Digl¨°ssia ¡®citoyenne¡¯

Escolto amb atenci¨® Manuel Valls, l¡¯home que ja sap quants barris t¨¦ Barcelona. Ha corregut aquests dies pel tuit¨°drom un tall d¡¯un discurs que va pronunciar l¡¯altre dia a Mallorca, en un dels actes de promoci¨® de Ciutadans amb vista a alguna cosa, que deuen ser les eleccions municipals de l¡¯any vinent. Hi va parlar Joan Mesquida, evidentment Albert Rivera, picava de mans Xavier Pericay (uns aplaudiments molt light), i la gran estrella convidada va ser l¡¯excandidat socialista a les prim¨¤ries presidencials franceses i conspicu hortenc. I com no podia ser d¡¯altra manera en un acte ataronjat, va parlar de llengua.

Que boniques que s¨®n les lleng¨¹es, ha vingut a dir-nos Valls, sempre que no serveixin per dividir, ¨¦s clar. Dividir ¨¦s dolent, ¨¦s molt millor la uni¨® (nota per a Ciutadans: agafeu un coi que ling¨¹ista que us assessori. Ten¨ªeu tot de gent al?ant cartellets amb la paraula uni¨® quan el que vol¨ªeu dir ¨¦s unitat). Per¨°, pel que sembla, les lleng¨¹es s¨®n boniques en funci¨® del que diguis, segons com les facis servir. Segons el mateix Valls, ell va aprendre a dir ¡°t¡¯estimo¡± primer en catal¨¤ que en franc¨¨s o castell¨¤, i aix¨° ¨¦s bonic i entranyable, ¡°eso es un idioma, generoso, abierto¡± (suposo que si fas servir el catal¨¤ per dir ¡°t¡¯odio¡± llavors l¡¯idioma ser¨¤ abjecte i menyspreable). I afegeix: ¡°Un idioma no puede servir para dividir, para separar, para tener una visi¨®n racista, supremacista, peque?a de la sociedad¡±. Es veia venir, per on anirien els trets...

Valls, per¨°, estava en forma i va continuar m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest tall viral, i parlant de patriotisme va sintetitzar en un parell de frases la valoraci¨® que fa de les lleng¨¹es de deb¨°, les que valen alguna cosa. Si abans havia parlat de les lleng¨¹es que serveixen per dividir, ara tocava tancar el cercle: ¡°?Qu¨¦ idioma, el espa?ol! 500 millones por supuesto de personas. Un idioma que se habla en todos los continentes. Un idioma como el franc¨¦s. Es decir un idioma universal, no solo porque se habla espa?ol como se habla franc¨¦s en el mundo, sino porque tambi¨¦n lleva valores universales¡±. Ja hi som, les lleng¨¹es grans marcant paquet, arribo a m¨¦s llocs perqu¨¨ tinc m¨¦s parlants, i soc portadora de valors universals. Heus aqu¨ª la meva supremacia.

Ja pot Manuel Valls reivindicar la grandesa de la llengua francesa, perqu¨¨ si hi ha un idioma que ha perdut pres¨¨ncia al m¨®n al llarg del segle XX ha estat precisament el franc¨¨s, antany llengua d¡¯intercanvi internacional i enguany portadora d¡¯uns fastos que li van balders. Aix¨° no desdiu, en cap cas, la magnitud de la producci¨® cultural i liter¨¤ria en franc¨¨s, per¨° si mesurem el pes d¡¯una llengua en funci¨® del seu m¨²scul demogr¨¤fic (perqu¨¨ sembla que a les lleng¨¹es petites se les mesura per aqu¨ª), haurem de concloure que el franc¨¨s flaqueja. Situada en el lloc 18¨¨ de les lleng¨¹es m¨¦s parlades del m¨®n, t¨¦ uns 75 milions de parlants nadius, una xifra modesta al costat d¡¯altres socis europeus com el castell¨¤ (570 milions), l¡¯angl¨¨s (360), el portugu¨¨s (215), el rus (155) i l¡¯alemany (95), i dels gegants asi¨¤tics com el xin¨¨s (955), l¡¯hindi (310), l¡¯¨¤rab (295), el bengal¨ª (205) i el japon¨¨s (125). I, no cal dir-ho, a l¡¯Europa occidental ha estat suplantada com a primera llengua estrangera per l¡¯angl¨¨s i perilla com a segona sota l¡¯amena?a de l¡¯alemany i el xin¨¨s.

De la m¨¤ de Manuel Valls, Ciutadans sembla haver renunciat a la defensa del biling¨¹isme per articular un discurs obertament a favor de la digl¨°ssia, en la millor tradici¨® francesa de relegar la diversitat ling¨¹¨ªstica a l¡¯¨¤mbit merament afectiu i vehicular l¡¯estat naci¨® i els valors universals a lleng¨¹es que s¨®n de deb¨°. Nom¨¦s se m¡¯acuden, per¨°, dos valors universals (aqu¨ª la cursiva ¨¦s de sarcasme) que han dut el franc¨¨s i el castell¨¤ arreu del m¨®n: l¡¯imperialisme i el colonialisme.