¡°S¡¯ha acabat el temps en qu¨¨ el Govern agreujava el problema de Catalunya¡±

Tres setmanes despr¨¦s d'arribar a La Moncloa amb una inesperada moci¨® de censura, Pedro S¨¢nchez t¨¦ clar el que vol fer, per¨° tamb¨¦ el que no vol fer. De la conversa es despr¨¨n que el seu objectiu fonamental al Govern ¨¦s prendre la iniciativa i no deixar que els altres marquin el ritme. Es nota especialment a Catalunya. Pret¨¦n engegar les seves idees i no limitar-se a reaccionar a les possibles provocacions. S¨¢nchez mant¨¦ el seu full de ruta: acostament en breu dels pol¨ªtics presos catalans, reuni¨® amb Torra el 9 de juliol i to dialogant. El president del Govern no pot desenvolupar el seu programa perqu¨¨ nom¨¦s t¨¦ 85 diputats, per¨° creu que s¨ª que pot fer plans contra l'explotaci¨® laboral o la pobresa infantil, treure immediatament les restes de Franco del Valle de los Ca¨ªdos i buscar lleis per a les quals s¨ª que t¨¦ suports com l'eutan¨¤sia, canvis parcials en la reforma laboral, derogar la llei mordassa o triar un nou president de RTVE. I sobretot, busca accentuar el paper d¡¯Espanya a la Uni¨® Europea. S¨¢nchez defensar¨¤, com el president franc¨¨s, Emmanuel Macron, un projecte de reforma de l'euro mes ambici¨®s que el que proposava el Govern anterior i una major integraci¨® en pol¨ªtiques d'immigraci¨®. L'entrevista es desenvolupa en el seu despatx, al palau de la Moncloa, que resta pr¨¤cticament igual a com el va deixar l'anterior president, Mariano Rajoy. L'¨²nica difer¨¨ncia s¨®n uns tocs verds (a Pedro S¨¢nchez li agraden els cactus), dues escultures petites del Quixot, un bust petit del fundador del PSOE, Pablo Iglesias, i un altre de Manuel Aza?a, unes fotos familiars i una lleugera olor a encens, una frag¨¤ncia que li agrada molt.

P. Com reaccionar¨¤ el Govern davant la decisi¨® de la Generalitat de Catalunya de trencar relacions amb la Casa del Rei?

R. Els temps en qu¨¨ el Govern agreujava els problemes amb Catalunya s¡¯han acabat. Hem d'anar pas a pas, reconstruir la confian?a, la lleialtat que ha mancat durant aquests anys de conflicte entre la Generalitat i el Govern d¡¯Espanya. Aquesta ¨¦s la voluntat que jo manifestar¨¦ al president Torra quan em reuneixi amb ell el proper dia 9 de juliol. Hi ha molt¨ªssimes coses que es poden fer. Des de l'any 2011 no es reuneix la comissi¨® bilateral, que pot servir per reduir els conflictes en recursos al Tribunal Constitucional, agilitar q¨¹estions com les infraestructures, les inversions. La meva voluntat ¨¦s normalitzar les relacions institucionals. A mig termini cal abordar entre totes les forces pol¨ªtiques una renovaci¨® del pacte constitucional.

P. Si la Generalitat segueix for?ant la tensi¨® amb la Casa del Rei, com reaccionar¨¤?

R. La Casa Reial va encertar quan va plantejar que en tot el que t¨¦ a veure amb la pol¨ªtica ¨¦s el Govern i el president qui ha de marcar les l¨ªnies. El president Torra sap perfectament que amb qui ha de dialogar per normalitzar aquestes relacions ¨¦s amb el president del Govern. Nosaltres ho farem. No s'entendria que, per exemple, quan es convoqui el consell de pol¨ªtica fiscal i financera, no hi sigui la Generalitat.

P. A m¨¦s de la normalitzaci¨® de relacions institucionals, pot haver-hi interlocuci¨® pol¨ªtica real?

R. Quan activem la comissi¨® bilateral s¡¯hi tractaran temes pol¨ªtics, recursos que ha presentat l'anterior Govern a lleis aprovades pel parlament de Catalunya. N¡¯hi ha algunes que s¨®n de lluny inconstitucionals, com les vinculades amb el proc¨¦s. Per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres que tenen a veure amb la pobresa energ¨¨tica i altres q¨¹estions socials que poden ser perfectament tractades.

