Espanya retrocedeix una d¨¨cada

Tant de desprop¨°sit ha desfermat Espanya durant aquest tempestu¨®s Mundial, que ha acabat per condemnar-se tota sola. Ni tan sols se li ha creuat pel cam¨ª cap rival il¡¤lustrat. Tant ¨¦s que l¡¯estocada final hagi estat de R¨²ssia, un equip de pelatge similar al de l¡¯Iran i el Marroc. Aquests dies d¡¯angoixa, tots han estat un him¨¤laia per a la Roja. Sense futbol, Espanya no ha tingut ni suport ni remeis, per m¨¦s que es violent¨¦s contra la cr¨ªtica i no fix¨¦s quin era l¡¯enemic real: la mateixa Espanya.

L¡¯exili rus no ha estat q¨¹esti¨® d¡¯un mal dia. O que un porter hagi arribat esgotat a la ruleta dels penals (un 25% d¡¯encert en la seva carrera). O que els hagin fallat Koke i Aspas. La caiguda ha estat multiorg¨¤nica des del primer dia, amb Julen Lopetegui i el Madrid fent petar la claca d'amagat del comandament federatiu. Sobre la gespa, ning¨² ha estat a l¡¯al?ada, amb un equip destarotat excepte una estona amb Portugal. No hi ha hagut cap jugador reconeixible, per b¨¦ que el post¨ªs Fernando Hierro fes girar la n¨°ria amb quatre alineacions diferents. No hi ha hagut manera. El problema era rod¨®: Espanya i la pilota han renegat m¨²tuament despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada de flirtejos. A R¨²ssia ha quedat tan redu?da a cendres que se¡¯n va del Mundial havent encaixat 11 gols (inclosos els penals i l¡¯anul¡¤lat a l¡¯Iran) en 12 rematades. I no nom¨¦s ha tremolat De Gea des del primer duel. Els errors s¡¯han multiplicat partit rere partit.

R¨²ssia, com els adversaris precedents, no ¨¦s una selecci¨® amb cocodrils. Per¨°, com els seus predecessors, ha fet que la Roja qued¨¦s retratada. Per mesurar la graduaci¨® que se li suposava a russos i espanyols, la mateixa afici¨® local ha celebrat cada vegada que un dels seus creuava el mig camp com si es tract¨¦s d¡¯un or ol¨ªmpic. Cada c¨®rner ha disparat el volum de les graderies. I no parlem del so eixordador de l¡¯estadi Luzhniki quan la seva R¨²ssia, apeda?ada per tot arreu, ha aconseguit el torn de penals. R¨²ssia no ha estat gaireb¨¦ res. Espanya, una fotesa.

Fernando Hierro ha intervingut m¨¦s del que es vaticinava. I no ha estat una cirurgia qualsevol. Iniesta, com Xavi contra Xile a Brasil 2014, ha passat a la reserva en el que podia ser (i segurament ha estat) el seu ¨²ltim partit internacional. Si el manxec ha preservat com ning¨² el testimoni del catal¨¤, quan han arribat als vuitens a R¨²ssia el seleccionador ha posat a Espanya l¡¯etiqueta d¡¯Isco.

El malagueny, m¨¦s perseverant que ning¨² en el seu intent per entomar el duel, ha estat m¨¦s un solista que no pas un guia coral. Algunes accions amb gr¨¤cia, moltes altres sense conseq¨¹¨¨ncies, sense picant, en zones toves del joc. La Roja ha estat tan plana que ha trigat 46 minuts a segellar l¡¯autoria d¡¯una rematada: un pilota que li treu el porter local a Diego Costa al temps afegit de la primera part.

Els avisos a les ¨¤rees eren pocs per¨° exclusius: sempre russos. Abans que Espanya es perfil¨¦s en alguna direcci¨®, Ignaix¨¦vitx, un central del CSKA que el dia 14 far¨¤ 39 anys, ha fet un doblet singular: penal i gol en pr¨°pia porta. Asensio ha llan?at una falta des de la banda dreta de l¡¯atac espanyol. El veter¨¤ Ignaix¨¦vitx ha agafat Sergio Ramos com si fos un oponent judoka. M¨¦s pendent de l¡¯art marcial que no pas de la pilota, aquesta li ha passat comptes i ha acabat a la xarxa despr¨¦s de colpejar-lo en un turmell.

