Lla?os grocs, camises brunes

Els qui es pensen que el proc¨¦s s¡¯ha acabat, que es va acabar amb les passades eleccions del 21 de desembre, o amb l¡¯elecci¨® de Torra com a president, o amb l¡¯aixecament de l¡¯article 155, crec que s¡¯equivoquen de mig a mig. El proc¨¦s continua: molt viu, molt complex, cada vegada m¨¦s violent.

Algun dia s¡¯acabar¨¤, segurament quan les urnes donin un ampli suport a les opcions pol¨ªtiques partid¨¤ries de la Constituci¨®, de l¡¯autonomia catalana i de seguir formant part d¡¯Espanya i de la UE. Per¨° no veig a prop aquest dia, el mal sembrat des de fa tant de temps floreix amb for?a primaveral, campa lliurement pels carrers, imposa la seva voluntat per la for?a, amb la viol¨¨ncia moral dels lla?os grocs, amb viol¨¨ncia f¨ªsica dels CDR, amb la manipulaci¨® de les consci¨¨ncies que exerceixen certs mitjans de comunicaci¨®, oficials o comprats. El Govern de la Generalitat controla la policia perqu¨¨ es desenvolupin activitats il¡¤legals, destitueix als Mossos professionals i nomena els seus c¨¤rrecs afins ideol¨°gicament perqu¨¨ els violents actu?n impunement.

Tamb¨¦ perqu¨¨ actu?n a la universitat, en totes, ¨²ltimament a la de Barcelona en ocasi¨® d¡¯un homenatge a Cervantes organitzat per Societat Civil Catalana (SCC) que no es va poder celebrar perqu¨¨ ho van impedir aquestes bandes incontrolades. L¡¯assumpte m¡¯ha recordat un homenatge a Picasso a la Facultat de Dret de Barcelona, en la segona meitat dels anys seixanta, no recordo exactament el motiu, per¨° en tot cas era un any en qu¨¨ se li retien tributs d¡¯admiraci¨® a tot el m¨®n. A Espanya aix¨° no era possible perqu¨¨, es deia, era membre del partit comunista. Per¨° l¡¯acte es va fer, amb una assist¨¨ncia massiva, amb un alt significat pol¨ªtic i amb la toler¨¤ncia de les autoritats acad¨¨miques d¡¯aquella facultat, sempre c¨°mplices de les activitats antifranquistes que organitzaven professors i estudiants.

Al setmanari Destino es va publicar una nota breu que deixava const¨¤ncia de l¡¯acte i, al final, s¡¯afegia que, si b¨¦ es tractava d¡¯un homenatge modest, en aquelles circumst¨¤ncies, davant del silenci de les autoritats espanyoles, es podia considerar com el s¨ªmbol d¡¯un homenatge nacional al gran mestre. En aquells temps, com se sap, l¡¯art era una arma carregada de futur. N¨¦stor Luj¨¢n, amb la seva agudesa habitual, va dir en aquella ¨¨poca que ¡°es polititzava tot¡­ fins i tot les bombolles de l¡¯aigua de Vichy¡±.

Precisament, la nota sobre l¡¯homenatge a Picasso va suposar la primera multa administrativa a Luj¨¢n, director de Destino. Despr¨¦s en van venir moltes m¨¦s, fins i tot va ser objecte d¡¯una condemna penal i inhabilitat com a director. El setmanari va ser clausurat durant dos mesos. Jos¨¦ Verg¨¦s, l¡¯amo de Destino, va pagar les multes sense dir ni piu, el N¨¦stor va aguantar imp¨¤vid els costos personals que li causava tot aquell assumpte. Eren gent digna, liberals admirables, comprometien els seus diners i la seva professi¨®.

La multa sobre la nota de l¡¯homenatge a Picasso va ser, naturalment, recorreguda en les inst¨¤ncies pertinents i, tamb¨¦ naturalment, la sent¨¨ncia va confirmar les pretensions del Ministeri que llavors dirigia Fraga Iribarne. La sent¨¨ncia argumentava que si b¨¦ en la nota no es deia res que contradigu¨¦s els Principis del Moviment, l¨ªmit que assenyalava la llei de premsa, la seva intenci¨® era vulnerar-los i menysprear-los. Es condemnava per intencions. Per¨° el jutge tenia ra¨®. Ho puc assegurar perqu¨¨ llavors treballava a Destino i vaig redactar aquella nota amb tota la mala intenci¨® possible. El seu objectiu, com el de l¡¯homenatge, era desprestigiar el R¨¨gim fent veure com era d¡¯absurd que el Govern de Franco no se sum¨¦s a les celebracions mundials d¡¯alg¨² que havia nascut a M¨¤laga i seguia sent espanyol. Picasso s¡¯ho mereixia, sens dubte, per¨° l¡¯acte s¡¯inscrivia clarament en el proc¨¦s de lluita contra el franquisme.

El que va passar amb l¡¯homenatge a Cervantes em va recordar el de Picasso per una difer¨¨ncia notable: llavors les autoritats acad¨¨miques van ser valentes i van donar suport a aquell homenatge, ara s¨®n covardes, s¡¯excusen en el motiu peregr¨ª que la policia no pot entrar a la universitat per deixar el camp lliure als b¨¤rbars. Als anys trenta eren les ¡°camises brunes¡±, grups de xoc al comandament de R?hm, un nazi sinistre, assassinat m¨¦s tard per ordre de Hitler el 1934 despr¨¦s de la Nit dels ganivets llargs. Ara s¨®n els CDR amb lla?os grocs protegits, o fins i tot instigats, des del poder de la Generalitat. Llavors volien infondre por, ara tamb¨¦. El proc¨¦s continua.