Insults del p¨²blic, pl¨¤tans i falsificacions

Dijous, despr¨¦s de la funci¨® de Kingdom, es va fer un col¡¤loqui al Lliure amb ?lex Serrano i Pau Palacios, de l'Agrupaci¨®n Se?or Serrano. El p¨²blic va haver d'escollir, a iniciativa dels organitzadors, entre plantejar preguntes com ¨¦s habitual, que es respondrien sil¡¤l¨¤bicament, o b¨¦ amanir les preguntes amb insults i paraulotes per aconseguir una resposta m¨¦s elaborada i igual de mal parlada. Es va optar per aix¨° segon. Un Peter Handke (insults al p¨²blic i viceversa) d'estar per casa. Un joc artifici¨®s i ximplet que no calia per aixecar els ¨¤nims d'algunes espectadores que van intervenir especialment emprenyades amb el m¨®n teatral catal¨¤ o amb la citada agrupaci¨® de titellaires que acusaven de fal¡¤l¨°crates per l'abs¨¨ncia femenina en el muntatge i la narraci¨®.

Una abs¨¨ncia, segons van replicar els autors, que s'explica per la negaci¨® de la dona que ha fet hist¨°ricament el capitalisme m¨¦s salvatge, que ¨¦s el protagonista del seu relat. El debat, gr¨¤cies a la gent de Se?or Serrano, est¨¤ servit.

Kingdom ¨¦s l'¨²ltim muntatge d'aquesta companyia que s'estrena en un festival Grec i en aquest cas ha coincidit amb Falsestuff (fins al 15 de juliol al Teatre Nacional de Catalunya, TNC), de Nao Albet i Marcel Borr¨¤s. Dos espectacles on domina un esperit de creaci¨® lib¨¨rrim, sense la disciplina de codis consagrats o que, si s'hi sotmeten, ¨¦s per riure-se'n una estona. Dues peces amb un curi¨®s maridatge.

Falsestuff, sobre la falsificaci¨® en general i de muntatges teatrals en particular, acudeix en un moment de l'obra a narrar una hist¨°ria tal com ho fa Se?or Serrano, un plagi que es perdona pel que t¨¦ d'homenatge.

Albet i Borr¨¤s s¨®n uns artistes de la falsificaci¨® ¡ªarriben a falsificar un col¡¤loqui acad¨¨mic que resulta d'una autenticitat sorprenent¡ª, com ho va ser aquell m¨ªtic Orson Welles de Fake, per¨° no s'apropen al tema per elaborar un assaig, sin¨® per gaudir amb una s¨¨rie de pastiches. Antol¨°gic el western musical amb un Roy Rogers domesticat per Stanley Donen. Un espectacle molt divertit al qual li pesa haver de lligar caps argumentalment i aix¨° fa que la representaci¨® s'allargui excessivament.

Durant nom¨¦s dos dies, amb la sala plena, Agrupaci¨®n Se?or Serrano va presentar el seu Kingdom, on s'utilitza la hist¨°ria de la plantaci¨® i comercialitzaci¨® global del pl¨¤tan per fer una ir¨°nica ¨¨gloga del capitalisme. Fidels a la seva po¨¨tica i a uns recursos esc¨¨nics molt singulars ¡ª-audiovisuals, miniatures¡­¡ª, aquests grans titellaires han bastit una pe?a menys sorprenent que en altres ocasions. El narrador comen?a l'obra assegurant que "vamos bien" i, malgrat tot i el que s'ha vist a l'obra, ho sost¨¦ al final en un exercici d'ingenu?tat m¨¦s que no pas de cinisme (perqu¨¨ s'ho creu) del personatge.

Un espectacle que acaba amb un espl¨¨ndid i agressiu haka maori, met¨¤fora del gran capital. En el cap¨ªtol dels retrets: la presentaci¨® d'un King Kong com a c¨°mplice d'aquest capital quan la hist¨°ria d'aquesta estimad¨ªssima criatura demostra que ¨¦s v¨ªctima del sistema.?