L¡¯ocasi¨® extra concedida per R¨²ssia no ha fet cap efecte en l¡¯equip espanyol. Sense la pilota, el seu petit adversari nom¨¦s li exigia a trav¨¦s d¡¯un davanter grua, Dzyuba. Un ariet a quatre cent¨ªmetres dels dos metres que ha tingut en ¨°rbita el conjunt de Hierro. El grup de Txertx¨¦ssov no ha mostrat res m¨¦s en el vessant ofensiu, rebaixat a l¡¯hora de contraatacar per la supl¨¨ncia del velocista Tx¨¦rixev a favor d¡¯experimentar amb tres centrals.

Espanya i R¨²ssia han estat dos badalls. Els amfitrions no donen per a m¨¦s; la Roja se suposava que s¨ª. Els locals li han regalat la pilota per res. Una dada terminal: al final del partit (sense pr¨°rroga), Ramos, el futbolista m¨¦s allunyat de la porteria rival, s¡¯ha convertit en el jugador que ha fet m¨¦s passades en un mateix partit mundialista (141). Almenys des del 1966, segons l¡¯empresa d¡¯estad¨ªstiques Opta. S¨ªmptoma absolut del motiu pel qual l¡¯ha utilitzat la selecci¨® espanyola, com a artefacte per guanyar minuts m¨¦s que metres, per fer creure que era el que va ser i avui tant li costa plagiar. La pilota com a objecte ambulant, cap aqu¨ª i cap all¨¤ de manera previsible, en horitzontal. Cada toc requeria un, dos, tres controls. O missatgers com Isco corrent amunt i avall amb la pilota enganxada als peus.

Com que els gols no sempre s¨®n fills del joc, perqu¨¨ s¨ª ha arribat l¡¯empat. Perqu¨¨ s¨ª i per una m¨¤ de Piqu¨¦ per tapar el pivot Dziuba. El mateix gegant ha batut De Gea.

Despr¨¦s de l'hora de joc, Hierro ha aturat el rellotge a favor d¡¯Iniesta. I poc despr¨¦s ha donat minuts a Carvajal, un altre dels aparcats a la banqueta respecte al duel amb el Marroc. Espanya seguia sense encert, sense pols, sense gui¨® davant d'un oponent amb la llengua a fora, el cor als ossos i l¡¯¨¤nima a les tribunes. Amb Iniesta, per fi hi ha hagut focus a la porteria d¡¯Akinf¨¦iev, que li ha desviat un bon xut. Com a Rodrigo ja a la pr¨°rroga.

Amb els russos fosos, tant el valencianista com Aspas almenys han fet algun ensurt. Per¨° ja era tard, Espanya ha jugat a la ruleta, com tot el campionat, i ha caigut com un equip qualsevol. Amb un torn de penals del 2008 contra It¨¤lia va comen?ar la seva escalada celestial i per la mateixa via s¡¯ha estavellat amb tot el m¨¨rit a R¨²ssia. De Gea no ha interferit en cap, a difer¨¨ncia d'Akinf¨¦iev davant Koke i Aspas. Final del conte per a la Roja, que no ha merescut res m¨¦s si se l'avalua no tant pel que ha estat, sin¨® pel que era fins que ha trepitjat R¨²ssia i ha anat d'embolic en embolic, al camp i a fora.

?s l¡¯hora del veredicte d¡¯experts sobre aquesta caiguda lliure tan inesperada despr¨¦s d¡¯un equip que fa dos anys que resta invicte. El problema ¨¦s que el president fa res que hi ¨¦s, el t¨¨cnic ¨¦s inter¨ª i Iniesta ja va de cam¨ª al Jap¨®. L¡¯assumpte ¨¦s greu. L¡¯equip ha retrocedit una d¨¨cada. A Brasil 2014 va caure davant de contraris com Holanda i Xile. I a Fran?a 2016, amb It¨¤lia. Per¨° ha arribat a un punt que no se sost¨¦ ni contra l¡¯Iran, el Marroc, R¨²ssia...