El vertigen de Lucho

Hi ha pocs personatges m¨¦s f¨¤cils de caricaturitzar que Luis Enrique. N'hi ha prou amb situar-lo en una bastida amb la boca oberta i un text que digui ¡°els catalans s¨®n l'h¨°stia, molt avan?ats a Espanya en general¡±, mentre un psic¨°leg observa a peu de camp els periodistes, que reneguen de Lucho per com els tracta, i m¨¦s si simpatitzen amb el Madrid, perqu¨¨ en el seu moment va afirmar que no es reconeixia als cromos com a exjugador de l'equip de Florentino P¨¦rez. Fins i tot se'l pot dibuixar amb el nas trencat per Mauro Tassotti en aquell Espanya-It¨¤lia del Mundial 94, del qual, casualitats de la vida, feia 24 anys dilluns, el mateix dia que era designat seleccionador espanyol pel president Luis Rubiales.

Les par¨°dies al voltant de Luis Enrique s¨®n recurrents per la seva al¡¤l¨¨rgia als periodistes i el seu car¨¤cter desacomplexat i tribal, sempre defensat pels empleats del club pel qual treballa i molt especialment pels seguidors irreductibles, sobretot al Bar?a, despr¨¦s del seu pas per Roma, Vigo i el Miniestadi. Al cap i a la fi, l'avala un curr¨ªculum que l'eximeix de donar explicacions: 9 sobre 13 t¨ªtols possibles en tres temporades al Camp Nou. ¡°Aquesta ¨¦s la meva feina. A qui li agradi, b¨¦; i a qui no, tamb¨¦¡±, reitera Lucho. Esgotat, es va concedir un any sab¨¤tic a la seva sortida del Bar?a, despr¨¦s de respondre, quan li van demanar expressament, que li agradaria, ¡°i molt¡±, entrenar la selecci¨® d'Espanya. I Lucho est¨¤ aqu¨ª disposat.

M¨¢s informaci¨®n

Luis Enrique, nou entrenador de la selecci¨® espanyola

Espanya retrocedeix una d¨¨cada

A Luis Enrique el motiven els reptes maj¨²sculs, com han estat dirigir l'equip de Totti, despr¨¦s el de Messi i ara al que deixa Iniesta, despr¨¦s d'oficiar el comiat de Xavi al Bar?a. No ¨¦s un entrenador d'entretemps, i menys de transicions, sin¨® que li agrada prendre decisions, afrontar conjuntures complexes, poques tan delicades com la que va assumir al Bar?a com a substitut de Martino. La depressi¨® barcelonista era llavors semblant a la que es viu en la selecci¨® despr¨¦s de fracassar en els tres ¨²ltims tornejos (Brasil, Fran?a i R¨²ssia) i m¨¦s en el Mundial 2018. Lopetegui va preferir el Madrid i Hierro no ha volgut seguir. Davant de la sensaci¨® de caducitat, la soluci¨® de Rubiales ¨¦s vitamines Luis Enrique.

Ning¨² dubta de la personalitat del president ni tampoc de la del seleccionador, van de cara, disposats a assumir un lideratge que de vegades no queda m¨¦s remei que negociar, com li va passar a Lucho amb Messi. La selecci¨® necessita tot el que transmet Luis Enrique: energia, entusiasme, il¡¤lusi¨® o, si es vol en termes futbol¨ªstics, moral per combatre el des¨¤nim i remuntar un moment tan complicat com el que es va trobar al Camp Nou. El vertigen va arribar a un punt que no es va saber si es tractava d'una evoluci¨® o una involuci¨® de l'estil fins que es va acabar l'¨¨xit a Par¨ªs i Tor¨ª. ¡°El Bar?a t¨¦ el millor contraatac d'Europa¡±, va sentenciar Guardiola, i Lucho va quedar bene?t.

El llavors entrenador blaugrana va ajuntar Messi, Luis Su¨¢rez i Neymar, tres jugadors amb vida pr¨°pia, ¨ªdols per separat de qualsevol equip, una temeritat segons el parer de destacats analistes i aclamats finalment al Camp Nou. El trident va aconseguir el triplet i va permetre que un vicepresident que feia el que li deia Sandro Rosell, com era Josep Maria Bartomeu, arrib¨¦s a la presid¨¨ncia del FC Barcelona.

Luis Enrique no t¨¦ mem¨°ria, per no dir passat, quan treballa, una circumst¨¤ncia decisiva per no ser esclau de llegats que pesen com una llosa: no recorda el seu pas pel Bernab¨¦u ni tampoc es refereix habitualment al dream team, ni a Cruyff, ni als valors, ni a l'ADN del Bar?a. No sent por, ara tampoc, a ser ostatge de l'obra assenyada de Vicente del Bosque ni tampoc de la determinaci¨® decisiva de Luis Aragon¨¦s, encara que se suposa que haur¨¤ d'intervenir al vestidor, com ja li va tocar fer-ho al Sabio de Hortaleza amb Ra¨²l.

La tasca de posar ordre en l'equip no sembla senzilla despr¨¦s del frac¨¤s de R¨²ssia. A Luis Enrique, no obstant aix¨°, li agraden els equips intensos i sobretot verticals, la paraula que avui est¨¤ de moda per combatre el tiqui-taca, una expressi¨® malgastada i avorrida fins i tot pels qui la van encunyar quan el futbol de possessi¨® era concebut com una virtut i no com el pitjor dels defectes, sobretot des que es processen les dades del futbol com si fos la NBA o la NFL.

Lucho ¨¦s directe i exigent, igual que el seu futbol, tant que esprem els futbolistes fins a crear una certa confusi¨® amb les rotacions: no es va saber gaire b¨¦ qu¨¨ va passar finalment amb Xavi, ni amb Iniesta, ni tampoc amb Rakitic i Jordi Alba. La selecci¨® ¨¦s un territori diferent del dels clubs i dues temporades ¨¦s un bon termini per a la conviv¨¨ncia amb un entrenador que sempre que pot va als entrenaments amb bicicleta, ironman i participant fins i tot de la Marathon des Sables.

L'esfor? no es negocia i es predica amb l'exemple, de manera que el seu equip de col¡¤laboradors ¨¦s capa? i competitiu, met¨°dic i modern, una circumst¨¤ncia que cal tenir molt en compte despr¨¦s que els internacionals glossessin els m¨¨todes de Lopetegui. Potser la inc¨°gnita ¨¦s si, a m¨¦s d'entrenador, sabr¨¤ ser seleccionador, un c¨¤rrec que suposa saber estar tamb¨¦ amb la instituci¨® i tenir una vocaci¨® de servei que se suposa m¨¦s gran a la de qualsevol club, fins i tot al Bar?a i al Reial Madrid.

El context afavoreix la caricatura abans i despr¨¦s del partit, mai durant; llavors no hi ha lloc per a bromes, ¨¦s un no parar presidit per la passi¨® i l'ambici¨®, aix¨ª que per comen?ar res millor que un escenari ¨²nic com Wembley.