L¡¯Ajuntament vol fer m¨¦s habitatge del que hi havia previst al 22@

El 22@ ¨¦s a punt de fer divuit anys. El pla de transformaci¨® urbana de la zona industrial del Poblenou de Barcelona (115 illes de cases) es va aprovar el juliol de l'any 2000, i l¡¯Ajuntament n¡¯ultima la revisi¨®. Durant l'¨²ltim any i mig s'han realitzat, en paral¡¤lel, un proc¨¦s participatiu amb els ve?ns (Repensem el 22@) i un altre amb experts (la Comissi¨® Ampliada). La fusi¨® dels dos documents de conclusions determinar¨¤ el futur de la meitat del total del pla, la transformaci¨® del qual est¨¤ incompleta o b¨¦ no ha ni comen?at. I si en alguna cosa hi ha consens ¨¦s en la necessitat de fer m¨¦s habitatge social del que s¡¯havia previst inicialment: perqu¨¨ la ciutat viu una crisi habitacional i per fer m¨¦s atractives les 70 hect¨¤rees que falta construir.

La creaci¨® ¡ªno sense pol¨¨mica, com la d'alguns assentaments¡ª del 22@ com a zona de mixtura entre activitat econ¨°mica capdavantera, habitatge social, equipaments i verd, s'ha saldat amb xifres engruixades. S'han urbanitzat 15 quil¨°metres de carrers, les empreses han passat de 3.500 a gaireb¨¦ 9.000, els treballadors, de 33.800 a 93.000. Per¨° dels 4.000 pisos projectats no s'ha arribat ni a la meitat. Tamb¨¦ la majoria dels metres d'equipaments encara s¡¯han de construir (no s'ha arribat al 10%) i els de zones verdes s'han quedat per sota del 40%.

Amb l'impuls inicial es van desenvolupar els solars m¨¦s propers a l'actual Torre Gl¨°ries i del costat mar de la Diagonal¡­ Per¨° dos factors van frenar el pla: la crisi econ¨°mica i la liquidaci¨® durant el mandat de l¡¯alcalde Xavier Trias de la societat del 22@ (juntament amb cinc empreses municipals m¨¦s). L'actual govern de l'alcaldessa Ada Colau portava al seu programa la ¡°reorientaci¨®¡± del pla ¡°sota una perspectiva social i comunit¨¤ria¡± i l'entrada del PSC al govern, que es va encarregar durant un any i mig de la promoci¨® econ¨°mica, li va donar un impuls. Les dues forces defensen, a m¨¦s a m¨¦s, un lideratge p¨²blic del projecte.

En mat¨¨ria d'habitatge, el pla urban¨ªstic 22@ preveu que del sostre que s'aixequi, el 90% es destini a activitat econ¨°mica i el 10% a pisos de protecci¨®. Tant l¡¯Ajuntament, com els ve?ns de l'entorn i l'associaci¨® d'empresaris del 22@ estan d'acord a augmentar la proporci¨® d'habitatge. La discrep¨¤ncia est¨¤ en quant i si tot p¨²blic, com fins ara (el que demanen els ve?ns, que recorden que a la Vila Ol¨ªmpica, Diagonal Mar i el front mar¨ªtim ¨¦s tot habitatge lliure); i en si obre el planejament a l'habitatge privat (del qual s¨®n partidaris els empresaris de l'associaci¨® 22@Network). Fins i tot els propietaris del s¨°l, que no arriben a la vintena, estan disposats a fer m¨¦s pisos dels previstos si els ajuda a atreure activitat econ¨°mica, asseguren fonts municipals.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s com s'amplia el percentatge d'habitatge, perqu¨¨ caldr¨¤ modificar el Pla General Metropolit¨¤ (PGM). Podria fer-se compensant els promotors amb m¨¦s oficines; augmentant el percentatge d'habitatge perqu¨¨ les parcel¡¤les terci¨¤ries resultessin m¨¦s atractives; o permetent un petit percentatge d'habitatge privat, explica el coordinador de la Comissi¨® 22@, David Mart¨ªnez, que tamb¨¦ ¨¦s director de Projectes de la Fundaci¨® BIT Habitat, un intent de ressuscitar l'antiga societat municipal. ¡°Es tracta d'equilibrar el valor del s¨°l, si el canvies has de garantir que no perdi valor¡±, apunta. El repte ¨¦s ¡°fer-ho t¨¨cnicament possible, amb l'objectiu de fer ciutat¡±, afegeix. I arribar-hi a temps i aconseguir consens pol¨ªtic abans de l¡¯acabament del mandat, per poder aprovar la revisi¨® abans de les eleccions.

La clau rau, a m¨¦s a m¨¦s, en el sector nord del 22@, de la Diagonal cap amunt, on es concentren les grans borses de s¨°l. La part bona ¨¦s que aquesta zona t¨¦ nous projectes que la fan m¨¦s atractiva que anys enrere: La Escocesa (comprada per l¡¯Ajuntament per convertir-la en un pol art¨ªstic), Ca l¡¯Alier com a centre d'innovaci¨® urbana, la transformaci¨® de Pere IV i la del carrer de Crist¨®bal de Moura en eix c¨ªvic i verd.

El president de l'associaci¨® d'empreses 22@Network, Xavier Monz¨®, subratlla que el districte ¨¦s ¡°un pacte entre viure i treballar¡± i preveu un augment de 5.000 nous empleats l'any en els propers quatre anys. Monz¨® defensa la necessitat de comptar amb empreses ¡°que juguin en la lliga global i la local¡±; de millorar la mobilitat a la zona nord ¡°que est¨¤ molt mal comunicada¡± i de fer m¨¦s habitatge, que permeti l'entrada de pisos de mercat lliure en el planejament ¡°per dinamitzar les inversions¡±.

Des de la Taula Eix Pere IV, Albert Val¨¨ncia, explica que la prioritat de les entitats ve?nals ¨¦s augmentar la proporci¨® d¡¯¡°habitatge p¨²blic de lloguer¡± i que es preservin i es legalitzin els nuclis i passatges de cases baixes, que ara estan fora d'ordenaci¨® i s¨®n patrimoni sindical. Tamb¨¦ demanen canviar el nom al pla, perqu¨¨ Poblenou tingui m¨¦s protagonisme. I que a nivell empresarial sigui un ¡°mix entre grans empreses i economia social, cooperativa i de proximitat, que no sigui un monocultiu d'oficines, com una City¡±.