P. I si el president desenvolupa m¨¦s lleis relacionades amb el proc¨¦s?

R. El que espero ¨¦s que no tornin a la unilateralitat. La crisi a Catalunya no es resoldr¨¤ en un any ni en dos, ni en cinc ni sis. Som davant una crisi per a la qual caldr¨¤ la generositat i l¡¯esfor? de totes les parts, durant la propera d¨¨cada. Per tant caldr¨¤ una normalitzaci¨® en primera inst¨¤ncia i un acord en segon lloc. A Catalunya hi ha una crisi pol¨ªtica que ha de ser resolta des de l'¨¤mbit pol¨ªtic, i no des de l'¨¤mbit judicial. Per¨° a canvi exigeixo que hi hagi aquesta voluntat de reconstruir la confian?a per part del Govern de Catalunya.

P. El Govern ordenar¨¤ el trasllat dels pol¨ªtics presos a presons catalanes abans de l'entrevista amb Torra?

R. Jo desvinculo completament el que sorgeixi de la reuni¨® amb el president amb una cosa que t¨¦ un ¨¤mbit estrictament judicial i d'institucions penitenci¨¤ries. La meva posici¨® ¨¦s que el m¨¦s raonable ¨¦s que una vegada se substanci? la instrucci¨®, pot haver-hi acostament. El raonable ¨¦s que els presos, i sobretot a la pres¨® provisional, estiguin prop de les seves fam¨ªlies i dels seus lletrats. No ¨¦s una q¨¹esti¨® de t¨¤ctica. Nosaltres en l'oposici¨® hem estat molt cr¨ªtics amb la falta de respostes pol¨ªtiques a la crisi catalana, hem criticat que el Govern s'amagu¨¦s darrere de les togues. Respectem la instrucci¨® del jutge Llarena, i quan Institucions Penitenci¨¤ries consideri que no hi ha risc d'entorpir aquesta fase d'instrucci¨®, es prendr¨¤ la decisi¨®.

M¨¢s informaci¨®n

Pedro S¨¢nchez veu ¡°raonable¡± traslladar els pol¨ªtics presos quan acabi la instrucci¨®

L¡¯arribada de Pedro S¨¢nchez a la Moncloa dona oxigen al PSC

Mas demana que l¡¯independentisme alteri la seva estrat¨¨gia despr¨¦s del canvi de Pedro S¨¢nchez

El Govern de S¨¢nchez citar¨¤ Torra abans de l¡¯estiu

P. El jutge Llarena ja ha dit que per la seva banda poden fer-ho avui mateix si volguessin. A qu¨¨ esperen?

R. En aquest tipus de q¨¹estions, sempre hi ha matisos. No ho dic per polemitzar, per¨° ¨¦s el jutge el que ha de taxar els temps de la fase d'instrucci¨®. Quan se substanci?, el Govern prendr¨¤ la decisi¨® pol¨ªtica i va en la l¨ªnia que els he comentat.

P. Els presos d¡¯ETA tamb¨¦ s¡¯acostaran?

R. S¨®n coses diferents. S¨®n presos que tenen una condemna en ferm. Despr¨¦s de l'anunci de dissoluci¨® d¡¯ETA, i per tant del reconeixement de la seva derrota per part de l¡¯Estat de dret, ¨¦s evident que la pol¨ªtica ha d'adaptar-se a aquesta nova realitat. Per¨° l¨°gicament nosaltres tindrem en compte, com no pot ser d'una altra manera, les v¨ªctimes del terrorisme.

P. Aquest diumenge assistir¨¤ vost¨¨ a Brussel¡¤les a una minicimera informal que tractar¨¤ el tema de la immigraci¨®, el que m¨¦s divideix en aquest moment la Uni¨® Europea. Tot indica que s¡¯enduriran les postures de la UE. Espanya comparteix aquest enduriment?

