El cam¨ª dels elefants

A Quim Torra li agrada parlar d'elefants. Elefants catalans, naturalment (no rigueu, ¨¦s catal¨¤ tot elefant que viu i est¨¤ en captivitat en un zoo de Catalunya). I elefants simb¨°lics, per descomptat (no em consta el seu inter¨¨s per la zoologia, encara que si Eugeni Xammar o Carrasco i Formiguera haguessin escrit algun tractat elefant¨ª, Torra l'hauria llegit. Unes quantes vegades). Parla d'elefants, fins i tot negant que pensi fer-ho (aix¨° deu ser alguna figura ret¨°rica definida, per¨° jo no me la s¨¦, i consisteix a dir ¡°No penso parlar de¡­¡± i, immediatament, ja n'has parlat). L'elefant de Torra ¨¦s el dret a l'autodeterminaci¨®, el gran tema. Normal, per fer-ho es va presentar a les eleccions a la llista de Junts per Puigdemont i amb aquest mandat ¨Ci el de Puigdemont¨C va acceptar la investidura. Per a assumptes prosaics de la vida ja hi ha altres. Nom¨¦s va admetre, en l'¨²ltima sessi¨® de control al Parlament, que aquest elefant es podria trossejar. Mare meva, si se n'assabenta Joan Carles I, se'l menja l'enveja. A ell nom¨¦s se li va acudir matar-lo tot sencer i fer-se la foto, ning¨² li va suggerir esquarterar-lo.

En fi, quedo a l'espera que em confirmin com s'esquartera el dret d'autodeterminaci¨®; entenc aix¨° de coure'l a foc lent, per¨° fer chop suey d'autodeterminaci¨® sembla estrany, tret que es tracti d'exercir-lo en parts tan petites que ni es noti. Que podria ser.

?s curi¨®s com l'elefant ¨¦s protagonista principal de simbolismes pol¨ªtics des de fa temps. Recordeu l'elefant blanc que havia d'encap?alar el 23-F, all¨° que el Senat i el Parlament Europeu eren cementiris d'elefants, i l'assaig de cap?alera de tants columnistes i socialdem¨°crates a principis de segle, No pensis en un elefant, de George Lakoff. En aquest llibre es parlava de la import¨¤ncia del marc conceptual en qu¨¨ es desenvolupa el discurs pol¨ªtic, i del poder que t¨¦ qui aconsegueix que aquest marc sigui el seu. No s¨¦ si Torra ha llegit Lakoff ¨Cno ¨¦s un autor dels anys trenta¨C, per¨° mantenir que l'autodeterminaci¨® ¨¦s aquest elefant del qual s'ha de parlar s¨ª o s¨ª, s'apropa molt a la seva teoria. Que es prepari, doncs, Pedro S¨¢nchez a escoltar dilluns la met¨¤fora elefant¨ªaca.

La veritat, pel que es respira, ¨¦s que la cita de presidents sembla que arriba amb un cert auguri positiu. A Torra fins i tot li va sortir un elogi a l'actitud del PSOE. El c¨¤rrec imposa. El de president, i el de portaveu parlamentari, que sol jugar el paper de poli dolent. Per aix¨° Albert Batet ¨Cque ¨¦s el portaveu des que Elsa Artadi se'n va anar a la Generalitat¨C semblava fins i tot empipat perqu¨¨ aquesta cimera s'acabar¨¤ fent. Li va tocar repetir els mantres del 155, el discurs del Rei ¨Cel de Felip, no la pel¡¤l¨ªcula¨C, el garrot policial i aix¨ª va anar escalant la torre de la santa indignaci¨® com a bon xiquet de Valls, ja que n'¨¦s l'alcalde.

Tamb¨¦ estan emprenyats a Ciutadans i al PP, per¨° aix¨° s'ent¨¦n, no els fan cas. Ells juguen nom¨¦s al?poli dolent. Si em diuen que Arrimadas, aquest dijous, es va confondre de discurs i en va llegir un de fa sis mesos m'ho crec. I Albiol va rec¨®rrer a all¨° d'"els problemes de la gent¡±, i nom¨¦s li van venir al cap els cl¨¤ssics barracons i llistes d'espera. En fi, els punts u i dos del cat¨¤leg transversal de queixes d'oposici¨® parlament¨¤ria.