El jutge de la G¨¹rtel: ¡°Mentre jutjava el cas vaig patir m¨¦s atacs que en tota la meva carrera¡±

En la primera entrevista concedida per Jos¨¦ Ricardo de Prada Solaesa (Madrid, 1957) des que es va fer p¨²blica la primera sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, aquest magistrat, un dels dos que van formar la majoria de la secci¨® segona de la sala penal de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional que va dictar la resoluci¨® ¡ªque va declarar el Partit Popular responsable a t¨ªtol lucratiu d¡¯una extensa i profunda trama de corrupci¨® pol¨ªtica i institucional a trav¨¦s de la seva relaci¨® amb el Grup Correa¡ª, parla sobre el seu impacte pol¨ªtic.

Com a capdavanter de la just¨ªcia universal, De Prada va ser un dels magistrats que va intervenir en el cas Pinochet, va declarar competent Espanya per perseguir delictes de lesa humanitat com genocidi o tortura a Xile i va ser el ponent de la sent¨¨ncia del militar argent¨ª Adolfo Scilingo, condemnat a 640 anys de pres¨® per un delicte de lesa humanitat durant la dictadura. Ha format part de la sala d¡¯apel¡¤lacions de crims de guerra de la Cort de B¨°snia i Hercegovina a Sarajevo (2005-2008) i en aquests moments ¨¦s a la Haia. Forma part del tribunal que decidir¨¤ sobre l¡¯apel¡¤laci¨® contra la sent¨¨ncia que va condemnar Radovan Karadzic per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra.

Pregunta. Vost¨¨ s¡¯imaginava que aquesta sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel provocaria un gir pol¨ªtic com el que s¡¯ha produ?t?

¡°L'exist¨¨ncia de la caixa b del PP ¨¦s una conclusi¨® un¨¤nime del tribunal¡±

Resposta. Evidentment que no. El tribunal era plenament conscient de la gravetat de les conclusions a les quals s¡¯arribava en la sent¨¨ncia, que afectaven de ple el partit pol¨ªtic que hi havia al Govern, per¨° aquestes s¨®n el resultat d¡¯un treball molt seri¨®s i rigor¨®s, de molts anys d¡¯investigaci¨® policial, d¡¯una instrucci¨® judicial realitzada per jutges i fiscals molt competents i de gaireb¨¦ un any i mig de judici amb centenars de proves realitzades i sis mesos de deliberacions i treball feixuc. ?s veritat que el resultat social i pol¨ªtic produ?t ¨¦s incre?ble, per¨° va molt m¨¦s enll¨¤ de la sent¨¨ncia. Correspon al joc dur de la pol¨ªtica pel poder, i ni el tribunal que ha dictat la sent¨¨ncia ni la sent¨¨ncia mateixa hi tenen res a veure.

P. M¡¯imagino que no va ser f¨¤cil arribar a dictar aquesta resoluci¨®.

R. No ho va ser de cap manera i no nom¨¦s per les dificultats t¨¨cniques. En l¡¯assumpte G¨¹rtel hi ha hagut sempre molts obstacles.

¡°Rajoy tenia l'obligaci¨® de dir la veritat en el judici¡±

P. A qu¨¨ es refereix?

R. Per b¨¦ que la just¨ªcia com a instituci¨® pugui aparentar ser relativament forta, els tribunals, i sobretot els jutges, som fr¨¤gils i vulnerables. ?s molt f¨¤cil afectar el seu bon funcionament. El cas G¨¹rtel no ha quedat al marge dels intents d¡¯inger¨¨ncies per part de la pol¨ªtica.

P. Pot ser m¨¦s expl¨ªcit?

R. Provar¨¦ de ser-ho. El jutge que va iniciar les investigacions [Baltasar Garz¨®n] va ser inhabilitat durant 11 anys pel Tribunal Suprem. D¡¯altra banda, hi ha els diferents canvis de jutges d¡¯instrucci¨®, en alguns casos no gaire comprensibles. I ha passat el mateix amb la composici¨® dels tribunals d¡¯enjudiciament. Sens dubte, ¨¦s un assumpte pol¨ªticament molt sensible en el qual els partits pol¨ªtics han anat a totes, i algun fins i tot ha provat de col¡¤locar els seus jutges m¨¦s propers. I no em refereixo a una simple afinitat ideol¨°gica, sin¨® a clares vinculacions, la qual cosa els feia a aquestes persones inid¨°nies per jutjar. Tamb¨¦ hi ha hagut formes subtils i menys subtils de pressi¨®.