R. La crisi migrat¨°ria t¨¦ com a causa fonamental una ra¨® demogr¨¤fica. De l'any 2018 a l'any 2050, a la UE seguirem tenint entorn de 700 milions d'habitants, per¨° l¡¯?frica passar¨¤ a 2.400. El 60% d'aquesta poblaci¨® tindr¨¤ menys de 25 anys. El 40% dels nens nascuts el 2050 ho faran a l¡¯?frica. No ¨¦s un desafiament que pugui resoldre's a curt termini. A mig termini cal fer un gran pla Marshall per estabilitzar democr¨¤ticament, econ¨°micament i socialment aquests pa?sos d'origen. I a curt termini, la UE ha de regular els fluxos migratoris. Tan demag¨°gic ¨¦s dir que es tancaran a pany i forrellat les fronteres en un m¨®n global com el nostre, com dir ¡°portes obertes¡±. El Govern del PSOE ha abordat circumst¨¤ncies semblants a aquestes en el passat. El 2004 i 2006 van arribar a les costes can¨¤ries 90.000 ¨¦ssers humans. Ja aleshores assenyal¨¤vem que hav¨ªem de fer front a aquesta crisi amb un acord europeu. No pot haver-hi una resposta unilateral. Nosaltres amb l¡¯Aquarius vam fer una crida a la solidaritat. Per¨° una cosa ¨¦s una crisi humanit¨¤ria i una altra cosa ¨¦s la pol¨ªtica migrat¨°ria. I aquesta pol¨ªtica migrat¨°ria ha de tenir una resposta comuna, europea.

P. It¨¤lia ja est¨¤ rebutjant altres vaixells. Espanya n¡¯acollir¨¤ m¨¦s?

R. Nosaltres no serem insensibles a aquestes trag¨¨dies humanit¨¤ries, per¨° ¨¦s evident que Espanya sola no pot donar-hi resposta.

P. Aquesta resposta comuna europea pot consistir en la creaci¨® de campaments fora de les fronteres de la UE?

R. Haig de con¨¨ixer m¨¦s detalladament la proposta que ens volen fer. No em sembla una soluci¨® que siguin els pa?sos fronterers els que se¡¯n facin exclusivament c¨¤rrec. L'eurof¨°bia ¨¦s el principal desafiament que t¨¦ la UE. Hi ha governs, com l'itali¨¤, que est¨¤ tenint un discurs antieuropeu, on hi preval l'egoisme nacional. Per¨° aix¨° tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la falta pr¨¨via de solidaritat per part de la UE, respecte a un pa¨ªs que est¨¤ acollint mig mili¨® d'¨¦ssers humans que venen de les costes de L¨ªbia. La millor manera de combatre l'eurof¨°bia ¨¦s amb una major integraci¨®. Som un Govern europeista i anirem a la minicimera de Brussel¡¤les i al consell amb la voluntat de donar-hi una resposta comuna.

P. El seu discurs i el del president franc¨¨s s¨®n els dos m¨¦s europeistes que hi ha dins de la UE. S¨®n Espanya i Fran?a aliats en aquest moment?

R. Vaig tenir ocasi¨® de xerrar amb Macron i va haver-hi una coincid¨¨ncia quant als objectius sobre la immigraci¨®. Jo agraeixo l'ajuda que va prestar amb l¡¯Aquarius, i tamb¨¦ la coincid¨¨ncia quant a la pol¨ªtica d'integraci¨® econ¨°mica i monet¨¤ria. S'han donat passos significatius en el Pressupost de la zona euro, m'agradaria que un dels elements fonamentals fos la creaci¨®, d'una vegada per totes, de l'impost de transaccions financeres, i que es pogu¨¦s culminar la Uni¨® Banc¨¤ria. Tenir un fons de garanties i de dip¨°sits com¨² seria un pas decisiu. I tamb¨¦ que s'engegui un Tresor ¨²nic.

P. Volen incorporar-se a l'eix Par¨ªs-Berl¨ªn, tenint en compte que It¨¤lia hi est¨¤ quedant fora?

R. ?s una elecci¨® del Govern itali¨¤. Nosaltres el que volem ¨¦s que hi hagi un front europeista, que redueixi l'eurof¨°bia. Volem incorporar altres pa?sos que s¨®n tamb¨¦ proeuropeus. Volem que es reforci aquest eix Madrid-Par¨ªs-Berl¨ªn. Si un analitza la perspectiva hist¨°rica sempre que Fran?a, Alemanya i Espanya han anat de la m¨¤ li ha anat b¨¦ a la UE. A mi m'agradaria tamb¨¦ incorporar Lisboa. Crec que aquesta perspectiva ib¨¨rica ens aniria molt b¨¦ i a m¨¦s amb un govern socialista amic com el d¡¯Ant¨®nio Costa.

P. Qu¨¨ canviaran en pol¨ªtica d'immigraci¨®? Eliminar les concertines, eliminar les devolucions en calent, eliminar els CIEs?

