La Inspecci¨® de Treball reclama a Deliveroo 1,3 milions d¡¯euros pels falsos aut¨°noms a Barcelona

La Inspecci¨® de Treball segueix escrutant?Deliveroo i el seu model laboral. Despr¨¦s dels expedients de Val¨¨ncia i Madrid, ara ¨¦s a Barcelona, on li han obert una acta arran dels seus repartidors?¡ªels anomenats riders, que solen repartir amb bicicleta¡ª, que l'empresa considera aut¨°noms i els inspectors, falsos aut¨°noms, i que, per tant, haurien de cotitzar com a empleats. Aix¨ª, obliga a donar d'alta d'ofici centenars de treballadors i li imposa un rec¨¤rrec en les quotes a la Seguretat Social del 20%, la qual cosa comporta exigir a la companyia el pagament d'1,31 milions d'euros per contractes de prop d'un any i mig. L'empresa t¨¦ 15 dies per presentar al¡¤legacions.?

Segons l'informe de la Inspecci¨® de Treball, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, despr¨¦s d'analitzar detalladament com treballa l'empresa a Barcelona, qu¨¨ exigeix als repartidors i com els organitza els torns de treball o les retribucions, es conclou que Deliveroo mant¨¦ amb els treballadors "relacions laborals ordin¨¤ries i no d'activitats per compte propi i, per tant, el seu enquadrament i cotitzaci¨® s'han de fer al r¨¨gim general de la Seguretat Social i no al r¨¨gim especial de treballadors aut¨°noms".

Les quotes reclamades a Barcelona s¨®n per treballs realitzats per diversos grups de repartidors entre l'agost del 2015 i el desembre del 2017. Hi ha mesos en qu¨¨ es reconeixen fins a 262 treballadors i se'ls dona d'alta a la Seguretat Social. Aix¨ª, els imports es van sumant: l'agost del 2015 reclamen 256 euros a l'empresa, que passen a ser 72.705 euros mensuals a compte de quotes i rec¨¤rrecs endarrerits de maig del 2017. El desembre del 2017, l'¨²ltim mes al qual fa refer¨¨ncia l'expedient, li reclamen 11.096 euros pels treballadors d'aquell mes. En total, la factura que li passa la Seguretat Social a compte del treball de la inspecci¨® ¨¦s d'1.317.675,71 euros, entre quotes i rec¨¤rrecs per no haver pagat.

Adri¨¢n Todol¨ª, professor i investigador en Dret del Treball a la Universitat de Val¨¨ncia, que explica la decisi¨® de la inspecci¨® contra Deliveroo al seu blog, assenyala que la novetat d'aquesta acta respecte a les imposades fa mesos a Val¨¨ncia o Madrid (a part de la quantitat, molt elevada aquesta vegada) ¨¦s que nega a l'empresa l'argument que les sancions eren per la seva manera de treballar fa anys, i no pels contractes m¨¦s recents. "L'empresa sempre que ha rebut algun rev¨¦s administratiu o judicial, ha al¡¤legat que aquest era un model passat, basat en un contracte amb els?riders que ja no estava vigent a l'empresa i que, per tant, aquests revessos no afectaven l'empresa, que tenia vigent un nou model i un nou contracte amb els riders. La principal novetat del nou contracte que tenia Deliveroo amb els seus riders ¨¦s que els reconeixia la qualitat de TRADE", ¨¦s a dir, aut¨°noms depenents. No obstant aix¨°, aquesta f¨®rmula tampoc satisf¨¤ la Inspecci¨® de Treball, que insisteix que s¨®n treballadors del r¨¨gim ordinari.

Contractes de prove?dors de serveis

La revisi¨® de la situaci¨® dels pagaments a la Seguretat Social es fa per ordre de la Prefectura de la Inspecci¨® de Treball i Seguretat Social de Barcelona. L'empresa Deliveroo, oficialment anomenada Roofood LDT, no t¨¦ cap repartidor contractat com a treballador, ja que els considera "prove?dors de serveis". Segons la documentaci¨® aportada per l'empresa, tenen un contracte d'"arrendament de serveis" que especifica que "actuar¨¤ en tot moment com a contractista independent i no es considerar¨¤ ni es presentar¨¤ com a agent, empleat o soci de l'empresa¡±.

Entre els contractes, hi ha hagut diverses modalitats que han canviat amb els anys. En el que van comen?ar a utilitzar l'agost del 2016, de forma general s'indica que ¡°durant el per¨ªode de vig¨¨ncia d'aquest contracte l'empresa abonar¨¤ al prove?dor la quantitat bruta d'X euros per cada lliurament efectivament realitzat¡±. I aquesta X s'emplena amb quantitats diferents segons si el repartiment es fa amb bicicleta o amb moto. L'empresa indica que el repartidor "far¨¤ una oferta de serveis en la qual es determinaran els dies i les franges de temps en qu¨¨ l'empresa li pot sol¡¤licitar repartiments". La sol¡¤licitud de repartiments per part de l'empresa es far¨¤ a trav¨¦s d'una aplicaci¨® de m¨°bil. Una vegada sol¡¤licitat un servei, el prove?dor podr¨¤ acceptar-lo o rebutjar-lo. Si no respon en tres minuts s'ent¨¦n que el rebutja. Sobre el material per treballar, l'empresa assenyala que "el prove?dor" far¨¤ servir les seves pr¨°pies eines. ?s a dir, que posa la bici o la moto, el m¨°bil i la connexi¨® de dades.

