Festivals de m¨²sica

?Entrat l¡¯estiu, a Catalunya es posen en marxa una dotzena, potser una vintena, de petits i grans festivals de m¨²sica, nacionals i internacionals (?), a l¡¯aire lliure o en locals refrigerats, per a distracci¨® del p¨²blic local i, en m¨¦s gran mesura, per a divertiment de la poblaci¨® estiuejant arreu del pa¨ªs, de Barcelona.

Un cop d¡¯ull a la programaci¨® d¡¯aquests festivals ensenya dues coses: que, en termes generals, la pres¨¨ncia de la m¨²sica simf¨°nica o de cambra ¨¦s minorit¨¤ria, i que la programaci¨®, tamb¨¦ en termes generals, est¨¤ feta per satisfer una vaga curiositat, de vegades fins i tot la libido, dels assistents.

Temps enrere, fa cosa de trenta anys, quan hom exercia de cr¨ªtic musical en un diari assenyalat de la naci¨®, en aquests festivals hi predominaven les formes musicals cl¨¤ssiques, ¨¦s a dir, m¨²sica de tota mena de formacions ¡ªdes de recitals per a piano i conjunts de cambra fins a orquestres simf¨°niques¡ª per a satisfacci¨® d¡¯un p¨²blic, barcelon¨ª o no, que posse?a prou cultura musical com per preferir la m¨²sica cl¨¤ssica a un recital de Carla Bruni, posem per cas, que t¨¦ una veu m¨¦s prima que la de Barbara Hendricks, que ja ¨¦s dir. Els joves de fa trenta anys ¡ªque ara es troben a la cinquantena, o m¨¦s¡ª havien rebut una certa formaci¨® musical a les escoles, o havien viscut en el si de fam¨ªlies en les quals encara era de bon to, i els agradava, tocar el piano i escoltar abans una sonata de Beethoven que veure les contorsions de qualssevol saltimbanquis.

La proposta simf¨°nica
o de cambra ¨¦s cada cop m¨¦s minorit¨¤ria, i la programaci¨®, nom¨¦s per satisfer libidos

Sembla que el Festival de Perelada torna lentament a aquella l¨ªnia que va definir Luis Polanco, de feli? mem¨°ria, que apostava per mantenir la m¨²sica cl¨¤ssica, combinada amb escasses mostres d¡¯espectacles banals, chansonniers de Montmartre i, si esqueia, un lacrimogen recital de l¡¯¨ªnclit Llu¨ªs Llach, ¨°ptim per a tot catalanisme ut¨°pic. A Perelada s¡¯hi veuran unes quantes ¨°peres de gran valor, com Rinaldo i Acis i Galatea, de Haendel, i La flauta m¨¤gica, de Mozart, en posada en escena d¡¯Oriol Broggi, que no decebr¨¤. Al seu costat desfilen, en el programa, un sempre gran Joan Manuel Serrat, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres coses que es deuen haver programat, amb gran dispendi, per omplir l¡¯aforament: Jonas Kaufmann ¡ªque estimula les dames barcelonines de mitjana edat, engalanades i amb joies de preu¡ª, una ¨°pera tirant a ensopida, Tha?s, de Massenet, que ser¨¤ bona per la intervenci¨® de Pl¨¢cido Domingo, i la resta ja ¨¦s quasi tot far¨¤ndula, hip-hop i algun tenor de qualitat, d¡¯aquells que s¨®n visitats amb l¡¯esperan?a que, per un atzar, se li escapi un gall desavinent.

L¡¯altre festival, entre els m¨¦s poblats, ¨¦s el de Cap Roig, a Calella de Palafrugell: van comen?ar m¨¦s o menys b¨¦, per¨° la for?a del dest¨ª ¡ª¨¦s a dir, aquesta poblaci¨® flotant que branda mocadors el dia de les havaneres des de fr¨¨voles barques¡ª els ha portat a ser el festival m¨¦s absolutament estrany a les grans, s¨°lides i transcendentals formes hist¨°riques de la m¨²sica: hi sortiran Loquillo, Dalma, Catarres, Macaco, Taburete (?) i Jarabe de Palo, entre una muni¨®.

Ja fa anys que, en l¡¯extrem, oposat, hi ha tres o quatre festivals que concentren el bo i millor de la m¨²sica cl¨¤ssica: el de Torroella de Montgr¨ª ¡ªgran iniciativa de Josep Lloret¡ª, el del Vendrell, i el de Vilabertran ¡ªquasi tot dedicat a Schubert, inspirat per aquest gran amic de la m¨²sica que ¨¦s Jordi Roch¡ª i potser algun altre. No ¨¦s que els estiuejants de la vora del Montgr¨ª o del Baix Pened¨¨s siguin gent m¨¦s culta que els d¡¯altres contrades; ¨¦s, senzillament, que els organitzadors d¡¯aquests festivals no cedeixen a les formes m¨¦s esvalotades, o espectaculars, de la m¨²sica d¡¯avui o d¡¯ahir. Llarga vida a aquests tres festivals!

Qu¨¨ pot haver causat aquesta deriva a Catalunya? Tres factors: l¡¯educaci¨® musical a les escoles ¨¦s quasi inexistent ¡ªem sembla que ja ni practiquen el m¨¨tode Orff, que tan bons resultats havia donat¡ª, de manera que, a aquest pas, qui no sigui d¡¯una fam¨ªlia de veritables mel¨°mans acabar¨¤ considerant Mozart, Beethoven o Brahms un fenomen d¡¯enciclop¨¨dia rovellada de les arts; en segon lloc, at¨¨s que vivim en una ¡°societat de l¡¯espectacle¡± (Guy Debord), el p¨²blic t¨¦ m¨¦s tirada a escoltar m¨²sica amb grans efectes de llum i de so, que a escoltar el Quartet opus 111 del de Bonn, m¨¦s tirada a espectacles que esgoten la seva lli?¨® en la mera espectacularitat ¡ªhi incloc el R¨¨quiem, de Verdi, que no t¨¦ res de missa per a l¡¯etern descans de les ¨¤nimes¡ª, que a concerts entesos com a nodriment espiritual: perqu¨¨ la m¨²sica no popular sempre havia estat aix¨°: esperit; per fi, la nostra societat, com totes les d¡¯Occident, ha acabat considerant que qualsevol mostra de cultura hist¨°rica ¡ªuna simfonia de Haydn, per¨° tamb¨¦ les taules g¨°tiques del MNAC¡ª ¨¦s una cosa d¡¯un passat tan lluny¨¤ que ja no pot excitar sensibilitats forjades solament en la banalitat, en l¡¯espectacle i en les formes adotzenades i jussanes de la cultura. A tots aquests caldria recordar-los que Bach, per exemple, era tan cl¨¤ssic i tan antic fa cinquanta anys que ara. Per¨° ara, misteriosament, estem tan deseixits de qualsevol llegat cultural, que aviat considerarem del paleol¨ªtic qualsevol cosa que no formi part de la nostra petita, escassa, vulnerable experi¨¨ncia quotidiana.