R. Respecte als CIEs, estem oberts a la seva millora.

P. Per¨° no a la seva eliminaci¨®.

R. Per¨° no a la seva eliminaci¨® perqu¨¨ ¨¦s evident que els necessitem. Quant a les concertines, Espa?a t¨¦ una rigorosa pol¨ªtica de control de fluxos migratoris, per¨° es poden respectar els drets humans. Estem en proc¨¦s d'estudi de com substituir les concertines. Aix¨° no significar¨¤ que Espanya obri les portes. Es poden controlar els fluxos migratoris sense haver de ferir ni danyar un ¨¦sser hum¨¤.

P. Quan es trauran les restes de Franco del Valle de los Ca¨ªdos. Ser¨¤ r¨¤pid?

R. Volem que el trasllat de les restes de Franco sigui immediat. Crec que una democr¨¤cia madura com la nostra, europea, no pot tenir s¨ªmbols que separin els espanyols. Aquest Govern complir¨¤ amb el mandat del Congr¨¦s dels Diputats del 2017 de convertir el Valle de los Ca¨ªdos en un lloc de reconciliaci¨®.

P. Podria donar una data? Abans de l'estiu? Molta gent en dubta.

R. Es far¨¤. Si alguna cosa he demostrat ¨¦s capacitat executiva.

P. Un dels grans problemes d'aquest pa¨ªs ¨¦s que els joves viuen pitjor que els seus pares. No obstant aix¨°, els Governs parlen dels vells, de pensions, i no dels joves. Qu¨¨ s¡¯hi pot fer?

R. Jo he seguit molt de prop el debat sobre Deliveroo i totes les demandes respecte a la precarietat i la falta de protecci¨® laboral de molts d'aquests treballadors que s¨®n joves. El Govern aprovar¨¤ un pla director de lluita contra l'explotaci¨® laboral.

P: Com seria? Quants fons? Nova regulaci¨®?

R: Hi ha moltes experi¨¨ncies ara mateix que s'estan fent en governs auton¨°mics socialistes, Balears per exemple, on hi ha una pres¨¨ncia molt gran del sector hoteler. S'han mobilitzat recursos a la inspecci¨® laboral per fer emergir aquesta realitat d'explotaci¨® laboral que sofreix desgraciadament molta gent al nostre pa¨ªs. Als agents socials ja els anunciem la nostra voluntat d'engegar aquest pla director de lluita contra l'explotaci¨® laboral.

P: Com es desenvolupa, quins ministeris hi intervenen, per a quan ho t¨¦ vost¨¨ previst?

R: Estem treballant-hi. L¨°gicament, ser¨¤ una cosa que compartim amb els governs auton¨°mics perqu¨¨ evidentment molta d'aquesta acci¨® d'inspecci¨® els incumbeix tamb¨¦.

P: Com garantir¨¤ la sostenibilitat del sistema de pensions?

R: El Govern anima, dona suport i aplaudeix que els sindicats i empresaris acordin una escalada de pujada dels sous. Per millorar la recaptaci¨® de la Seguretat Social ¨¦s indispensable que hi hagi un creixement salarial. El que no pot ser ¨¦s que en la participaci¨® dels salaris a la renda representi ara mateix, en termes agregats, el mateix volum que l'any 1989.

Tamb¨¦ cal obrir un debat per eliminar el topall a les cotitzacions a la Seguretat Social, les m¨¦s altes. ?s una de les recomanacions del Pacte de Toledo. I revisar la pol¨ªtica de bonificacions. A m¨¦s, nosaltres ja vam parlar amb l'anterior Govern de la necessitat de crear impostos finalistes, com l'impost a les grans empreses tecnol¨°giques i tamb¨¦ a les del sector financer.

P: En l'impost a la banca vost¨¨ va ser molt concret quan era a l'oposici¨®: 8 punts de pujada en l'impost de societats. Ho far¨¤ ara que ¨¦s al Govern?

R: Propos¨¤vem un rec¨¤rrec de l'impost de societats a la banca, s¨ª. Ho veurem. El Ministeri d¡¯Economia i el Ministeri d¡¯Hisenda estan fent els n¨²meros. Nosaltres hi tenim la intenci¨® pol¨ªtica. Obrirem el debat.

P: En la reforma laboral fins on es pot arribar?

