¡°Cal donar m¨¦s llic¨¨ncies: els turistes no deixaran de venir¡±

"Barcelona volia turistes, i aqu¨ª els t¨¦, ara la pregunta ha de ser quin tipus de turisme vol que vingui". Aix¨ª reflexiona Nakul Sharma, el fundador i conseller delegat de Hostmaker, una empresa brit¨¤nica que es dedica a professionalitzar els pisos de particulars anunciats a Airbnb i altres plataformes, amb els quals assegura treure un rendiment un 12% superior. Lluny de la idea de l'economia col¡¤laborativa en la qual al principi es basava l'activitat d'empreses com Airbnb, Hostmaker aposta per donar a l'usuari totes les eines perqu¨¨ el pis particular es converteixi en el m¨¦s semblant a un hotel. Els treballadors de Hostmaker reben el client, netegen el pis i gestionen els problemes que sorgeixin durant l'estada sense que l'anunciant s'hagi d'implicar en res.

Hostmaker, que opera a Barcelona des del 2015 amb 100 empleats, factura 4 milions a l'any en aquesta ciutat, i 40 milions a Europa. La companyia gestiona 1.800 pisos, 200 a Barcelona. Despr¨¦s d'entrar al mercat de Madrid, l'empresa preveu administrar 1.400 apartaments tur¨ªstics entre les dues ciutats el 2019. Sharma considera que la seva empresa ajuda a millorar el perfil del turista, i encara que es mostra disposat a parlar amb les administracions sobre la regulaci¨®, critica l'actitud de bloqueig de Barcelona i Madrid, en les quals hi ha morat¨°ries de llic¨¨ncies. Creu que la soluci¨® ¨¦s repartir millor les llic¨¨ncies per la ciutat, i fer pagar per elles preus diferents segons la zona.

Pregunta: Qu¨¨ aporta Hostmaker a l'activitat dels pisos tur¨ªstics a Barcelona?

Resposta: La nostra funci¨® ¨¦s la d'oferir un servei complet de gesti¨® per als amfitrions. En aquest sentit, no pensem nom¨¦s en pisos tur¨ªstics, ja que podem gestionar des de tres dies a 300 dies. Vaig crear aquesta companyia perqu¨¨ vam veure tend¨¨ncies molt importants en com viatjava la gent i com la gent guanyava diners i interactuava amb les seves cases. Despr¨¦s de la crisi, es va comen?ar a veure la resid¨¨ncia no nom¨¦s com el lloc personal en el qual vius, sin¨® tamb¨¦ com una manera de guanyar diners. Al costat dels viatgers, tamb¨¦ arran de la crisi, cada vegada es busca m¨¦s flexibilitat, i l'habitaci¨® d'hotel no ¨¦s el producte adequat, i d'aqu¨ª van n¨¦ixer els pisos de vacances compartits. I la tercera tend¨¨ncia ¨¦s que, gr¨¤cies a la tecnologia, els plans canvien segons avancen. El nostre servei recull aquestes tend¨¨ncies: ¨¦s un servei complet en el qual les cases estan dissenyades, moblades... i la nostra experi¨¨ncia i el servei premium ofereixen m¨¦s rendibilitat als amfitrions.

P.: Si l'objectiu de la seva empresa ¨¦s professionalitzar l'anomenada economia col¡¤laborativa, no va en contra de l'origen d'aquesta activitat? Quina difer¨¨ncia hi ha entre la seva empresa i els apartaments tur¨ªstics professionals que ja existeixen?

R.: El que hi ha ¨¦s una evoluci¨® en l'economia col¡¤laborativa. Va comen?ar amb els ve?ns que tenien una habitaci¨® de sobres, per¨° moltes coses han canviat en l'¨²ltima d¨¨cada. La m¨¦s important ¨¦s que ha crescut la inversi¨® en el sector immobiliari, especialment a les ciutats, una tend¨¨ncia que t¨¦ el suport dels Governs que donen permisos de resid¨¨ncia a qui compri cases per sobre d'un determinat valor. Amb aquesta inversi¨®, el que queda s¨®n molts pisos comprats per inversors estrangers en els quals no viu ning¨². La nostra soluci¨® obre aquestes cases. A m¨¦s a m¨¦s, com m¨¦s creixi el turisme a Espanya, m¨¦s necessari ser¨¤ trobar un lloc en el qual acollir-lo.

P.: Quina soluci¨® proposa davant el malestar dels ve?ns pels pisos tur¨ªstics i per l'augment dels preus del lloguer?

R.: La ciutat ha d'escollir quin tipus de viatger vol atreure. El mercat ha respost: Volies m¨¦s turistes? ja els tens. Ara el que cal veure ¨¦s quin tipus de turista, si vols segmentar el mercat i buscar un turista m¨¦s premium, etc. Ven¨¨cia, Flor¨¨ncia i altres ciutats estan davant del mateix repte. La nostra resposta, com a Hostmaker, ¨¦s que, com que ens fem responsables de l'apartament, som responsables davant el ve?nat i davant els problemes que puguin sorgir. A m¨¦s a m¨¦s, la mitjana de les estades ¨¦s de set nits o m¨¦s, amb un preu de 150 o 200 euros per nit. Aix¨ª que no es tracta de turistes de cap de setmana que venen a fer la festa, sin¨® d¡¯un turista m¨¦s sostenible que est¨¤ disposat a pagar m¨¦s diners per la qualitat dels serveis i els pisos que gestionem. Amb nom¨¦s aix¨° ja estem proporcionant algunes de les solucions per evitar que vinguin els turistes menys desitjables.

P.: Per¨° el gran problema s¨®n els pisos sense llic¨¨ncia. Qu¨¨ opina que Airbnb comparteixi les dades dels seus anunciants amb l¡¯Ajuntament?

R.: Estem molt a favor de treballar amb l¡¯Ajuntament. Una cosa molt positiva per a les ciutats ¨¦s que poden decidir i gestionar el nombre de llic¨¨ncies, per modular el turisme que ve. No crec que nom¨¦s les 10.000 llic¨¨ncies que t¨¦ Barcelona siguin el nombre ideal: quan Ada Colau va arribar al Govern va aturar les llic¨¨ncies. Per¨° els turistes no pararan de venir, aix¨ª que la soluci¨® hauria de ser buscar una soluci¨® per atreure un altre tipus de turisme. Deixar de donar llic¨¨ncies nom¨¦s far¨¤ que la gent busqui la manera de continuar venint, perqu¨¨ el mercat ho demana. Si es distribueixen les llic¨¨ncies d'una manera correcta, per exemple no al centre per¨° si en altres barris, es podria arribar a una soluci¨® productiva.