L¡¯irrepetible barri Gaud¨ª

Els edificis constru?ts pel Taller d¡¯Arquitectura al barri Gaud¨ª de Reus fan ara 50 anys. Aquest singular conjunt d¡¯habitatges est¨¤ format per cinc blocs amb difer¨¨ncies entre ells per¨° compartint un mateix ADN. Cada un d¡¯aquest cinc edificis, de colors diferents (vermell, verd, groc, blau i magenta), ajuden a dibuixar vagament un carrer i queden envoltats per d¡¯altres que posteriorment han acabat definint el seu per¨ªmetre i han perm¨¨s configurar l¡¯estructura completa del barri, que avui est¨¤ format per altres edificis m¨¦s de promocions diferents. Els cinc blocs s¨®n aglomerats, i predomina una imatge engranada amb sortints i entrants, tots ells teixits per passeres i terrats que els comuniquen, un assaig realitzat pel Taller d¡¯Arquitectura abans de construir el Walden 7 i un exemple local del que l¡¯arquitecte, urbanista i dissenyador Yona Fridman preconitzava amb la seva Ville spatiale, all¨¤ als anys seixanta.

S¨®n molts els motius pels quals aquest barri mereix l¡¯atenci¨® avui. Mencionem-ne un o dos. El primer ¨¦s la forma de la planta general dels edificis i la incorruptible vinculaci¨® amb el tra?at del conjunt. ?s talment aix¨ª que podr¨ªem dir-ne dues coses diferents i contradict¨°ries, i que paradoxalment s¨®n verdaderes. Una, que el barri no t¨¦ una planta urban¨ªstica i l¡¯altra arquitect¨°nica, tan sols en t¨¦ una de sola, perqu¨¨ no existeix aquesta difer¨¨ncia. Si aquesta proposta hagu¨¦s arrelat aqu¨ª, hauria fet innecessari tenir assignatures de projectes arquitect¨°nics i d¡¯urbanisme a les nostres escoles d¡¯arquitectura i tindr¨ªem una ¨²nica assignatura de disseny arquitect¨°nic i urb¨¤. De fet, mirant l¡¯aspecte, la factura i la forma dels pol¨ªgons contemporanis, ens adonem que s¨®n el producte d¡¯una divisi¨® que potser no hauria d¡¯haver-se produ?t mai i que ha fet que el disseny del barri sigui previ al disseny arquitect¨°nic.

La planta dels blocs ¨¦s central i forma un pati en creu al voltant del qual se superposen les diverses plantes; aquesta ¨¦s una de les coses m¨¦s remarcables, no s¨®n blocs laminars: estrets, llargs i de cares paral¡¤leles, i terriblement previsibles i que han estat els que han donat forma i sentit a un innombrable conjunt de pol¨ªgons dels darrers 50 o 60 anys. Els edificis del barri Gaud¨ª s¡¯escapen d¡¯aquesta formalitzaci¨®, s¨®n complexos, no formen volums purs ni simples, s¨®n m¨¦s aviat punxeguts i dif¨ªcils de representar. Hem dit la planta, per¨° en realitat s¨®n les plantes, ja que els cinc blocs sorgeixen de la superposici¨® successiva d¡¯una planta quadrada i la seva versi¨® girada 45 graus, que no ¨¦s m¨¦s que un gest familiar que sobre les taules de dibuix dels estudis d¡¯arquitectura d¡¯aquells anys representaven les esquadres i els cartabons. Aix¨° dona lloc a una combinaci¨® de la qual sorgeixen les plantes dels habitatges i, finalment, la del barri.

Els pilars octogonals de formig¨® armat presents a tot el conjunt, lluny de ser un caprici formal, s¨®n l¡¯expressi¨® d¡¯un quadrat i la superposici¨® d¡¯un altre girat 45 graus, fent visible la seva coordinaci¨® amb la doble direcci¨® dels forjats reticulars de cada planta. De fet, els girs de les plantes semblen la conseq¨¹¨¨ncia combinat¨°ria de la seva centralitat, que s¡¯est¨¦n tamb¨¦ als habitatges, alguns dels quals tenen una interessant sala d¡¯estar central separant les habitacions.

La teula de les cobertes, l¡¯obra vista de maons i rajoles de fang, contrasten amb els prefabricats in situ, amb els quals es tanquen els balcons i especialment les passeres, amb les seves formes corbes, que als d¡¯una generaci¨® ens recorden aquelles plantilles de metacrilat amb qu¨¨ les dibuix¨¤vem. Tant per fora, on predomina el ma¨® i les arestes, com per l¡¯interior dels patis de colors i formes corbes, tot respira una manualitat innegable. Sorpr¨¨n la incre?ble quantitat de superf¨ªcie dels espais comuns, que sumen escales, passeres i terrats, que repliquen en altura ¡ªa l¡¯espai¡ª els carrers reals.

Un monument excepcional i veritablement irrepetible que avui, senzillament, no es podria fer. Res ho faria possible, ni la normativa vigent, ni els criteris de disseny, ni els colors adequats emprats per les empreses p¨²bliques d¡¯habitatge d¡¯aquest pa¨ªs, ni el preu del s¨°l, ni ¡ªde fet¡ª nosaltres mateixos. Aix¨ª ens hem tornat. I aix¨° ¨¦s el que ens recorda el barri Gaud¨ª.