Esperant Jos¨¦ Mujica

A tots els alcaldables de Barcelona, els segurs i els que encara s¡¯ho han de guanyar, els devia pujar la mosca al nas diumenge a la nit veient els cinquanta minuts, en horari for?a senyor, que TV3 va dedicar a Manuel Valls. Era el segon cap¨ªtol de Quatre gats, un programa d¡¯entrevistes de Ricard Ustrell, del qual hav¨ªem vist el primer cap¨ªtol amb el l¨ªder escoc¨¨s Alex Saldmon.

Els dos programes van tenir el mateix esquema. A m¨¦s de l¡¯entrevista, una parella de convidats amb posicions contr¨¤ries han de parlar del tema nuclear del programa i del personatge convidat, i tamb¨¦ es pregunta en entrevistes curtes a d¡¯altres ¡ªperiodistes, parents, economistes¡ª la seva opini¨®. Per¨°, curiosament, aqu¨ª es va donar la gran difer¨¨ncia. Mentre els convidats sat¨¨l¡¤lit al programa de Saldmon amb prou feines van parlar del pol¨ªtic, alguns dels entrevistats sobre Valls es van despatxar a gust: que si arrogant, que si dret¨¤, que si els francesos estarien molt contents de veure¡¯l candidat a Barcelona perqu¨¨ aix¨° voldria dir que el tindrien lluny de la pol¨ªtica francesa... El protagonista del programa, aparentment, ignora aquestes opinions, no se li mostren. Aix¨° es va fer tant amb Saldmon com amb Valls, per¨° Valls hauria de tenir dret d¡¯intervenir perqu¨¨ solament ell va ser objecte d¡¯al¡¤lusions no gens amistoses. Mantenir-lo ali¨¨ a aquestes intervencions, que es fan al mateix programa, no sembla elegant ni acceptable.

I aix¨° que Ustrell practica la politesse durant l¡¯entrevista, negant la tesi d¡¯aquells exemplars que es pensen que si no fas soroll no fas periodisme. Ustrell respecta que el protagonista sigui l¡¯altre, una llei d¡¯hospitalitat del seu programa. Malgrat alguna mal¨ªcia, que s¡¯agraeix, no es pot dir que Ustrell cargoli els convidats; els deixa respirar i mostra una enganyosa fragilitat. En el cas de Valls hauria convingut alguna mal¨ªcia m¨¦s, perqu¨¨ un pol¨ªtic que et facilita fer l¡¯entrevista passejant pel museu d¡¯Orsay fora d¡¯horaris de visita ¡ªperqu¨¨ suposo que no van tancar el museu al p¨²blic¡ª ¨¦s un ex-primer ministre que encara t¨¦ recursos encara que no tingui galons.

A l¡¯entrevista, Valls va demostrar que la sap llarga i que els estratagemes comunicacionals van m¨¦s enll¨¤ de no portar una camisa a ratlles o una ins¨ªgnia a la solapa. A Saldmon se¡¯l veia amb menys recambra, amb la tranquil¡¤litat del jubilat. Va tenir algunes frases per pensar-hi, que l¡¯home va anar repetint infructuosament, com aquella que recorda que els escocesos van trigar 60 anys a aconseguir l¡¯acord de Londres per fer el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®.

Valls va fugir de pronunciar-se sobre si acceptar¨¤ la invitaci¨® per ser alcaldable de Ciutadans per Barcelona. Ustrell li va preguntar quants barris tenia Barcelona, i Valls, sense amagar que ho desconeixia, va fer la sensaci¨® que, si es presenta, s¡¯ho sabr¨¤. Estudiar¨¤ el que faci falta. Aquesta dada i la del preu del metro. Un detall que, des dels anys setanta, quan van pescar Giscard ignorant-lo, tots els candidats surten a la palestra amb aquesta lli?¨® apresa.

El programa est¨¤ molt treballat. Hi ha muntatge, hi ha banda sonora ¡ªno m¨²sica ambiental¡ª i hi ha uns convidats potents. De totes maneres, el programa que de veritat em fa gr¨¤cia ¨¦s el de diumenge vinent amb l¡¯expresident de l¡¯Uruguai, Jos¨¦ Mujica, una persona conven?uda que el nostre futur no t¨¦ per qu¨¨ ser com el nostre passat.

Hi ha una mancan?a dins el g¨¨nere de les entrevistes a pol¨ªtics. Cal aquella en qu¨¨ no parlin del que van fer, faran o de les seves bones intencions, sin¨® de qu¨¨ vol dir fer pol¨ªtica, la reivindicaci¨® de l¡¯intermediari (o no) i, com explica Daniel Innerarity, si ens estem acostumant a un combat pol¨ªtic que es fa sense que la realitat hi sigui present, sempre girant sobre ficcions ¨²tils.