R: Nosaltres sostenim que ¨¦s necess¨¤ria la derogaci¨® de la reforma laboral, per¨° no hi ha una majoria parlament¨¤ria per fer-ho. Hi ha majoria per revisar l'article 42.1 de l¡¯Estatut dels Treballadors per protegir els treballadors de les empreses subcontractades. Hem de ser capa?os de resoldre el tema de la ultraactivitat, perqu¨¨ la reforma laboral acabar¨¤ amb ella. Creiem que es pot obrir el debat sobre la prevalen?a en la negociaci¨® dels convenis col¡¤lectius a nivell d'empresa o a nivell provincial. I despr¨¦s jo crec que hi ha un ampli marge per parlar de la igualtat laboral, de la lluita contra la bretxa salarial.

P: T¨¦ vost¨¨ segura la majoria parlament¨¤ria per aprovar el pressupost del 2019? Perqu¨¨ el del 2018 no el pot vost¨¨ prorrogar perqu¨¨ ¨¦s el del PP, no?

R: B¨¦, l'¨¤nim del Govern ser¨¤ aquest. Ser¨¤ el d'aprovar uns Pressupostos amb una agenda social i mentrestant anar fent cam¨ª amb aquests. Per exemple, en el proper Consell de Ministres aprovarem un pla de xoc contra la pobresa infantil. Avui ¨¦s l'¨²ltim dia de curs per als nens dels col¡¤legis p¨²blics i la setmana vinent dels concertats. Volem garantir l'obertura de menjadors escolars, campaments per als nens que no tenen aquesta possibilitat, i lluitar contra una realitat que dol i que afecta ni m¨¦s ni menys que el 28% dels nens i nenes del nostre pa¨ªs. Hem creat l¡¯Alt Comissionat de la pobresa infantil. M¡¯hi involucrar¨¦ personalment. Hi ha recursos p¨²blics, per¨° tamb¨¦ demanarem a les grans empreses que ens ajudin.

P: Tenen al cap alg¨² per presidir RTVE?

R: Tinc clar el perfil per¨° no tinc clar el nom.

P: Quin ¨¦s el perfil?

R: Ha de ser una persona amb una reputaci¨® acreditada i amb la capacitat de poder articular consensos entorn de tres objectius fonamentals. El primer, que la radiotelevisi¨® espanyola sigui de tots els ciutadans, no del que li digui el Govern de torn. Dos, ha de tenir un comprom¨ªs tamb¨¦ amb el sosteniment a mig termini d'un servei fonamental com ¨¦s el de la informaci¨®. I tres, jo crec que ha de ser l'expressi¨® d'una pluralitat que ara mateix el Consell d¡¯Administraci¨® no t¨¦.

P: Per qu¨¨ ho fa per decret?

R: Perqu¨¨ no tinc cap altra opci¨®. Fa un any vam impulsar una llei per renovar el Consell d¡¯Administraci¨® de RTVE a trav¨¦s d'un mecanisme que era el Comit¨¨ d¡¯Experts. Qu¨¨ ha passat? Que no s'ha renovat, ni ha comen?at si m¨¦s no la tramitaci¨® de les eleccions com a conseq¨¹¨¨ncia de l'obstaculitzaci¨® del PP. No permetrem un buit de poder. Hi ha consellers que porten tres anys sense renovar-se. Volen perpetuar un debilitament d'un servei p¨²blic fonamental com ¨¦s aquest. Nosaltres renovem des de l¡¯Executiu aquest Consell d¡¯Administraci¨® per¨° respectem el consens de la C¨¤mera. Els instem simplement al fet que ho facin de manera urgent.

P: Quan derogaran la llei mordassa?

R: Ara est¨¤ en tramitaci¨® parlament¨¤ria i per tant el que esperem ¨¦s que el Congr¨¦s, i crec que hi ha majoria, modifiqui els elements m¨¦s perversos d'aquesta llei.

P: Hi haur¨¤ eutan¨¤sia a Espanya abans del final de la legislatura?

R. Aquest ser¨¤ tamb¨¦ un dels meus principals compromisos. Jo vull que aquesta legislatura acabi amb una llei d'eutan¨¤sia al nostre pa¨ªs i que sigui reconeguda com un servei per part de la sanitat p¨²blica, un servei fonamental.

P: Hi haur¨¤ un refor? pressupostari de la sanitat?

R: S¨ª, apostarem per millorar el finan?ament de la sanitat. El Govern pot incentivar la inversi¨® en la modernitzaci¨® de tots els aparells que es necessiten en la sanitat p¨²blica. I aqu¨ª nosaltres hi posarem especial ¨¨mfasi. Reconstruirem molts dels drets que han estat desmantellats al llarg d'aquests ¨²ltims anys, i en particular el de la sanitat p¨²blica.

