los de modificar. Proveu-ho.