La distensi¨® amb Madrid obre esquerdes en l¡¯independentisme

La rebuda oferta dimecres passat als pol¨ªtics independentistes presos, a la seva arribada a la pres¨® de Lledoners (Barcelona) procedents d¡¯Estremera (Madrid), no va ser el que s'esperava. Amb prou feines un miler de persones es van concentrar davant el centre penitenciari i la representant d'Esquerra Republicana va haver de suportar esbroncades d¡¯una manifestaci¨® tan significativa. Els crits d¡¯"Unitat!" dirigits a la correligion¨¤ria d¡¯Oriol Junqueras van deixar en evid¨¨ncia les tensions en el si del bloc secessionista, al qual nom¨¦s el poder de la Generalitat i la solidaritat amb els presos semblen ja cohesionar.

M¨¢s informaci¨®n

La Generalitat respon amb gestos de desgla? al trasllat dels presos

El Parlament aprova la moci¨® que ratifica els ¡°objectius pol¨ªtics¡± del 9-N

La tan invocada unitat d'acci¨® dels ¨²ltims anys fa temps que es va esquerdar i l'etapa de distensi¨® que ha obert l'arribada del govern de Pedro S¨¢nchez sembla haver-la acabat de liquidar.

Els independentistes no han deixat de ser-ho de la nit al dia per¨° cada vegada tenen menys objectius compartits, m¨¦s enll¨¤ de reivindicar un Estat propi per a Catalunya en un termini no definit. I si els terminis per fer realitat aquesta reivindicaci¨® no s¨®n compartits, encara ho s¨®n menys els m¨¨todes per aconseguir-la.

En privat les difer¨¨ncies s¨®n abismals, fins i tot dins del ne¨°fit govern de Quim Torra. Per¨° en el discurs p¨²blic tamb¨¦ apunten les estrat¨¨gies discrepants. D'una banda hi ha el discurs dur del president Torra, l'expresident Carles Puigdemont i la dotzena de diputats m¨¦s afins a ells dins del grup Junts per Catalunya, que van en l¨ªnia amb el que defensen els anticapitalistes de la CUP i el gran motor de l'independentisme civil, avui delmat, que ¨¦s l¡¯Assemblea Nacional Catalana.

En un creixent pragmatisme s'han instal¡¤lat Esquerra Republicana, el PDeCAT i l'altra gran associaci¨® independentista ?mnium Cultural. Les tensions entre tots dos mons s¨®n constants, si b¨¦ l'exist¨¨ncia de nou l¨ªders empresonats mant¨¦ a ratlla el nivell d'enfrontament.

Malgrat el nou marc pol¨ªtic alguns discursos romanen inamovibles. "Sense reconeixement del dret de Catalunya a l'autodeterminaci¨® no es podr¨¤ arreglar res", sost¨¦ la presidenta de l¡¯ANC, Elisenda Paluzie, que nom¨¦s aprecia "maquillatge i canvi de tarann¨¤" en el nou Govern. "El nostre projecte continua sent treballar per la independ¨¨ncia i que no es facin passos en fals", sost¨¦.

Aquest discurs contrasta especialment amb el d'Esquerra Republicana, la direcci¨® de la qual ¨¦s radicalment contr¨¤ria a continuar per la via de la unilateralitat si aix¨° no pot tenir efectes reals. El problema d¡¯ERC en aquests moments ¨¦s que bona part de les seves bases no entenen un gir estrat¨¨gic tan brusc i eviten que la direcci¨® es pugui desmarcar clarament de les seves actuacions del passat. Es va veure en la confer¨¨ncia pol¨ªtica del cap de setmana passat, quan les bases van impedir abandonar clarament la via unilateral, i s'han tornat a veure aquesta setmana al Parlament, amb la pol¨¨mica votaci¨® d'una moci¨® de la CUP que reclamava mantenir els "objectius pol¨ªtics" de la pseudoconsulta del 9 de novembre del 2014. Inicialment ERC no havia de votar aquesta resoluci¨®, per¨° s¡¯hi va acabar sumant. La votaci¨® acabar¨¤, una altra vegada, al Tribunal Constitucional pel recurs que el Govern ha acordat presentar.

El debat de la moci¨® va estar ple de retrets soterrats per m¨¦s que tot l'independentisme se sum¨¦s a la iniciativa de la CUP. El diputat republic¨¤ Sergi Sabri¨¤ va recriminar als anticapitalistes que el text sonava a "una cosa molt antiga, que no permet avan?ar", un discurs que va contrastar amb el de Junts per Catalunya. El diputat Josep Costa, del nucli de confian?a de l'expresident Carles Puigdemont va deixar clar a Pedro S¨¢nchez que no tenen cap intenci¨® de "passar p¨¤gina".

La relaci¨® en l'independentisme tamb¨¦ l'enverina el calendari electoral. La proximitat de les eleccions municipals i europees ha avivat la petici¨® d'un sector del separatisme que demana celebrar unes prim¨¤ries entre totes les formacions perqu¨¨ hi hagi "candidatures republicanes" a tots els municipis de Catalunya. El cas m¨¦s flagrant ¨¦s el de Barcelona, en la qual el fil¨°sof i tertuli¨¤ Jordi Graupera abandera la proposta que no obstant aix¨° no ha acabat de quallar, sobretot per la negativa d¡¯ERC. Entitats com l¡¯ANC ja han comen?at a pressionar perqu¨¨ es facin aquestes llistes conjuntes, cosa que incomoda molt Esquerra.

Aix¨ª s¨®n les coses, les veus que demanen tornar a una senda del di¨¤leg en la qual es puguin abordar les discrep¨¤ncies per lleres pol¨ªtiques queden permanentment eclipsades per la gesticulaci¨® de l'executiu de Quim Torra. Marta Pascal, que intenta reconstruir un espai pol¨ªtic independentista dins de la legalitat entorn del partit que dirigeix, el PDeCAT ¨¦s la principal exponent d'aquesta situaci¨®. Els diputats d'aquest partit dins de la coalici¨® Junts per Catalunya van votar igualment la controvertida resoluci¨®, per¨° Pascal posa ¨¨mfasi en un altre punt. "Tamb¨¦ votem una resoluci¨® amb els socialistes i els comuns que demanava di¨¤leg; estem en un joc d'equilibris que hem d'anar construint".

Per¨° el PDeCAT tamb¨¦ viu la seva pr¨°pia lluita interna. El proper dia 21 afronta una Assemblea que en teoria hauria de ser ideol¨°gica per¨° que segurament acabar¨¤ convertint-se en un congr¨¦s en tota regla. Pascal va decidir obrir la possibilitat de canviar i ampliar la c¨²pula per intentar plantar cara i incloure els cr¨ªtics a la seva gesti¨®, que s'han congregat entorn de la figura de Puigdemont. Fia aix¨ª a les bases l'¨²ltima decisi¨® sobre el seu futur i l'opci¨® del partit entre la "via possibilista" i la que representa l'expresident.