Prendre partit

De vegades m¡¯assalta la sensaci¨® que, mentre que a d¡¯altres literatures s¡¯enceten saludables debats sobre la cosa del llibre (literatures que tradu?m amb una golafreria que frega el provincianisme), aqu¨ª anem fent amb aquestes tensions c¨°modament soterrades. No s¨¦ si la del clavegueram en seria una analogia adient o si ens haur¨ªem d¡¯alinear amb una metaf¨°rico-sociol¨°gico-volc¨¤nica i pensar en termes de magma i d¡¯erupcions; el que em sembla prou clar ¨¦s que aqu¨ª no acaba d¡¯agradar aix¨° d¡¯airejar els draps bruts i que, abans d¡¯entrar en una confrontaci¨®, tendim a buscar la manera de desactivar-la o de redirigir-la cap a terres m¨¦s amables.

En la vida quotidiana, aquesta capacitat ¨¦s tan pr¨¤ctica com necess¨¤ria. Ara b¨¦, no estic conven?ut que funcioni tan b¨¦ en el m¨®n de la literatura. No descobreixo res si dic que les nocions modernes de valor, originalitat i autoria van situar al centre de les seves din¨¤miques una pugna pel que cadasc¨² ent¨¦n que ¨¦s la manera leg¨ªtima d¡¯escriure. Per definici¨®, aquesta pugna t¨¦ un car¨¤cter excloent que pren la seva expressi¨® m¨¦s agressiva i acabada amb les avantguardes hist¨°riques i la proliferaci¨® de manifestos i de contramanifestos. Ho ha explicat un munt de gent molt millor que no pas jo i ara no en repetir¨¦ les an¨¤lisis. Vull destacar-ne nom¨¦s que tots vinculen la vitalitat d¡¯una literatura amb la pr¨¤ctica de la dissensi¨® p¨²blica i desacomplexada.

Que sigui p¨²blica ¨¦s important. El m¨®n literari catal¨¤ brunz de debats de sobretaula cervesera, on s¡¯hi depura l¡¯art de l¡¯escabetxina i la ponderaci¨®. Ara, de tota aquesta paraulada, se¡¯n fa p¨²blica una part ben minsa, cosa que potser ja ens convingui, no ho nego. Per¨° em pregunto si no ¨¦s d¡¯aix¨°, que plora la criatura. Ja fa deu anys que Josep Anton Fern¨¤ndez, a El malestar en la cultura catalana, parlava de la necessitat de travessar el que anomenava ¡°la fantasia de la normalitzaci¨®¡±. De vegades dubto si ¨¦s afany de normalitat, el que ens pesa, o si, per contra, encara hi ha vetes d¡¯aquell paradigma resistencial de qu¨¨ parlen els entesos, amagades sota una forma nova, que apel¡¤la a la unitat per¨° per resistir els embats del mercat. Prou que costa sobreviure, com perqu¨¨ perdem el temps discutint.

Per¨° una normalitat real hauria d¡¯incloure la dissid¨¨ncia, el debat, l¡¯espectacle intel¡¤lectual de les posicions enfrontades que topen de cap i s¡¯esmussen la cornamenta. I no accepto l¡¯argument de la fragilitat del sistema ni l¡¯excusa de l¡¯ara-no-toca. Les literatures m¨¦s vives s¨®n aquelles on hi ha prou espai per a l¡¯aposta entre po¨¨tiques antag¨°niques i on ha caigut el mite de la neutralitat art¨ªstica. Ens agradi o no, escriure suposa prendre partit per una manera d¡¯entendre la literatura i no li hem de demanar que s¡¯acobli harm¨°nicament a tota la resta de maneres. Al contrari: demanem-li que repeli, que disloqui, que congestioni les autovies est¨¨tiques.