Pilot als 14 anys

Estava a la piscina, una tarda de juliol, la calor era asfixiant. Avorrida. I vaig comen?ar a marejar el meu pare. Vull una moto, vull una moto, la necessite. No ho entens, no puc quedar-me enclaustrada a aquesta casa tot l¡¯estiu, li argumentava. Totes les meves amigues (b¨¦, aix¨° deia jo, per¨° no eren totes) tenien una moto. Aix¨ª que jo tamb¨¦ en volia una. Tenia 14 anys. I era bona nena, bona estudiant. Com anava a passar-me tot un altre estiu sense poder moure¡¯m, sense veure les meves amigues?

I, per no escoltar-me, va accedir. Em trauria el perm¨ªs per portar ciclomotor i, llavors, em comprarien una moto. I aix¨ª va ser.

L¡¯estiu seg¨¹ent, amb 15, anava i tornava, pujava i baixava, de la casa d¡¯estiueig al poble i del poble (o d¡¯on fos) a la casa. Amb la meva Vespino vermella. Fins que un dia, un 10 de juliol, festa popular al meu poble, el dia del patr¨®, em vaig fotre una h¨°stia descomunal. Les amigues hav¨ªem sortit de dinar. Un dinar ajustat a la nostra paga setmanal: entrep¨¤ a la motxilla, cerveses i uns litres de mistela, un vi dol?, de postres, suau. Suficient, per¨°, per atrofiar-me els sentits. En tornar a casa, a la tarda, vaig donar gas en lloc de reduir velocitat (no em pregunteu per qu¨¨, no vaig coordinar, en el sentit literal de la paraula) i em vaig estampar contra un mur. La meva millor amiga, que anava de paquet, va sortir volant. Deu? Vint metres? No ho s¨¦, per¨° va acabar al terra, molt lluny de mi.

No ens vam fer res. S¨ª, val, blaus per tot arreu, ferides sense import¨¤ncia, dolor d¡¯esquena, mal al genoll... O sigui, no ens vam fer res. Despr¨¦s d¡¯una plorera hist¨°rica i un glopet de cassalla vaig marxar a dormir la mona al sof¨¤. Sense moto. La meva Vespino vermella acabaria sent negra. Vam haver de curar-li les ferides tamb¨¦ a ella.

M¡¯he enrecordat d¡¯aquest episodi despr¨¦s que fa unes setmanes Andreas P¨¦rez mor¨ªs a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un accident al Circuit de Catalunya. I es gener¨¦s el debat. Andreas no era un xaval adolescent que anava en moto pel seu poble, Mollet. Andreas era un pilot. De 14 anys. O un projecte de pilot, si voleu. El cas ¨¦s que les ganes de triomfar i l¡¯enorme competitivitat ens donen, com a resultat, pilots de 14 anys. Per a alguns ¨¦s el m¨¦s natural. No comencen els nens i nenes a jugar a futbol amb cinc, sis o set anys? No hi ha nens i nenes que comencen a competir a una piscina amb set i vuit anys? Tots els nens que volen ser pilots munten en moto des de ben petits. Alguns ho han fet abans, fins i tot, d¡¯aprendre a anar en bici, com Marc M¨¢rquez. Per¨°, haur¨ªem gaudit dels ¨¨xits de Lorenzo i M¨¢rquez si haguessin comen?at a c¨®rrer als 15 anys, com ho va fer (molt abans) Crivill¨¦? Mai no en sabrem la resposta. Potser s¨ª, si tots (espanyols, per¨° tamb¨¦ italians, per parlar de les dues grans pot¨¨ncies en aquest esport) comen?aren m¨¦s tard a competir.

El cas ¨¦s que la Federaci¨® Internacional de Motociclisme ja fa uns anys que va pujar l¡¯edat m¨ªnima dels 15 als 16 per estrenar-se al Mundial. Haurien de ser 18? Probablement. I aix¨° afectaria les categories inferiors. Perqu¨¨ Andreas P¨¦rez no estava al Campionat del M¨®n. Va patir un accident en una cursa de l¡¯anomenat Mundial Junior, una competici¨® monomarca, amb motos de 250 cc i quatre temps, a la qual va arribar despr¨¦s d¡¯una temporada en qu¨¨ havia alternat dos campionats: el de Moto3 del Campionat d¡¯Espanya i l¡¯European Talent Cup, on va guanyar dos curses. On hem de posar els l¨ªmits, doncs?

Fa temps que ja hem assumit que la millor manera d¡¯entrenar un equip de futbol ¨¦s amb la pilota. No hi ha altra eina per entrenar pilots que una moto. Motos petites, de 50 cc o 80 cc, en circuits de karts. Motos de cross en pistes de terra. Per¨° motos. I als 12 anys, als circuits d¡¯asfalt. Massa aviat? Potser. Ara b¨¦, s¡¯ha avan?at molt des que un directiu de la federaci¨® catalana es va acollonir en veure un tal M¨¢rquez, ben petit, muntat a m¨¤quines en les quals no hi feia peu i volant pels aires dia s¨ª, dia tamb¨¦. La velocitat ja la tenia. Nom¨¦s necessitava una moto per a la seva estatura. Ara ja existeixen. Avui, despr¨¦s que les federacions regionals i l¡¯espanyola dibuixessin tota una estructura per a les categories petites, el salt d¡¯un any a altre ja no ¨¦s tan brusc. Ja no hi ha cap pilot que passi de les minimotos o el motocr¨°s als circuits d¡¯asfalt amb motos de 125 cc. L¡¯aprenentatge hi ¨¦s. I, en part, explica l¡¯¨¨xit recent del motociclisme espanyol. Explica l¡¯¨¨xit de la generaci¨® dels M¨¢rquez o els Espargar¨®. I de tots els que venen darrere. Per¨°, hem anat massa lluny greixant la m¨¤quina de fer pilots? Potser. Probablement no cal convertir-los en semiprofessionals als 14 anys. Voltant el m¨®n i jugant-se la vida. Perqu¨¨, no ho oblidem, es juguen la vida. Tots. Als 14. I als 20. I als 30. Que el motociclisme ¨¦s un esport de risc. I tots saben quins perills hi ha quan tanquen la visera del casc.

Tot i aix¨°, quants nens de 15 anys hi ha pels pobles espanyols amb una moto? Quantes nenes com jo ho era, pels carrers i amb menys consci¨¨ncia que xavals que porten tota la vida a sobre d¡¯una moto? Segurament els 15 tampoc no s¨®n una edat suficient per deixar els adolescents rodar pel m¨®n. Pel seu m¨®n i amb la seva natural indol¨¨ncia. Que als circuits de velocitat hi ha accidents, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha al carrer. I all¨¤, la majoria no porten guants ni granotes de pell. All¨¤ no hi ha escapat¨°ries ni proteccions.