P. A vost¨¨ l¡¯han pressionat?

R. Ning¨² s¡¯ha dirigit a mi demanant-me que resolgu¨¦s en un sentit o un altre, per¨° durant els darrers tres anys, coincidint amb G¨¹rtel, he patit m¨¦s atacs com a jutge des de la pol¨ªtica i des dels mitjans que secunden determinats plantejaments pol¨ªtics que en els gaireb¨¦ trenta restants que porto treballant com a jutge a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. I no nom¨¦s jo, tamb¨¦ la meva fam¨ªlia. S¡¯ha utilitzat qualsevol pretext per a aix¨°. I ¨²nicament la meva associaci¨® professional [Jutgesses i Jutges per a la Democr¨¤cia] m¡¯han defensat alguna vegada. Per descomptat, no el Consell General del Poder Judicial [CGPJ], que al meu parer ¨¦s qui hauria d¡¯haver-ho fet. Els jutges som molt vulnerables i no podem defensar-nos per nosaltres mateixos. El Consell hauria d¡¯assumir aquesta funci¨®, per¨° lamentablement est¨¤ molt lluny dels jutges i actua seguint els vaivens de la pol¨ªtica.

P. S¡¯ha criticat des de posicions pol¨ªtiques que la sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel cont¨¦ innecess¨¤ries refer¨¨ncies al PP o que es pronuncia sobre temes, com la caixa b d¡¯aquest partit, que s¨®n objecte d¡¯altres procediments.

¡°El Consell General del Poder Judicial est¨¤ molt lluny dels jutges¡±

R. No ¨¦s veritat. La sent¨¨ncia fa un esfor? per ser molt acurada en les conclusions que exposa com a fets provats i amb prou feines fa algunes refer¨¨ncies succintes a les relacions del Grup Correa amb el Partit Popular. Les imprescindibles perqu¨¨ el relat sigui expressiu i intel¡¤ligible. Es limita a dibuixar el context en qu¨¨ actuava el Grup Correa que, com vost¨¨ comprendr¨¤, no surava a l¡¯aire, com tampoc moltes de les persones que han resultat condemnades. No es tractava de simples casos de corrupci¨® institucional a?llada i era imprescindible posar-ho de manifest. Respecte de l¡¯exist¨¨ncia de la caixa b al PP, ¨¦s una conclusi¨® un¨¤nime del tribunal. Resultava un antecedent imprescindible per justificar la condemna d¡¯alguns dels acusats.

P. Calia q¨¹estionar en la sent¨¨ncia la credibilitat com a testimoni de Mariano Rajoy, president del Govern en aquell moment?

R. El tribunal va valorar acuradament aquest tema i va considerar que fer-ho responia al normal funcionament de la just¨ªcia en una societat democr¨¤tica en qu¨¨ tots els ciutadans s¨®n iguals davant la llei. El tribunal necess¨¤riament ha de valorar la credibilitat de tots els testimonis que intervenen, i no hi havia cap ra¨® per excloure el testimoni Mariano Rajoy si ho feia amb altres.

P. Quan va ser cridat com a testimoni, era previsible quin seria el seu comportament processal. Creu que tenia una altra opci¨®?

R. El tribunal, durant el judici, va provar de donar la m¨¤xima normalitat possible a la declaraci¨® d¡¯aquest testimoni que ocupava la presid¨¨ncia del Govern ¡ª¨¦s a dir, que era el m¨¤xim representant d¡¯un altre poder de l¡¯Estat¡ª, per¨° no se¡¯l va cridar per aix¨°, sin¨® pel seu possible coneixement sobre els fets. Va ser cridat a judici com qualsevol altre ciutad¨¤ i ¨²nicament se li va permetre declarar en estrades per defer¨¨ncia a la seva posici¨® institucional, per¨° sense que aix¨° signifiqu¨¦s cap privilegi. Tenia l¡¯obligaci¨®, com qualsevol altre ciutad¨¤, de dir la veritat.

M¨¢s informaci¨®n

Rajoy va amagar tant com va poder la corrupci¨® de G¨¹rtel

El PP, B¨¢rcenas i Correa, condemnats en el judici central del ¡®cas G¨¹rtel¡¯

Costa confessa que el PP valenci¨¤ ¡°es va finan?ar amb diner negre¡± per ordre de Camps

P. La sent¨¨ncia declara la responsabilitat del PP ¨²nicament com a part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu.

R. El Partit Popular va ser condemnat ¨²nicament pel que havia estat objecte d¡¯acusaci¨®. Per haver-se beneficiat civilment d¡¯una situaci¨® delictiva. Ning¨² l¡¯acusava penalment. Abans de la reforma del Codi Penal del 2010 nom¨¦s podien delinquir persones f¨ªsiques, per la qual cosa cap persona jur¨ªdica ni partit pol¨ªtic podia ser responsable penalment pel que hagu¨¦s fet abans d¡¯aquesta data. Ning¨² pot dir, per tant, que el PP hagu¨¦s com¨¨s cap delicte abans d¡¯aquesta data. Un tema diferent s¨®n els judicis pol¨ªtics o morals que es vulguin o es puguin efectuar pel seu comportament o relaci¨® acreditada amb fets o persones que s¨ª que van cometre delictes i per haver-se¡¯n beneficiat, per¨° aquest ¨¦s un tema que transcendeix la just¨ªcia.