La fredor del bistur¨ª

Ha arribat l¡¯estiu, per¨° posin-se un moment l¡¯abric per rebre un passatge de Proleterka de Fleur Jaeggy: ¡°L¡¯Orsola ¨¦s viuda. Sembla que de sempre. A la casa i al jard¨ª, el passat. El passat a les habitacions, als objectes. Les habitacions dirigides cap a l¡¯interior, gaireb¨¦ de cam¨ª cap a la foscor. Tamb¨¦ a la torreta que domina, endormiscada, el llac. Cada nit obeeixo l¡¯Orsola. He de tancar tots els porticons. Tanco les parpelles de la casa. La torreta no t¨¦ porticons. ?s un reliquiari de cares. Per terra tamb¨¦ hi ha els retrats dels pares d¡¯en Johannes. Amb la roba tradicional. Aix¨ª els vaig con¨¨ixer. La dona amb la c¨°fia. Un cosset emmidonat, estret. De vidre el blanc dels ulls. A la pell, una p¨¤tina de ban¨²s. Encara s¡¯enfosquiria m¨¦s, pensava, com una cosa inacabada que s¡¯ha de manifestar¡±.

Proleterka

Fleur Jaeggy

Traducci¨®: Anna Casassas

Les Hores

86 p¨¤g.

14,90 euros

Franz Kafka va dir c¨¨lebrement que un llibre hauria de ser una destral que trenqu¨¦s el mar gla?at del nostre interior. Els llibres de Jaeggy (Zuric, 1940), pel contrari, s¨®n una mena de tundra que no hi ha destral que l¡¯esquerdi; encongeixen el cor del lector, el deixen aterrit, no hi entra la llum ni l¡¯aire, s¨®n criptes o sales de dissecci¨®. Si la ficci¨®, per sistema, busca introduir un cert grau d¡¯esperan?a, optimisme o redempci¨® per molt dolor o mis¨¨ria que es mostri, l¡¯autora de Los bellos a?os del castigo sembla envasar al buit les seves hist¨°ries. A la manera de col¡¤legues com Herta M¨¹ller o Elfriede Jelineck, observa les seves criatures amb la mirada anal¨ªtica i desapassionada de l¡¯entom¨°leg i, en resposta, les seves criatures no s¡¯allunyen gaire del que podr¨ªem esperar que ens digu¨¦s un insecte en preguntar-li sobre la seva vida i el perqu¨¨ de tot plegat.

Ara b¨¦, aquesta fredor que per moments asfixia, aquesta sensaci¨® que tot es pot enfosquir encara m¨¦s, troba la manera de desprendre una terbolesa carregada de sentit i profunditat, d¡¯erigir-se en un negatiu fotogr¨¤fic o una radiografia que revela all¨° m¨¦s amagat i punyent de l¡¯¨¦sser hum¨¤.

Publicada originalment el 2001 per Adelphi ¡ªJeuggy escriu en itali¨¤ i fa d¨¨cades que viu a Mil¨¤¡ª, Proleterka pren el t¨ªtol del nom del vaixell en qu¨¨ una adolescent i el seu pare, dos estranys que semblen fer un pols per veure qui est¨¤ m¨¦s facultat per mantenir a ratlla les emocions i la comunicaci¨®, van fer un creuer per les illes gregues en l¡¯¨²nica oportunitat real d¡¯acostar-se, en haver estat sempre distanciats. Viatge rememorat en primera persona per la filla ja adulta, un cop mort el pare, el text s¡¯emmarca dins d¡¯un proc¨¦s d¡¯autoexploraci¨® de la identitat m¨¦s ampli en qu¨¨ la narradora va reunint fragments de la seva inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia, marcats pels secrets i, per tant, per la fabricaci¨® d¡¯hip¨°tesis (vides paral¡¤leles de gent propera, la pres¨¨ncia tangible dels morts, el passat criminal d¡¯un ve¨ª, el sexe com a c¨¤stig abans que no font de plaer)¡­

Practicant d¡¯una frase curta que talla com un bistur¨ª i d¡¯un ritornello a certes idees obsessives, Jeuggy aconsegueix de forma magistral establir aliances entre la claustrof¨°bia que desprenen els espais f¨ªsics i el que brolla dins d¡¯una ment confusa i plena de buits que busca desesperadament referents. ¡°Tots dos ¨¦rem refractaris a con¨¨ixer ning¨² ¨ªntimament. Un sopar sempre ¨¦s una situaci¨® ¨ªntima (¡­). Les cases no s¨®n nom¨¦s parets. Sovint s¨®n llocs infectes. Les persones no haurien de convidar a sopar amb tanta facilitat ni despreocuapci¨®¡±.

La prosa de Fleur Jaeggy: un gla?¨® recorrent l¡¯esquena del lector.