P: Com ho far¨¤ si ja ha dit que no pot promoure la reforma del finan?ament auton¨°mic?

R: Cal ser realista. No marejar¨¦ la perdiu, com ho feia el Govern del PP. La culminaci¨® de totes aquestes tasques ser¨¤ en la propera legislatura, per¨° ara podem oferir millores parcials.

P: Hi ha diners per a aix¨°?

R: S¨ª, per aix¨° s¨ª que hi ha diners.

P: No obstant aix¨°, Espanya t¨¦ ja un av¨ªs de la Comissi¨® Europea advertint que ¨¦s possible que no es compleixi l'objectiu de d¨¨ficit. Aix¨° obligaria a reajustaments, per no dir retallades.

R. El Ministeri d¡¯Hisenda est¨¤ analitzant la situaci¨® actual dels pressupostos i dels ingressos p¨²blics.

P: Ara que ¨¦s president, com veu tot el que ha passat? Va ser destitu?t del seu partit, va guanyar dues prim¨¤ries, va perdre dues eleccions, molta gent no confiava en vost¨¨.

R: La lli?¨® al final de la pol¨ªtica i de la vida ¨¦s que els camins no estan escrits. La moci¨® de censura ha suposat un canvi d'¨¨poca en la pol¨ªtica espanyola. Va ser un ja n'hi ha prou! a la corrupci¨® i un s¨ª a la regeneraci¨® democr¨¤tica. Estem en un canvi d'¨¨poca en la cultura pol¨ªtica. Ja no podem regir-nos per par¨¤metres que fa 15 dies eren els normals. La societat espanyola no els tolera. ?s molt positiva la il¡¤lusi¨® que s'ha obert. El Govern ha recollit reivindicacions que estaven al carrer. Per exemple, qu¨¨ es va reivindicar el 8 de mar?? El paper de la dona en la vida social, econ¨°mica i pol¨ªtica d'aquest pa¨ªs. El Consell de Ministres ara ¨¦s el que m¨¦s dones t¨¦ al m¨®n. Aix¨° ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'aquest 8 de mar?. A m¨¦s, jo no m¡¯apartar¨¦ ni un mil¡¤l¨ªmetre del mandat de la regeneraci¨® democr¨¤tica.

P: Haurien de passar els candidats a un c¨¤rrec p¨²blic una mena de test d'idone?tat?

R: Jo no aspiro, i crec que els ciutadans tampoc, a tenir ap¨°stols ni sants al capdavant del Govern.

P. Vost¨¨ sempre va pensar que seria president?

R: No, jo mai ho vaig pensar. El meu full de ruta era completament diferent al de la moci¨® de censura. Era preparar primer les municipals i despr¨¦s presentar-me a les generals. L'encert que va tenir el PSOE va ser ser conscient que la sent¨¨ncia de G¨¹rtel era la gota que feia vessar el got. La pol¨ªtica nom¨¦s arribava a la p¨¤gina de successos. Ara s'ha retornat al seu lloc natural, que ¨¦s parlar d'atur, salaris, reformes.

P: L'exercici del poder ajuda a cohesionar els partits?

R: Home, dir el contrari¡­

P. El PSOE podr¨¤ guarir les seves ferides? Ha estat un proc¨¦s molt traum¨¤tic.

R. Per¨° miri el que passa fora d¡¯Espanya¡­ La pol¨ªtica renovada ara mateix est¨¤ subjecta a molt¨ªssimes tensions externes i internes i el PSOE no n¡¯ha estat ali¨¨. A difer¨¨ncia del que passa a la socialdemocr¨¤cia en altres pa?sos de la UE, nosaltres hem sabut anticipar aquests aven?os. Amb moltes dificultats, amb debats interns, per¨° crec que ¨¦s bo per a l'esquerra que hi hagi una socialdemocr¨¤cia forta a Espanya.

P. Qu¨¨ pensa en mirar enrere?

R. Jo diria que aquest ¨¦s un Govern sense hipoteques i aix¨° tamb¨¦ ¨¦s important. ?s un Govern que neix d'unes circumst¨¤ncies totalment extraordin¨¤ries. L'objectiu fonamental ¨¦s consolidar aquest canvi d'¨¨poca. Aquesta ¨¦s la principal tasca que t¨¦ aquest Govern.

P. ?s vost¨¨ un home amb sort o molt perseverant?

R. No ¨¦s incompatible. Soc les dues coses.