Qui era Her¨¤clit?

Si en una novel¡¤la convencional l¡¯autor intenta bastir de cap i de nou una ciutat damunt d¡¯un solar ben ras, en una biografia novel¡¤lada sobre un personatge antic es tracta d¡¯aixecar els edificis damunt d¡¯un jaciment arqueol¨°gic. El novel¡¤lista malda per reconstruir la nova ciutat a imatge i semblan?a de la que ell imagina que havia pogut ser l¡¯original, respectant els murs conservats, aprofitant les pedres escampades per terra. Com m¨¦s escasses siguin les ru?nes, m¨¦s haur¨¤ de tirar de ficci¨® en murs, en teulades, en interiors i acabats. I, a manera de pedres hist¨°riques, el narrador emprendr¨¤ sense escr¨²pols les llegend¨¤ries¡±. ?s una de les declaracions de principis que Pep Coll (Pessonada, 1949) formula en els aclariments que tanquen Al mateix riu d¡¯Her¨¤clit, novel¡¤la on el lector s¡¯endinsa en l¡¯univers enigm¨¤tic d¡¯un fil¨°sof presocr¨¤tic que va viure dos mil cinc-cents anys enrere, autor d¡¯una ¨²nica obra de la qual han sobreviscut un centenar de sent¨¨ncies obscures i inaprehensibles, infinitament comentades i interpretades al llarg dels segles.

AL MATEIX RIU D¡¯HER?CLIT

Pep Coll

Proa

320 p¨¤g.

20 euros

El punt de partida no ¨¦s gaire original, per m¨¦s que Coll vulgui concedir al recurs del manuscrit trobat una p¨¤tina ir¨°nica amb la intenci¨® de deslliurar-lo del pes de l¡¯ab¨²s que se n¡¯ha fet liter¨¤riament: en despertar d¡¯un somni molt v¨ªvid, en el qual un estudiant de filosofia de la UB havia demanat a la Mare de D¨¦u, ¡°dreta com en les imatges modernes d¡¯Olot¡±, que li permet¨¦s llegir el llibre d¡¯Her¨¤clit que ¡°portava a les mans¡±, es troba damunt la taula d¡¯estudi ¡°un manuscrit titulat Llibre sobre la vida, els fets i els pensaments d¡¯Her¨¤clit, escrit per Eleudos d¡¯Efos¡±. ?s el que el lector llegir¨¤ durant gaireb¨¦ quatre-centes p¨¤gines, i aviat sabr¨¤ que l¡¯autor ha sigut durant m¨¦s de vint anys el servent del fil¨°sof, l¡¯escriba de la seva obra, i la v¨ªctima de les seves ires, de les seves mentides, de la seva impietat i dels seus vicis, de la seva falta de paraula. Per¨° com que Eleudos tamb¨¦ es considera un home ¡°just i assenyat¡±, i no pot oblidar que el seu amo ¡°l¡¯havia instru?t en les lletres com si fos un ciutad¨¤ lliure¡±, que li havia fet de pare, que ¡°havia descobert els secrets del cosmos, del govern de la ciutat i de l¡¯¨¤nima humana¡±, i que era ¡°el grec m¨¦s savi de l¡¯?sia¡±, decideix que no pot eludir la seva responsabilitat i comen?a a convertir-se en el seu bi¨°graf.

Coll segueix al peu de la lletra les instruccions que s¡¯exposen al comen?ament de la ressenya, combinant de la millor manera que pot el material bibliogr¨¤fic i erudit amb la voluntat liter¨¤ria de construir una mena de conte oriental sobre una civilitzaci¨® desapareguda. El lector agraeix l¡¯esfor?, i celebra que Al mateix riu d¡¯Her¨¤clit, a pesar de la manifesta recreaci¨® hist¨°rica amb cartr¨® pedra d¡¯alguns passatges, posseeixi una forma i una prosa que se situen en una ¨°rbita molt allunyada de la impostura ¡ªi el fiasco compositiu¡ª que llastrava la seva novel¡¤la anterior, la molt premiada Dos ta¨¹ts negres i dos de blancs. El testimoni d¡¯Eleudos ¡ªo la per¨ªcia de Coll¡ª vol fer creure en l¡¯exist¨¨ncia de la realitat que descriu com si l¡¯estigu¨¦s veient, i aleshores ha de dotar la seva visi¨® d¡¯uns punts de refer¨¨ncia recognoscibles per tothom i que autoritzin a pensar que les coses, la gent i els esdeveniments del regne d¡¯Efes no poden ser d¡¯altra manera que com s¨®n: la veritat del novel¡¤lista no vol ser una veritat subjectiva i po¨¨tica, sin¨® que busca que arribi a confondre¡¯s amb una que podria qualificar-se de cient¨ªfica. L¡¯ambici¨® ¨¦s enorme, per¨° tamb¨¦ eleva la possibilitat de caure en temptacions digressives m¨¦s pr¨°pies d¡¯un manual d¡¯Hist¨°ria que no pas d¡¯una novel¡¤la, que al cap i a la fi ¨¦s el g¨¨nere al qual pertany Al mateix riu d¡¯Her¨¤clit.

Coll ha escrit una novel¡¤la que informa ¡ªa vegades potser massa minuciosament, com si fos l¡¯estudi d¡¯una anatomia monstruosa¡ª i que distreu, a vegades potser no tant com podria fer suposar el material d¡¯epopeia que s¡¯utilitza. Aconsegueix que els personatges secundaris, la fam¨ªlia del bi¨°graf, estiguin sotmesos a uns problemes de consci¨¨ncia, que les seves aventures personals es fonguin amb una hist¨°ria col¡¤lectiva, i al llarg del relat hi ha pompa, oripells i molt d¡¯efectes decoratius, talment com si el lector s¡¯endins¨¦s en un basar oriental. Per¨° el lector, en acabar el llibre, encara es continua preguntant qui era Her¨¤clit.