Espin¨¤s, ¡°aquell de les ulleres¡±

¡°Dem¨¤ em costar¨¤ entendre qu¨¨ m'ha passat; soc foraster, em sento ali¨¨ a aquesta realitat¡±, deia ahir l'escriptor i periodista Josep Maria Espin¨¤s. Aquesta realitat eren les prop de 250 persones que van omplir la sala d'actes de l'Ateneu Barcelon¨¨s, que li retia homenatge als seus 91 anys. Era un p¨²blic ben seu, seguidor d'anys, incondicional de qui fa 42 que escriu ininterrompudament una columna di¨¤ria, fins a l'extrem que ahir en duien algunes de retallades, i que van demostrar tamb¨¦ haver llegit bona part dels 90 llibres de la seva prol¨ªfica carrera, ja que quan els professors de la Universitat de Girona Xavier Pla i Xavier Antich citaven algun fragment en glossar la seva obra, m¨¦s d'un assentia.

Espin¨¤s afronta l'ofici des de la mateixa premissa personal, ¨ªntima, i liter¨¤ria. ¡°Sempre he escrit la realitat que veia, no la que m'inventava; he escrit a partir del fet que m'he conformat a ser jo mateix; jo no s¨¦ qu¨¨ soc; el m¨®n ¨¦s ple de gent que s¨ª que sap qui ¨¦s; jo, no... I aix¨ª, amb els anys, m'he trobat amb l'esc¨¤s prestigi del tastaolletes, per¨° les olletes sempre me les he forjat jo. I el resultat ¨¦s que als meus 91 anys segueixo sense tenir creences, ni liter¨¤ries¡±.

Responia aquesta mena de mon¨°leg intimista a la presentaci¨®-interpel¡¤laci¨® que Pla havia fet d'Espin¨¤s, a qui va provocar dient-li que el seu nom li evocava ¡°una bateria de noms i ¨¨poques¡±, enlla?ant-lo amb els seus coetanis Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Camilo Jos¨¦ Cela, Miguel Delibes, o amb cap?aleres com a Destino?i Avui, o amb George Brassens o la Nova Can?¨® o la lletra del cant del Bar?a. Les famoses olletes. I tamb¨¦ definint-lo com un escriptor epis¨°dic i no diacr¨°nic, que ¡°mai s'ha automitificat ni s'ha plantejat el relat del seu jo, col¡¤locant-se als ant¨ªpodes, per exemple, de Baltasar Porcel¡±; un Espin¨¤s que ha fet literatura de viatges, novel¡¤les, periodisme ¡°sense histrionismes, amb una neutralitat sentimental i una alegria de viure que no es troba ni en els seus coetanis ni en els m¨¦s joves perqu¨¨, per a Espin¨¤s, la felicitat comen?a quan s'acaben les pretensions; ¨¦s un presentista¡±.

Escoltava atent l'homenatjat, amb una camisa i americana clares, uns bra?os prims creuats just al diafragma. Se li va acudir recordar llavors una vegada que un entrevistat el va obligar a definir-se en nom¨¦s dues paraules: ¡°Aquell de les ulleres¡¯, li vaig dir... Ara podria dir: ¡®Aquell que encara viu¡¯... He tingut molta sort, m'he envoltat de gent que m'ha ajudat a entendre¡±. I aqu¨ª va citar sense citar la seva dona, la seva editora o la gent de la seva segona casa, els del restaurant L¨¢zaro, tots presents. ¡°Jo soc aquest que troba: qu¨¨?, qui?, on?, amb quina gent...? Aquest soc jo¡±.

Antich va elogiar l'¨²s espinasi¨¤?de la primera persona del singular ¡°per¨° no per egoisme, sin¨® per honestedat; est¨¤ en el text com est¨¤ al m¨®n, el que fa ¨¦s una analogia entre el viure i l'escriure; habita des d'un distanciament san¨ªssim, sense tesi ni doctrina¡±. En el joc t¨¤cit de l'homenatge, Espin¨¤s va tornar a respondre: ¡°Crec en totes les coses, tot i que potser no en com es manifesten¡± i tot seguit va ratificar que es trobava ¡°indefens, com un estaquirot, no s¨¦ dir res de mi, aix¨° s¨ª, no he programat mai res: no ¨¦s una virtut, sin¨® una fatalitat¡±. I va afegir, en la seva ¨²nica refer¨¨ncia a l'actualitat: ¡°Estic amb la gent que intenta que Catalunya tingui el que ha de tenir, sense espatllar-ho, construint, i que vosaltres, jo no, ho pugueu veure¡±.

Com que Pla va esmentar els seus llibres de viatges, Espin¨¤s, imitant la veu ronca de Cela, va recordar el que va fer amb ell pel Pirineu i la nit en qu¨¨ al final de la jornada, ja a la fonda, aquell li va preguntar: ¡°¡®Escolti, Espin¨¤s, qu¨¨ hem vist avui?¡¯; era incre?ble: se suposa que un escriptor, un periodista, ha de tenir una manera molt particular de veure el m¨®n. Potser per aix¨° ell va publicar el seu viatge set anys despr¨¦s del meu, despr¨¦s de llegir-se'l i saber potser qu¨¨ dir¡±, va fer broma.

Antich, sobre un dels llibres clau de l'escriptura d'Espin¨¤s, El meu ofici, va recordar que a l'INEM a l'escriptor el van obligar a etiquetar-se laboralment com a ¡°t¨¨cnic de segona classe¡± i va elogiar aquest binomi que en l'autor conformen ¡°viure i escriure, com una forma de respiraci¨® natural, antipretenciosa¡±.

Potser jugant amb la foto d'Espin¨¤s que presidia l'acte, amb l'autor davant la seva vella Olivetti i el temible full en blanc, va citar Antich que per sortir del seu malefici Espin¨¤s va escriure que no s'escapa ¡°buscant la paraula m¨¤gica, sin¨® pensant una mica cada dia, fins que pensar esdev¨¦ un h¨¤bit¡±. T¨¤citament, Espin¨¤s va fer una demostraci¨®: Laura Borr¨¤s, la consellera de Cultura que protocol¡¤l¨¤riament havia tancar l'acte, de f¨¤cil frase-tuit, va dir citant-lo: ¡°L'afecte perdura en la mem¨°ria dels gestos¡± i li va cedir generosa la paraula final. ¡°La vull tenir¡±, va apuntar ell. I la va dir: ¡°Gr¨¤cies¡±. I despr¨¦s: ¡°Molt b¨¦¡±. Espin¨¤s en estat pur.