Iniesta deixa la selecci¨®: ¡°No ha estat el comiat que somiava¡±

El dest¨ª dels tres pr¨°cers m¨¤xims de la selecci¨® espanyola porta a la banqueta. Amb el que aix¨° suposa en el codi del futbol, on la supl¨¨ncia sobtada en un torneig llan?at equival al c¨¤stig p¨²blic, encara m¨¦s quan ¨¦s d'un jugador de jerarquia. Puskas, Pel¨¦, Cruyff, Maradona, Ronaldo Nazario i Zidane, els gegants que van precedir la gran generaci¨® espanyola en la hist¨°ria del futbol, van poder jugar tots els minuts amb les seves seleccions al terreny de joc. Competint. En la seva llei. Com mereixia la seva contribuci¨®. Per¨° Espanya ha estat i continua sent diferent. Primer van escap?ar Xavi, l'estrateg, l'ide¨°leg, al Mundial del 2014; despr¨¦s van sentenciar Casillas, el capit¨¤, en plena Eurocopa del 2016; i, finalment, han apuntat a Iniesta. La imatge de l'heroi de Johannesburg capcot? caminant pels passadissos de l'estadi Luzhniki, p¨¤l¡¤lid i trist com un reu, quan sortia a escalfar, s'inscriur¨¤ en els anals dels dies m¨¦s penosos de la Roja.

"No hem estat a l'altura. No ha estat el millor comiat, el que jo esperava. El futbol i la vida s¨®n aix¨ª", va concedir el manxec despr¨¦s de caure als penals. "L'entrenador pren les decisions i mira qu¨¨ ¨¦s el millor per a l'equip. Espero que en el futur aprenguem d'aquesta experi¨¨ncia. Per a mi, la selecci¨® ja s'ha acabat".

Fernando Hierro, seleccionador accidental d'Espanya a R¨²ssia despr¨¦s de la destituci¨® de Julen Lopetegui tres dies abans de l'inici de la competici¨®, va arrencar el seu mandat establint tres principis. Primer, que es feia c¨¤rrec d'un projecte amb uns ¡°drets d'autor¡± que corresponien al destitu?t Lopetegui, una q¨¹esti¨® que el convertia en un simple gestor del detall. Segon, que la selecci¨® era ¡°una fam¨ªlia¡± que mai deixaria ¡°tirats¡± els seus membres, un argument que va utilitzar de manera taxativa per defensar el porter, David de Gea, despr¨¦s del sorprenent error que va concedir un gol contra Portugal. Tercer, que conservaria l'estil que va permetre a la selecci¨® aconseguir dues Eurocopes i un Mundial entre el 2008 i el 2012, perqu¨¨, va assenyalar, ¡°l'estil no es negocia¡±.

Hierro va trigar tres partits a rebatre els seus tres principis. A la primera ocasi¨® d'encreuament eliminatori. No nom¨¦s va canviar totalment l'estructura de l'equip de Lopetegui, sin¨® que ho va fer assenyalant com a culpable principal del mal joc de la selecci¨® en la fase de grups Andr¨¦s Iniesta, s¨ªmbol de l'estil que va permetre a Espanya conquistar la Copa el 2010. Hierro va fer pensar en aix¨° en Vicente del Bosque, que va fer seure Xavi i Casillas en ple torneig. Al Brasil, despr¨¦s de la derrota contra Holanda (5-1) en la primera jornada, Del Bosque va enviar a la banqueta Xavi Hern¨¢ndez no en un duel contra R¨²ssia (actual n¨²mero 70 del r¨¤nquing FIFA), sin¨® Xile, la futura campiona d'Am¨¨rica. Ho van recordar els veterans en la concentraci¨® de Krasnodar, que observen des de fa dies com en els entrenaments tot s'organitza per acomodar Diego Costa en l'esquema t¨¤ctic. Les seves sospites no van fallar.

Van resultar estranyes les paraules de Juli¨¢n Calero, t¨¨cnic de futbol ajudant de Hierro i policia municipal de Madrid en exced¨¨ncia, quan va apar¨¨ixer davant de les c¨¤meres de Cuatro abans del partit per justificar les decisions del seu cap. ¡°Amb aquesta alineaci¨® es conserva la identitat d'Espanya¡±, va dir Calero, com si la identitat del toc es pogu¨¦s mantenir amb un exercici de voluntarisme, substituint els mestres per d'altres amb un sentit menys fi per fer aquest tipus de joc.

Sobre el paper de la fitxa, els canvis van ser Iniesta per Asensio; Thiago per Koke; i Carvajal, el millor lateral dret que existeix per a aquest model de futbol, per Nacho, un central reconvertit. Al camp les transformacions van resultar encara m¨¦s profundes: Isco va fer la feina d'Iniesta com a organitzador, Asensio va exercir de Silva; i Silva va actuar com ho havia fet Iniesta. Una improvisaci¨® descomunal. L'¨²nic que va semblar segur de la seva tasca inamovible va ser Costa, que, com contra el Marroc, va estar desaparegut. No va rematar ni una sola vegada.

En la nit trista de Maracan¨¢, el seleccionador Del Bosque va preferir eximir-se de l'acte pol¨ªticament correcte de rectificar fent jugar un jugador dolgut. En la segona part va deixar Xavi assegut i va donar entrada, curiosament, a Koke per Alonso. M¨¦s llenya al foc. A Moscou, Hierro s¨ª que va fer jugar Iniesta quan ja es disputava la segona part. Quan l'aigua els arribava al coll als espanyols. El va canviar per Silva, un altre veter¨¤ que des de fa temps sent que tamb¨¦ deixen de creure en ell. Va resultar ir¨°nic que la primera rematada neta d'Espanya en tot el partit fos d'Iniesta. Va xutar des de fora de l'¨¤rea molt a prop de la base del pal dret d'Akinf¨¦iev, pocs minuts despr¨¦s d'entrar. La va aturar el porter.

Quan es va esgotar el temps reglamentari, Hierro es va apropar a Iniesta per fer-li indicacions t¨¤ctiques. El manxec se'l va mirar mentre bevia aigua. Semblava que bevia aigua no d'una ampolleta de pl¨¤stic, sin¨® de les mateixes fonts del Tajo en algun lloc remot de la serra d'Albarras¨ª. Quan va concloure el primer quart del temps addicional els ¨¤nims estaven per terra. Hierro es va apropar als seus jugadors cridant i gesticulant com demanant-los que moguessin r¨¤pid la pilota. La vehem¨¨ncia del t¨¨cnic va xocar amb la desbandada al seu voltant. Se'n van anar tots a buscar ampolletes i nom¨¦s Isco se'l va quedar mirant.

La tanda de penals va sentenciar el que ja estava sentenciat al cor de l'equip. Iniesta va marcar el primer penal i va sortir del camp plorant de r¨¤bia sota un sobtat aiguat. Defugint Hierro, tan discretament com va poder, mentre l'entrenador anava darrere dels futbolistes per abra?ar-los.

Va ser un dia hist¨°ric, per negre, per al futbol espanyol. Va ser l'¨²ltim partit d'Andr¨¦s Iniesta amb la samarreta nacional. Tamb¨¦ va ser el primer partit oficial d'un gran torneig al qual va assistir sa majestat Felip VI en condici¨® de rei d'Espanya.