Per qu¨¨ s¡¯ha de llegir

Pot haver-hi qui s¡¯estimi m¨¦s les novel¡¤les fosques, denses, i flotant sempre en l¡¯al¡¤lucinaci¨®, de Juan Jos¨¦ Saer (1937-2005), o els deliris i l¡¯extravag¨¤ncia de les narracions de Rodolfo Fogwill (1941- 2010), o l¡¯estranyesa, l¡¯agilitat i el rigor de pensament de les ins¨°lites novel¡¤les de Ricardo Piglia (1941-2017). Per¨° la prefer¨¨ncia per qualsevol d¡¯aquests titans i dinamitzadors de les convencions del realisme des del mateix nucli del realisme no ¨¦s incompatible amb la debilitat cap a la m¨¤gia ¡ªaqu¨ª, aquesta paraula no ¨¦s gratu?ta¡ª, la invenci¨® associativa, l¡¯absurd quotidi¨¤, la improvisaci¨® creativa convertida en sistema disciplinat, el q¨¹estionament antisolemne de la realitat que sustenten els contes, els assajos i les novel¡¤les de C¨¦sar Aira (1949). ¡°No es que no pudiera escribir, siempre podr¨ªa, era parte de los automatismos adquiridos por mi sistema nervioso, pero hubo un momento en que las sombras se espesaron sobre m¨ª¡±, es pot llegir a Prins (Literatura Random House, 2018), la seva ¨²ltima novel¡¤la, les derives d¡¯un escriptor de relats g¨°tics que, de sobte, veu alterat el seu equilibri mental, un exemple m¨¦s ¡ªi en s¨®n multitud: potser m¨¦s de vuitanta¡ª de les raons per les quals s¡¯ha de llegir sempre qualsevol llibre que Aira publiqui.

I per qu¨¨ s¡¯hauria de llegir amb tant de fervor Aira? Doncs perqu¨¨ en cada llibre seu desorienta el lector confessant-li de quina manera harmonitza el proc¨¦s de l¡¯escriptura amb el resultat definitiu. Perqu¨¨ no l¡¯espanta extraviar-se en experiments literaris infantils, incomplets, com si afirm¨¦s que la condemna ¨²ltima de cada escriptor ¨¦s el frac¨¤s. Perqu¨¨ li agrada jugar a la confusi¨® i aconseguir que el lector s¡¯assembli a l¡¯espectador que, en una sala de cine, al cap de poc d¡¯haver-hi entrat, s¡¯adona que la pel¡¤l¨ªcula que veu, per un canvi de programaci¨® d¡¯¨²ltima hora, no ¨¦s la que havia previst. Perqu¨¨, a pesar de la quantitat de t¨ªtols publicats, mai no repeteix els procediments utilitzats amb anterioritat, tot i que tots s¡¯emparentin inevitablement perqu¨¨ tots pertanyen a la majestuosa factoria Aira.

S¡¯ha de llegir Aira perqu¨¨ totes les seves ficcions s¨®n com reflexos d¡¯una ficci¨® en un mirall que s¡¯acaba trencant. Perqu¨¨ sense sentir l¡¯obligaci¨® de justificar-se, de cop i volta una hist¨°ria desapareix com un miratge i deixa el pas lliure a una altra que no hi mant¨¦ cap relaci¨® ¡ªni aparent ni amagada¡ª, nom¨¦s perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ el lector pensi que no hi ent¨¦n res o perqu¨¨ pensi que l¡¯autor s¡¯enfonsa en el caos i no posseeix el control absolut sobre la mat¨¨ria que narra, com si tot estigu¨¦s a les mans de l¡¯atzar o d¡¯un man¨ªac perill¨®s que espanta o il¡¤lusiona la imaginaci¨® dels seus fidels de la mateixa manera que ho feien els germans Lumi¨¨re o M¨¨lies.