A partir del juliol del 2017, no obstant aix¨°, van canviar el contracte. L'empresa ofereix dues modalitats: com a treballadors econ¨°micament depenents (TRADE) o b¨¦ com a no TRADE. En tots dos casos, es tracta d'un tipus d'acord per a aut¨°noms. La difer¨¨ncia ¨¦s que en el primer es reconeix que el 75% dels ingressos arriben d'una sola empresa que reclama els seus serveis. En aquests contractes s'hi afegeixen m¨¦s detalls: poden treballar per a altres empreses, s¨®n responsables de la c¨¤rrega que porten i s'han de donar d'alta com a aut¨°noms.

"En relaci¨® amb aquest ¨²ltim requisit, cal destacar la seg¨¹ent informaci¨® estad¨ªstica respecte dels repartidors que han prestat serveis a Barcelona afectats en aquestes actuacions: el 70% dels repartidors es van donar d'alta al R¨¨gim Especial de Treballadors Aut¨°noms en l'inici de la prestaci¨® dels serveis de repartiment per Deliveroo", apunta la Inspeccio de Treball.

Els treballadors afectats, segons va assegurar a finals de juny Eldiario.es, van comen?ar fa m¨¦s de dues setmanes a rebre missatges al m¨°bil en qu¨¨ se'ls informava de la seva alta a la Seguretat Social a Roofoods. Aquests missatges s¨®n, sens dubte, conseq¨¹¨¨ncia de l'acta de liquidaci¨® imposada que li exigeix pagar a l'empresa 1,3 milions.

Poca llibertat per organitzar-se

Poden acceptar o rebutjar qualsevol enc¨¤rrec? "Els repartidors poden rebutjar les comandes que els entren a trav¨¦s de l'aplicaci¨® de Deliveroo, tot i que el volum de comandes acceptades i rebutjades formen part de la m¨¨trica que cal tenir en compte per a l'assignaci¨® d'hores per part de l'empresa", assenyala l'informe.

Totes les operacions de repartiment s¨®n seguides mitjan?ant el sistema de geolocalitzaci¨® pels serveis d'operacions de l'empresa que porta un control de temps en cada repartiment, dada que forma part de la m¨¨trica de cadascun dels repartidors. Quinzenalment, l'empresa confecciona les factures de tots els repartidors i les fa arribar de manera individualitzada a cadascun mitjan?ant el correu electr¨°nic. En aquestes factures es desglossen els conceptes retributius, l'IVA i, si escau, els descomptes aplicats.

I els preus es troben estandarditzats i s¨®n fixats unilateralment per part de l'empresa sense que tinguin relaci¨® directa amb el preu del servei de repartiment que cobra Deliveroo als seus clients.

Treball conclou, despr¨¦s d'analitzar el sistema de treball de Deliveroo, la seva documentaci¨®, els contractes i les entrevistes amb treballadors i representants de la companyia, que els repartidors no reuneixen els requisits exigits per considerar-los treballadors aut¨°noms.

L¡¯empresa mana i controla

La Inspecci¨®, en la seva llarga llista de conclusions, repassa el poder d'organitzaci¨® que t¨¦ l'empresa davant dels treballadors. Per exemple, recorda que els repartidors "no tenen cap capacitat per triar una comanda concreta, ni quin restaurant o consumidor atendre. El seu paper consisteix a estar disponibles i a l'espera que l'aplicaci¨® (¨¦s a dir, l'empresa Roofoods Spain, SLU) els assigni les comandes corresponents". ?s l'empresa, diu, "qui organitza exclusivament i ¨ªntegrament la prestaci¨® del servei de repartiment de menjar, contractant amb els prove?dors i consumidors, controlant l'acc¨¦s a la seva plataforma per part dels consumidors, repartidors i restaurants o distribu?dors de menjar, adjudicant la prestaci¨® dels serveis de repartiment i controlant l'efectivitat del servei que presten i que constitueix la seva activitat empresarial".

La llibertat dels repartidors per treballar com volen i quan volen, assenyala Treball, no ¨¦s tal. "Tot i que els repartidors poden rebutjar comandes, aquesta decisi¨® no ¨¦s neutra. L'empresa t¨¦ en compte aquests incompliments perqu¨¨ les comandes rebutjades s¨®n un dels par¨¤metres que integren les m¨¨triques de servei, per la qual cosa la negativa a assumir serveis t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies negatives per al repartidor". I afegeix: "L'autonomia per a l'organitzaci¨® de la seva activitat ¨¦s tan m¨ªnima que ni tan sols quan decideixen acceptar o rebutjar una comanda, saben on l'han de portar, cosa que els impedeix prendre una decisi¨® informada".