Torra reactiva les comissions bilaterals amb el Govern espanyol

El Govern ha anunciat la seva intenci¨® de reactivar aquest dimarts la part catalana de les comissions bilaterals amb l¡¯Executiu de l¡¯Estat ¡ªla Generalitat-Estat: la de transfer¨¨ncies, la d¡¯assumptes econ¨°mics i fiscals i la d¡¯infraestructures¡ª en el marc de la fase de di¨¤leg que s¡¯obrir¨¤ el dia 9 amb l¡¯entrevista entre el president del Govern, Pedro S¨¢nchez, i el de la Generalitat, Quim Torra. L¡¯anunci l¡¯ha formalitzat el conseller Ernest Maragall que ha recordat que la comissi¨® bilateral Generalitat-Estat no es reuneix des del 2011 just quan Mariano Rajoy va accedir al poder. Les dues institucions arrosseguen des de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut, el 2010, una llarga hist¨°ria de desacords plasmada en 115 recursos d¡¯inconstitucionalitat i conflictes de compet¨¨ncies creuats: la Moncloa ha presentat 48 d¡¯aquests recursos ¡ª15 pendents de sent¨¨ncia¡ª i 67 la Generalitat ¡ªvuit esperen fallada¡ª.

En un informe del Govern sobre aquesta conflictivitat, la Generalitat ent¨¦n que la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut va marcar un ¡°abans i un despr¨¦s¡± en les seves relacions amb l¡¯Estat central. La tensi¨® es va agreujar a partir del 2014, l¡¯any de la consulta alternativa del 9 de novembre, quan el Govern de Rajoy va presentar 9 recursos; el 2015 en van ser 10 i el 2017, l¡¯any del refer¨¨ndum il¡¤legal, 16. La Generalitat, que denuncia l¡¯¨¤nim recentralitzador i d¡¯impugnaci¨® sistem¨¤tica de la seva capacitat normativa, ha presentat des del 2012, quan va esclatar el proc¨¦s sobiranista, 21 dels 29 conflictes de compet¨¨ncies. Els seus recursos d¡¯inconstitucionalitat, no obstant aix¨°, van anar a la baixa: dels onze el 2013 als dos el 2017.

Al marge del tema cabdal del proc¨¦s i de la seva reivindicaci¨® sobre el dret a l¡¯autodeterminaci¨®, el Govern vol rescatar m¨¦s d¡¯una desena de lleis de car¨¤cter social suspeses i que no t¨¦ res a veure amb el pols sobiranista. Els recursos van ser interposats per Rajoy i el Govern de S¨¢nchez va decidir que s¡¯arxivessin retirant-se del cas. S¨®n lleis tan dispars com la de la sanitat universal, la igualtat efectiva entre homes i dones, la de consumidors de c¨¤nnabis o la de l¡¯emerg¨¨ncia habitacional. En aquest apartat, Torra tindr¨¤ la complicitat del PSC ¡ªva votar moltes a favor¡ª i de Catalunya en Com¨². Els comuns, que han demanat que la bilateral es reuneixi d¡¯aqu¨ª un mes, consideren que els recursos han estat una ¡°inger¨¨ncia intolerable¡± en la sobirania del Parlament i que han afectat de forma molt negativa la qualitat de la vida de les persones.

Amb la seva ferma decisi¨® d¡¯exercir d¡¯oposici¨® activa, Torra no tindr¨¤ tanta complicitat de la CUP, que vol ignorar el Constitucional i que es traci un pla per aplicar en 90 dies les lleis suspeses i anul¡¤lades. De fet, ha presentat una moci¨® perqu¨¨ es voti al Parlament. Els anticapitalistes dubten que l¡¯Estat vulgui rescatar les normes anul¡¤lades pel Constitucional com les dels impostos a l¡¯energia nuclear, als dip¨°sits de les entitats de cr¨¨dit, la qual prohibeix l¡¯¨²s de la t¨¨cnica de la fractura hidr¨¤ulica o fracking

Els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont van lliurar a Rajoy en les dues reunions que van mantenir al juliol del 2014 i abril del 2016 dos memor¨¤ndums que gaireb¨¦ romanen intactes davant la ruptura de relacions entre les dues administracions. La Generalitat ja no parla des de fa anys de la millora del finan?ament per¨° s¨ª que reclama el pagament del deute de l'Estat. Pere Aragon¨¨s, vicepresident del Govern, la va xifrar dilluns en 6.000 milions procedents de?impagaments per la llei de la depend¨¨ncia i de la suma de l'addicional tercera de l'Estatut per a infraestructures. Va ser un acord pol¨ªtic per¨° els tribunals han dictat sent¨¨ncies exonerant l'Estat d'aquesta obligaci¨®. Amb la? complicitat del teixit empresarial, la seva reivindicaci¨® pel d¨¨ficit d'inversi¨® en infraestructures ¨¦s hist¨°rica: des de l'obra del corredor Mediterrani o els retards en el pla de Rodalies. Un cas paradigm¨¤tic ¨¦s el de l'estaci¨® de Montcada i Reixac: despr¨¦s de 10 anys, el Govern va licitar a finals del 2017 el soterrament de les vies. Els accidents en aquest punt s'han cobrat la vida de 170 persones.

El Govern no vol fer una llista de prioritats perqu¨¨ considera que tot s¨®n incompliments de l'Estat per¨° en pol¨ªtica de traspassos sempre ha fet esment a dos: que s'apliqui la sent¨¨ncia del Suprem que permet a Catalunya gestionar les subvencions per a programes de cooperaci¨® i voluntariat social que procedeixen del 0,7% de l'IRPF. O el trasp¨¤s pendent i amb sent¨¨ncies a favor del Constitucional en la gesti¨® de beques. Aquests dos punts figuren en l'informe La deslleialtat de l'Estat respecte a Catalunya. Balan? de la situaci¨®, del 2013. D'aquest llistat, els comuns reivindiquen com a trasp¨¤s prioritari l'execuci¨® de la legislaci¨® laboral en l'¨¤mbit del treball, l'ocupaci¨® i la FP per a l'ocupaci¨®; les m¨²tues d'accidents de treball i malalties professionals.