Objectiu de la consellera Borr¨¤s: 65 euros en cultura per habitant i any

¡°Dem¨¤ mateix anir¨¦ a veure el conseller d'Economia per dir-li que estem tots d'acord que la cultura necessita m¨¦s pressupost¡±, va dir la consellera de Cultura Laura Borr¨¤s entre riures a la resta de diputats de la Comissi¨® de Cultura del Parlament, que es va celebrar dimarts per primera vegada, coincidint amb el primer mes de la consellera en el c¨¤rrec. L'acord va venir despr¨¦s que Borr¨¤s planteg¨¦s que un dels seus objectius era aconseguir ¡°un pressupost just i sense percentatges que representi uns 65 euros per habitant i any¡±. Aquesta xifra gaireb¨¦ duplica l'actual, de 34 euros, que la Generalitat destina a Cultura, un dels pressupostos m¨¦s baixos de totes les conselleries. En xifres absolutes suposaria passar dels 240 milions actuals als 320 durant aquesta legislatura per acabar destinant 487 milions ¡°en una segona legislatura¡±.

Per¨° aquests riures van ser dels pocs que es van poder veure durant aquesta primera comissi¨®. Els grups de l'oposici¨®, sobretot Ciutadans i el Partit Popular, per¨° tamb¨¦ el PSC i Catalunya en Com¨²-Podem, van criticar la presentaci¨® que va fer la consellera en pres¨¨ncia d'alguns membres de la cultura catalana, com Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull; Xavier Albert¨ª, del Teatre Nacional de Catalunya, o la plana major del CoNCA.

Els moments m¨¦s tensos van ser els relacionats amb el pol¨¨mic manifest Koin¨¦, que Borr¨¤s va signar i en el qual es reclamava que el catal¨¤ tingu¨¦s estatus de ¡°llengua territorial¡± en una Catalunya sobirana. ¡°El vaig signar a t¨ªtol personal, com a part del claustre de la Universitat, no com a directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes¡±, va assegurar despr¨¦s de defensar que es tracta d'un document ¡°que explica el context en qu¨¨ ens trobem¡±. El diputat del PSC Rafael Bruguera, en el torn de r¨¨pliques, li va demanar que rectifiqu¨¦s: ¡°En cas contrari, creiem que estaria inhabilitada per exercir aquest c¨¤rrec¡±. Per la seva banda, Alejandro Fern¨¢ndez, del Grup Mixt, va elevar el to acusant-la de ¡°certa hispanof¨°bia¡± per algunes de les seves piulades, moment en el qual el somriure es va esborrar del rostre de la consellera. Borr¨¤s, no obstant aix¨°, es va defensar llegint un dels punts del manifest, en el qual es veu el ¡°multiling¨¹isme com una riquesa¡± i s'aposta per ¡°mesures perqu¨¨ tothom se senti reconegut i incl¨°s, tamb¨¦ pel que fa a la llengua¡±. I va tancar amb un lapidari: ¡°Si alg¨² no est¨¤ d'acord amb aix¨° t¨¦ un problema, i no ¨¦s ling¨¹¨ªstic¡±.

En una intervenci¨® esquitxada de refer¨¨ncies a escriptors, com Emili Teixidor, Steiner, Merc¨¨ Rodoreda, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo, Isabel-Clara Sim¨®, Eugeni d'Ors i Umberto Eco, entre d'altres, Borr¨¤s va enumerar algunes de les principals l¨ªnies del seu mandat, que recull en el document Cultura: eina de transformaci¨®, en el qual s'inclou la creaci¨® d'un carnet ¨²nic per a la cultura a partir del de biblioteques, que ja tenen gaireb¨¦ quatre milions de catalans (una idea que ja va plantejar el seu antecessor?Ferran Mascarell); reactivar la taxa de l'audiovisual suspesa pel Constitucional; desplegar el Pla de museus que va llan?ar Santi Vila per¨° que va acabar presentant Llu¨ªs Puig; desenvolupar programes per incentivar la lectura. i augmentar l'equitat en les l¨ªnies de subvenci¨® del seu departament per superar les incorreccions de g¨¨nere. Tamb¨¦, desenvolupar un pla d'arxius i una llei de patrimoni immaterial que ¡°pot confluir amb la necess¨¤ria nova llei del patrimoni catal¨¤¡±, aix¨ª com l'aplicaci¨® de l'estatut de l'artista seguint les recomanacions del CoNCA, del qual tamb¨¦ va demanar que es remodel¨¦s i que se'n renovessin els membres.

¡°Supremacista¡±

Borr¨¤s, despr¨¦s de defensar que la cultura ¨¦s part de l'Estat del benestar, malgrat que no ha acabat trobant ¡°un ress¨° apropiat en el marc de l'assignaci¨® pressupost¨¤ria¡± i que aquesta ¡°no s'ha de mesurar nom¨¦s en termes de rendiments econ¨°mics¡±, va assegurar que el seu objectiu principal ¨¦s aconseguir situar la cultura ¡°en un lloc transversal del Govern de la Generalitat¡±. Per fer-ho va plantejar que far¨¤ una reuni¨® amb la resta dels consellers despr¨¦s de crear una Comissi¨® Delegada del Govern. Un altre dels seus plans previstos ¨¦s treballar per a la internacionalitzaci¨® de la cultura popular posant com a exemple ¡°l'¨¨xit¡± del qual ¡°sentirem parlar¡± de la pres¨¨ncia catalana a l'Smithsonian Folklife Festival de Washington, que ha portat, tal com va mostrar, que un castell aparegu¨¦s a la portada del Washington Post amb el Capitoli al fons.

Aquest pol¨¨mic viatge va ser aprofitat en el torn de les preguntes per H¨¦ctor Amell¨®, de Ciutadans, per acusar-la d'haver anat a ¡°generar enrenou i confrontaci¨®¡±, despr¨¦s de dir que tenia una ¡°visi¨® reaccion¨¤ria, supremacista, excloent i sect¨¤ria de la cultura¡±, i de posar la cultura ¡°al servei de la seva ideologia¡±.

Al final, Borr¨¤s va poder arrencar un somriure a tots quan va dir: ¡°Una mala not¨ªcia. La meva fam¨ªlia no t¨¦ res a veure amb M¨¤gia Borr¨¤s. Porto nom¨¦s un mes. Donin-me temps¡±.